Les enquestes revelen un rebuig generalitzat de la monarquia a Catalunya. Tot i així la institució vol preservar la imatge en territori català i ho intenta fer a cop de talonari, que és el que fan anualment els patrons milionaris que sostenen la Fundació Princesa de Girona. L’entitat premia la innovació a canvi de retre homenatge amb una genuflexió a la corona espanyola un cop l’any. Els Premis Fundació Princesa de Girona, el principal acte de l’entitat, es tornaran a lliurar aquest mes de juny a Barcelona. La capital catalana s’ha convertit en refugi dels Borbons des del 2019 i ha acollit l’únic acte que l’entitat monàrquica organitza a la ciutat on té la seu.
L’estratègia d’apropar-se als gironins a través d’uns premis relacionats amb la innovació i l’educació va funcionar als inicis de la fundació, però el trencament de l’1 d’octubre i el discurs de Felip VI el dia 3 d’aquell mateix mes del 2017 van ser el cop mortal a una operació de neteja d’imatge que va arrencar el 2009 i que ha fracassat estrepitosament. La fundació ha quedat aïllada, ubicada artificialment a Girona, una de les ciutats que ha protagonitzat algunes de les protestes més importants contra la repressió de l’1-O.
Ara mateix, un repàs al patronat de la fundació mostra la manca de vincle local de l’entitat, que se sosté pel suport de grans empreses de l’Ibex 35, amb seu a Madrid —un total de 31—, algunes amb seu a Barcelona (bàsicament multinacionals) —un total de 21— i un altre grup de companyies radicades en altres punts de l’Estat i només una a l’estranger —9—. Vuit persones formen part del patronat a títol individual. De la llista de patrons locals ha caigut des de l’1 d’octubre l’empresa gironina Metalquimia, que va criticar obertament l’actitud del rei espanyol durant els fets d’octubre del 2017. El director general de l’empresa, Josep Lagares, va fer una piulada aquells dies que sonava a comiat reial: “Vagi amb Déu, Majestat!”.
El rebuig explícit a la Fundació Princesa de Girona per part d’empresaris locals
També la Cambra de Comerç de Girona es va despenjar del patronat pel discurs del 3-O. Després de les declaracions de Felip VI el dia de la vaga general, el president de l’entitat, Domènec Espadalé, va proposar al ple de l’entitat abandonar el patronat de la fundació monàrquica. Espadalé va dir en aquell moment que les paraules del rei no li van semblar “correctes” i que esperava que “fes de mediador i d’àrbitre”. L’empresari també va retreure al monarca espanyol que no intentés buscar solucions en lloc de crear problemes. El 2018, després del trauma de l’1-O, la gala es va celebrar al Celler de Can Roca. El restaurant va sortir esquitxat per la polèmica política, després que l’Ajuntament gironí denegués el permís a la fundació per fer servir l’auditori, on fins aquell 2017 havia celebrat la cerimònia amb la presència d’autoritats, l’actual president a l’exili, Carles Puigdemont, inclòs.
Segons fonts consultades per El Món, algunes de les empreses de les comarques gironines que encara figuren en el patronat s’estarien mantenint al patronat sense tenir una relació estreta o fluida amb la fundació. Cinc anys després de l’1-O, la Fundació no pot tornar a fer el seu acte més important a la ciutat on té la seu. L’entitat monàrquica manté aquest any la seva aposta per traslladar l’acte de lliurament dels premis fora de la ciutat, al·legant que no hi ha un espai amb les condicions tècniques necessàries, un fet que fins el 2017 no havia passat.
El 2007 marca un primer punt d’inflexió en les males relacions entre Girona i la monarquia
El 2007 Girona va rebre la darrera visita del rei Joan Carles I i la reina Sofia en el marc de la inauguració de Parc Científic Tecnològic de la ciutat. A més a més, en aquella visita el reis espanyols també van ser convidats a un sopar d’empresaris organitzat per la patronal gironina, la Federació d’Organitzacions Empresarials de Girona. Una imatge, deu anys abans del referèndum, que actualment seria pràcticament impossible d’imaginar.
