El ministeri públic ha demanat el sobreseïment de la causa oberta contra l’alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat, la socialista Núria Marín. La Fiscalia considera que el cas obert al Jutjat d’Instrucció número 2 de la ciutat arran d’una denúncia per la gestió del Consell Esportiu té “nul·la” relació amb l’alcaldessa. Així ho ha comunicat el ministeri públic al jutjat a través d’un escrit.
Segons l’escrit del fiscal, al que ha tingut accés El Món, “en cap moment es fa referència ni a la denúncia ni a la documentació aportada per sostenir la possible participació de Núria Marín en els fets que es posen en coneixement dels agents de l’autoritat”. Fins i tot, retreu que no és sinó als folis 704 i següents de la causa quan, com a conseqüència del resultat de les indagacions policials i les successives deduccions que es duen a terme, apareix el nom de Marín”.
Sense omissió de perseguir delictes
En aquest sentit, interpreta que la denuncia que Marin hauria comès un possible comissió d’un delicte d’omissió del deure perseguir delictes previst a l’article 408 del Codi Penal, com a conseqüència de la seva inacció una vegada va ser informada pel denunciant de “possibles irregularitats relacionades amb la gestió i la destinació de l’import de les subvencions concedides al Consell Esportiu de l’Hospitalet del Llobregat, per part del consistori.
El fiscal especifica que el dia tres de febrer de 2020, el denunciant va sol·licitar a Marín una “reunió per informar-la de possibles anomalies en la gestió del Consell d’Esports”. Així el fiscal recorda que just l’endemà la reunió es va materialitzar i li va ensenyar a l’alcaldessa la documentació amb les irregularitats pretesament comeses. Dos dies després, el denunciant -per iniciativa de la investigada- va mantenir una nova reunió, amb la secretària de l’Alcaldessa. “Pocs dies després”, prosegueix l’escrit, “l’alcaldessa va demanar explicacions a dos dels denunciats/investigats, que neguen qualsevol irregularitat en la seva gestió”.
L’alcaldessa va fer el que havia de fer
Arran de la contradicció de les versions que se li ofereixen, Marin, seguint la versió de la fiscalia, va ordenar una auditoria per tal d’esclarir la veracitat dels fets de què va ser informada. Aquesta decisió “va semblar tranquil·litzar el denunciant”. De fet, el 25 de febrer li comunica que ja “s’ha encarregat una auditoria a una empresa” i insisteix que en farà el seguiment. Finalment, el 16-6-20 (un mes i mig després d’interposar la denúncia davant de la Unitat de Delinqüència Fiscal i Econòmica del Cos Nacional de Policia, el denunciant va dimitir i li va enviar a Marín un correu electrònic, amb la documentació que li havia mostrat mesos enrere. Marin va respondre que no podia investigar el cas perquè ja estava judicialitzat.
“Sembla raonable concloure que l’actitud, el comportament i les decisions adoptades per Marín”, afirma la fiscalia, “no poden tenir encaix en la idea d’un desistiment de funcions palès, manifesta i total: després d’escoltar el denunciant i mantenir una conversa amb els possibles responsables de les irregularitats, l’alcaldessa va ordenar una auditoria dels comptes del CELH, complint amb l’obligació de controlar la bona fi de les subvencions concedides”. Així subratlla que Marín, quan va rebre la documentació va adoptar “l’única decisió que li era exigible: remetre-la al Jutjat d’instrucció ja que, efectivament, era allà on havia de ser”. D’aquí que en demani l’arxiu.
La fiscalia entèn que fer responsable de tots els contractes a un alcalde és un “raonament excessiu”. En tot cas, el ministeri públic alerta que de ser així “qualsevol primer edil en blanc” seria encausat “per presumpció extensiva, de les denúncies o querelles que es puguin interposar contra qualsevol autoritat o funcionari d’àmbit local tot i mancar indicis que permetin deduir el contrari”.
3 
