Uns mesos enrere l’actual candidata d’Adelante Andalucía, Teresa Rodríguez, aixecava la polèmica per unes declaracions sobre les germandats i confraries de Setmana Santa que no van ser ben vistes per tothom. Deia la candidata de l’esquerra que “al voltant de les germandats i les confraries es crea poble, barri i ciutat, i és molt important en els temps que corren de dificultats socioeconòmiques tenir espais de suport mutu”. Aquest dijous Sevilla ha recuperat la processó de Corpus sense restriccions anti-Covid després de dos anys. També ha representat el retorn de l’exèrcit espanyol, que participa en aquesta festa religiosa popular.
Aquest dijous, en plena recta final de la campanya electoral a Andalusia, Sevilla ha recuperat el Corpus sense les mesures Covid que l’han condicionat durant dos anys. Des de ben d’hora al matí, el centre de la capital andalusa s’ha omplert de senyors amb corbata i americana, alguns amb corbates que lluïen la bandera d’Espanya. A banda de ser una festivitat religiosa, el Corpus també és una ocasió per a l’exhibició patriòtica, tot i que discreta, en forma de polseres amb la bandera espanyola o algun altre accessori patri que llueixen alguns dels que desfilen.
El que no resulta gens discreta, però, és la participació de representants dels exèrcits de terra, mar i aire que tradicionalment desfilen acompanyant algun dels passos que surten des de la catedral sevillana. “Des de fora es pensa que tothom que viu a Sevilla participa en aquestes processons, però no és així, nosaltres preferim la Feria [d’abril]”, explica la cambrera d’una cafeteria al costat del temple. La seva companya pensa igual i a més critica tots els señoritos que aquella hora s’apressen per arribar a temps per desfilar endiumenjats pels carrers de Sevilla: “Aquests tots són molt creients, però després no fan el dejuni de Divendres sant, no ajuden els altres, pequen i no es confessen”.
Debat obert a l’esquerra sobre el suport institucional a organitzacions religioses
En el terreny polític, sobretot des de partits d’esquerra o persones significades del progressisme andalús, mantenen un debat sobre el paper que els elements més reaccionaris de la societat andalusa fan en el si de les germandats i les confraries. Ali Manzano, membre de l’esquerra independentista i candidat de Nación Andaluza, rebutja donar suport a aquestes associacions de caràcter religiós i critica que hi atorgui subvencions l’Ajuntament de Cadis, en mans d’un alcalde d’esquerres com és José María González Santos, Kichi, també d’Adelante Andalucía i parella de Teresa Rodríguez. “Després, quan venen les eleccions, demanen ajuntar-se contra el feixisme, però l’estan alimentant ells directament amb subvencions a l’església catòlica”.
Manzano es mostra molt refractari a les ajudes a aquests organitzacions religioses que durant la Setmana Santa i el Corpus agafen molt de protagonisme als carrers, amb gran seguiment popular. “Algunes confraries fan apologia del feixisme, algunes conserven el títol de germà major honorífic per a Francisco Franco, Manuel Fraga o Gonzalo Queipo de Llano, enterrat a la basílica de la Macarena”.
Un company de Manzano a Nación Andaluza, Mariano Junco, matisa les seves paraules. Adverteix de la necessària divisió que s’ha de fer en el moviment que rodeja les confraries i les germandats entre persones que hi participen i directives. “Hi ha de tot, també hi ha gent normal del poble, però sí que és cert que el caràcter dels que dominen és conservador: ho anem veient per les connexions que tenen els germans majors amb partits de dreta, extrema dreta i els militars”.
La religiositat popular andalusa i la jerarquia catòlica
El debat no és simple i segons algunes veus és difícil d’entendre fora d’Andalusia. La religiositat popular no ha d’anar lligada a una visió conservadora de la vida. Així ho veu el professor de Dret Constitucional de la Universitat de Sevilla, Joaquín Urías. En conversa amb EL MÓN, Urías avisa: “La religiositat popular andalusa és popular, té un suport al carrer brutal i hi participa gent de tots els colors, per Setmana Santa membres del Partit Comunista poden fer de nazarenos o costaleros“.
En aquest sentit, Urías subratlla que “la religiositat andalusa no està vinculada a la jerarquia catòlica”, però sí que és una evidència històrica que des de fa segles aquesta jerarquia ha intentat “controlar les germandats i les confraries”. Per això sovint les cúpules d’aquestes organitzacions estan integrades per personalitats molt conservadores. De fet, en alguns moments la desfilada de Corpus als voltants de la Catedral sembla una fila de senyors sortint d’un congrés del PP amb un ciri a la mà. “És una dinàmica molt andalusa”, comenta Urías sobre aquesta destacada presència de persones benestants en llocs de preeminència a les germandats, però remarca que la devoció als sants i les verges és compartida per totes les capes socials i no necessàriament lligat al fet de creure en Déu. “És un sentiment de pertinença, no vol dir que creguis en Deú, però sí que aquella imatge et recorda el teu barri o la teva àvia”, conclou.
Denuncien “adoctrinament” militar en escoles andaluses
Més enllà de la influència conservadora en organitzacions religioses, des de l’àmbit de l’esquerra independentista andalusa es denuncia que hi ha una irrupció destacada de les forces de l’Estat espanyol en escoles d’Andalusia. Mariano Junco denuncia que mentre ha desaparegut l’interès per parlar a les escoles andaluses del nacionalisme històric andalús, com pot ser informant de la figura de Blas Infante, considerat “pare de la pàtria andalusa”, cada cop hi ha més presència de l’exèrcit. “És brutal el treball de penetració de l’exèrcit a les escoles, on reben constantment visites de la Legió i adoctrinen nens de 3 a 4 anys, o porten les escoles a fer que els nens de fins a 7 anys pugin dalt de tancs”. Aquest militant de Nación Andaluza diu que s’està fent “una feina de conscienciació des d’una posició reaccionària espanyolista” a les escoles.
7 
4 