Va ser en el marc d’aquella visita que es va començar a gestar un distanciament encara més clar del que ja hi havia a la ciutat contra la corona espanyola. La visita va provocar protestes i alguns encaputxats van acabar cremant fotos a la plaça del Vi, davant de l’Ajuntament. “A partir d’aquí es va iniciar un procés de criminalització amb dues persones jutjades, 21 més vam acabar a l’Audiència Nacional i ens van absoldre, altres condemnats van acabar a Estrasburg”, recorda en declaracions a El Món Lluc Salellas, actual portaveu de Guanyem Girona a l’Ajuntament i que va ser un dels protagonistes del moment.
27 persones de les comarques gironines perseguides per la crema de fotos dels reis
Aquells fets van acabar generant una gran campanya de solidaritat i política amb les almenys 27 persones de les comarques gironines que es van veure involucrades en l’episodi de la crema de fotos. “Ho vam convertir en un efecte boomerang, es van fer actes a tots els pobles, recollida de diners, va ser una campanya de desprestigi de la monarquia espanyola”, relata Salellas.
Dos anys després d’aquells fets, la monarquia espanyola es va veure empesa a fer una operació que li permetés recuperar el seu nom a Girona. Aquesta operació passava per la creació de la Fundació Princesa de Girona i la corona espanyola ho va fer acompanyada d’empreses vinculades a l’Ibex 35 i també algunes companyies notables de les comarques gironines. “La fundació es va crear amb el consens, podríem dir, del que era el règim del 78”, sosté Salellas.
Institucions locals i patronal van rebre la Fundació Princesa de Girona amb normalitat
En el moment de la creació de la fundació, les coses eren molt diferents i la monarquia era rebuda per les institucions locals i la patronal. El mateix Ajuntament, ja sigui amb l’alcaldessa socialista Anna Pagans o l’aleshores convergent Carles Puigdemont, rebien els monarques en les seves visites. Les fonts consultades indiquen que en aquell moment la proposta de creació d’una fundació lligada a la monarquia no va ser rebutjada a nivell institucional, si bé l’entitat naixia lligada a empreses de l’Ibex 35 i amb poc capacitat de penetració popular.
Aquell projecte de fundació, dos anys després de la crema de fotos, venia a ser una operació per remarcar que malgrat les protestes, Girona continuava sent un indret més dins del Regne d’Espanya i la institució monàrquica s’hi establia amb una activitat difícilment denunciable, la promoció dels investigadors i els emprenedors. L’operació també va implicar la recerca de suports locals a les institucions i a la patronal amb l’objectiu de poder celebrar un acte a l’any, el lliurament dels premis de la fundació.
Els regidors de la CUP vetats en actes de la Fundació, però Pagans i Puigdemont hi anaven
Els actes de la fundació se celebraven amb relativa normalitat. Recorda Salellas que l’alcaldessa Pagans i l’alcalde Puigdemont participaven en la gala i “feien la rebuda oficial” en un acte “on als regidors de la CUP no se’ls permetia l’entrada”. Entre el 2011 i el 2015, recorda Salellas, “Puigdemont i altres regidors hi anaven, però als de la CUP que hi volien anar amb l’objectiu de reivindicar se’ls vetava, un fet que era censura i una vulneració del dret a la representació”.
L’actual alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, també creu que la creació de la fundació responia a una manera d’intentar “un apropament de la Casa Reial cap a la ciutadania de Girona, fent-ho a través del relat de la innovació i l’educació”. Madrenas, que va substituir Puigdemont quan aquest va anar a dirigir la Generalitat per reemplaçar Artur Mas, recorda, en declaracions a EL MÓN, que en els primers anys la fundació “va rebre el suport d’alguna persona de l’empresariat” local.
Madrenas diu que la monarquia intentava guanyar reconeixement a Catalunya via Girona
Així mateix, l’alcaldessa de JxCat —i en aquell temps de CiU—, reconeix que “en el seu moment ho vèiem com una activitat que podia ser interessant per posar de rellevància la ciutat, tot i que la monarquia com a tal molt de suport no tenia”. Madrenas recorda que a Girona sempre hi ha hagut accions contra la monarquia, sobretot entre el jovent. La creació de la fundació va ser per l’alcaldessa “un intent de la monarquia de trobar un punt a Catalunya que es convertís en epicentre per guanyar una mica d’empoderament en un lloc on la monarquia senzillament no se sentia com a pròpia”. L’any passat, Madrenas va al·legar que hi havia reformes a l’auditori i la fundació va haver de buscar-se una ubicació alternativa.
La voluntat, apunta Madrenas, era “introduir-se a Catalunya” a través de Girona, “un espai més reticent a la figura monàrquica” a través de la fórmula dels premis a la innovació i l’educació. “Al principi alguns empresaris i persones rellevants hi van donar una mica de suport, pensant que efectivament faria coses importants per al territori”, afegeix Madrenas. Les dades més actuals indiquen que el 71,2% dels catalans vol una república, mentre que el 14,4% prefereix mantenir la monarquia, un 12,1% no ho sap i un 1,8% no contesta, segons el Baròmetre d’Opinió Política del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat.
Qui és qui en el patronat de la Fundació Princesa de Girona
Els patrons de la fundació són els encarregats de finançar-la. Segons la seva pròpia informació, els patrons fan aportacions anuals de fins a 33.000 euros com a màxim. El pressupost del 2021, dividit en sis projectes, establia una despesa de 2.480.500 euros: Gira FPdGi (289.000 euros), Premis FPdGi (704.000), Transformació educativa (549.500), Desenvolupament professional (622.000), Miscel·lània de projectes (96.000) i òrgans de govern (220.000). Pel 2021, la previsió d’ingressos a través de les aportacions dels patrons era de 2.480.500 euros. Des del juny del 2021 la fundació està dirigida per Salvador Tasqué, un enginyer químic que fins aleshores havia estat director de negoci propi de Fira de Barcelona .
D’acord amb la relació actual d’empreses que formen part del patronat de la Fundació, n’hi ha només quatre amb seu a les comarques gironines:
- Alzamora Packaging S.A. (amb seu a Sant Joan les Fonts): Josep Maria Berga Ferrés i José Felipe Bertrán de Caralt
- Fundació Gala-Salvador Dalí (Figueres): Jorge Mercader Miró
- Celler del Pescador S.L.U. (Peralada): Javier Suqué Mateu
- Frit Ravich S.L.: Judith Viader Codina
Els patrons d’altres empreses amb seu a Catalunya, principalment de l’àrea de Barcelona, consten els 21 següents:
- Fundación Bertelsmann: Francisco Belil Creixell (president)
- Fundació Damm: Ramon Agenjo Bosch
- Bluecap Management Consulting S.L.: Maite Barrera Xaubet
- Inmobiliaria Colonial: Juan José Bruguera Clavero
- ESTEVE i a títol personal: Antoni Esteve Cruella
- Hijos de José Bassols S.A: Tomás Feliu Bassols
- Grupo Godó de Comunicación S.A.: Carlos Godó Valls
- Grupo Familiar Gallardo: Ana Gallardo
- LIDL Supermercados S.A.U.: Claus Grande Sánchez
- Laboratorios Leti S.L.U.: Jaime Grego Sabaté
- Fundación Jesús Serra: Laura Halpern Serra
- HP: Helena Herrero Starkie
- Reial Automòbil Club de Catalunya, SL (RACC): Josep Mateu Negre
- Fundación Miquel y Costas & Miquel: Jordi Mercader Barata
- Fundación Privada PUIG: Marian Puig Guasch
- Boehringer-Ingelheim España S.A.: Peter Ploeger
- Vichy Catalán S.A.: Juan Bautista Renart Montalat
- SEAT: Francisco Javier Ros Hernández
- Fundación Agbar: Àngel Simón Grimaldos
- Sorigué S.A.: Ana Vallés Blasco
- Lucta S.A.: Carlos Ventós Omedes
Amb seu a Madrid hi ha 31 empreses, el grup més nombrós, la majoria de l’Ibex 35:
- Abertis Infraestructuras S.A.: José Aljaro Navarro
- Fundación Ramón Areces: Cristina Álvarez Guil
- Telefonica S.A. (Madrid): José María Álvarez-Pallete López
- Fundación Repsol: Antoni Brufau Niubó
- Zurich Insurance PLC España: Vicente Cancio García
- Fundación KPMG: Juan José Cano
- Red Eléctrica Corporación, S.A.: Beatriz Corredor Sierra
- Planeta Corporación S.R.L.: José Creuheras
- Arcano Group: Álvaro de Remedios
- Coca-Cola European Partners Iberia S.L.U.: Sol Daurella Comadrán
- Navantia: Ricardo Domínguez García-Baquero
- Ferrovial: Rafael del Pino Calvo-Sotelo
- Acciona S.A.: Juan Ignacio Entrecanales Franco
- Bankinter S.A.: María Dolores Dancausa Treviño
- Fundación ACS: Antonio Garcia Ferrer
- Fundación Iberdrola España: Fernando García Sánchez
- Flex Equipos de Descanso S.A.: Rafael González Beteré
- Fundación E&Y: Federico Linares
- Enagás S.A.: Antonio Llardén Carratalá
- Siemens S.A.: Miguel Ángel López Borrego
- Mercedes-Benz España S.A.: José Luis López-Schümmer
- Accenture S.L.: Domingo Mirón
- Indra: no figura cap nom
- PRISA: Joseph Oughourlian
- Naturgy Energy Group S.A.: Francisco Reynés
- Gonvarri Steel Industries: Jon Riberas Mera
- Deloitte S.L.: Fernando Ruiz Ruiz
Endesa S.A.: Juan Sánchez Calero - Samsung Electronics Iberia, S.A.: Ick Soo Choi
- Allianz Compañía de Seguros y Reaseguros S.A.: Vicente Tardio Barutel
- J&A Garrigues S.L.P.: Fernando Vives Ruiz
D’altres punts de l’Estat i a l’estranger n’hi ha nou:
- Fundación Marcelino Botín-Sanz de Sautuola y López (Santander, Cantabria): Javier Botín O’Shea
- Fondazione Terzo Pilastro-Internazionale (Roma): Emmanuele Francesco Maria Emanuele
- Fundación Ibercaja (Saragossa): Amado Franco
- Fundació Bancària La Caixa (València): Isidre Fainé Casas
- Industria de diseño Textil, S.A. (Inditex), Arteijo (A Coruña): Pablo Isla Álvarez de Tejera
- Banc de Sabadell S.A. (Alacant): Josep Oliu Creus
- Grupo Osborne S.A. (El Puerto de Santa María): Tomás Osborne Gamero-Cívico
- BBVA (Bilbao): Carlos Torres Vila
- Persán (Sevilla): Concha Yoldi
Formen part del patronat a títol personal les següents vuit persones:
- Sílvia Martínez (Secretària)
- Juan Claudio Abelló Gamazo
- Simón Pedro Barceló Vadell
- Luis Carvajal Hoyos
- Francisco Daurella Franco
- Bernardo Hernández
- Victoria Carolina Iberra Güell
- Enrique Brancós Núñez
La Fundació Princesa de Girona presentarà aquest dimarts a Girona a la premsa les guanyadores dels Premis Fundació Princesa de Girona 2022: l’actriu, dramaturga i productora María Hervás (Arts i Lletres); l’enginyera Elisenda Bou-Balust (Empresa); la física i investigadora Eleonora Viezzer (Recerca Científica); la psicòloga i emprenedora social Claudia Tecglen (Social) i la defensora del medi ambient i escriptora vietnamita Trang Nguyen, (reconeguda amb el Premi Internacional i que intervindrà de forma virtual).
10 
2 