Pot semblar una exageració, però no ho és. Almenys així ho consideren investigadors de la Universitat d’Almeria que es dediquen a l’estudi de les migracions i semblen tenir clar que els problemes que arrossega Andalusia pel que fa a la gestió de la immigració podrien conduir a un esclat social en el futur. El Centre d’Estudi de les Migracions i les Relaciones Interculturals (CEMyRI), ubicat al golf d’Almeria i amb vistes al cap de Gata, es dedica a investigar les migracions internacionals des del 2009, tenint en compte que es tracta d’un fenomen que afecta especialment la província. Juntament amb Huelva, Almeria és una de les portes d’entrada de la immigració africana. Tant a Huelva com a Almeria el problema que s’està fent crònic és el del barraquisme, la segregació per barris i l’exclusió social.
Juan Sebastián Fernández, sociòleg del CEMyRI, està convençut que nous esclats socials com el que es va viure a El Ejido l’any 2000 no es poden descartar. El referent de les banlieues franceses també és present. “L’economia d’Almeria depèn molt de l’exportació, de manera que qualsevol element desestabilitzador a nivell internacional pot afectar-la negativament, i normalment quan hi ha crisi sempre es busca un boc expiatori i la immigració en seria un de fàcil”. La incertesa provocada per la guerra d’Ucraïna podria ser ara un dels elements desestabilitzadors de l’economia que permetria a l’extrema dreta assenyalar la immigració com a font de problemes.
El problema amb els assentaments de població immigrant s’enquista
L’agricultura intensiva a Almeria, que té el seu principal exponent a El Ejido, també és l’origen d’una major presència d’immigració irregular que, davant de les dificultats d’aconseguir un lloc per viure ha donat lloc a un fenomen de barraquisme que s’està convertint en crònic i al mateix temps està introduint tensió en el sector agrícola andalús. “La segregació residencial genera guetos, hi ha barris on el 90% de la població és immigrant”, remarca el sociòleg. Aquesta segregació contra la qual no s’ha actuat podria en el futur generar esclats de violència com a França: “Es pot generar una situació complexa quan les persones de segona o tercera generació es trobin en un gueto amb el seu DNI a la mà, perfectament documentats, havent passat per tot el sistema, fins i tot havent nascut aquí, però continuïn veient que se’ls tracta com a immigrants”.
És per això que des del punt de vista d’aquest sociòleg s’han de prevenir discursos com els que fa l’extrema dreta: “S’han de prevenir els discursos fàcils del boc expiatori i prevenir tot el que té a veure amb la creació de guetos. A Almeria, en tenim casos molt destacats, com ara el del barri de El Puche”, alerta. Al seu costat, Pablo Pumares, director del CEMyRI i professor de Geografia Humana, es mostra convençut que no es poden descartar successos violents si no s’actua adequadament en el futur. “Encara que hi ha molts descendents d’immigrants que han nascut aquí, potser encara falta una mica més de temps perquè es produeixin fets com els que hem vist a les banlieues franceses“.
El discurs de Vox criminalitzant la immigració, un perill per a la convivència
Davant d’aquest escenari, Pumares, que ha investigat sobretot els processos de migració marroquina a l’estat espanyol, creu que “és fonamental tot el que es faci per afavorir la integració, no tan sols per ara, sinó de cara al futur”. El discurs criminalitzador de la immigració, una de les principals apostes de l’extrema dreta de Vox en aquestes eleccions autonòmiques andaluses, podria ser en un determinat moment un catalitzador de conflictes. “Tots aquests discursos són molt negatius, no saps si hi haurà una espurna en un moment donat que faci esclatar el conflicte”. Ara bé, aquest expert creu que la memòria dels fets tràgics d’El Ejido l’any 2000 “fa que la gent s’ho pensi més, tenint en compte les conseqüències”, però malgrat tot “és veritat que si tens un discurs de fons encès, determinades coincidències o concatenacions poden produir alguna espurna”.
Però els problemes que divisen aquests investigadors en el futur no tenen només origen en l’existència de Vox, sinó també en anys d’inacció per part de les institucions. Tot just aquest mes s’ha creat un Consell de la Immigració per la Integració i la Convivència a El Ejido i a la ciutat d’Almeria també se’n crearà un properament. Es tracta d’una actuació inèdita per part de les institucions que fins ara només havien intervingut a través dels serveis socials, però sense posar el focus en qüestions com la convivència. “Això és revelador, mostra que la immigració es va convertir en un tema tabú arran del conflicte d’El Ejido”, diu Pumares. “En lloc de fer autocrítica —afegeix— o d’obrir un procés de reflexió sobre com solucionar el problema, es va pensar que no calia canviar res perquè fer-ho suposava anar contra la gent d’El Ejido, que se sentien incompresos i dolguts perquè creien tenir les seves raons per manifestar-se com ho van fer”.
El discurs anti immigració de Vox es conjuga a vegades amb un aspecte particular de la idiosincràsia del camp almerienc, opina el sociòleg Juan Sebastián Fernández: “La inseguretat lligada a la immigració encaixa amb una percepció que es té, sobretot al camp d’Almeria, que és la qüestió de sentir-se víctima, d’estar arraconats, del maltracte institucional: hi ha tot un discurs que s’associa amb aquest lament que té en general l’agricultor de sentir-se víctima d’un sistema que el té oblidat des de les institucions”.
La reacció al maltractament institucional pot contribuir a adopta posicions extremes
Aquest sentiment també explica, segons els investigadors de la Universitat d’Almeria, els fets d’El Ejido. El sentiment d’incomprensió dels agricultors més desprotegits de la comunitat. Perquè el camp oriental d’Andalusia i la seva agricultura intensiva es desmarca de l’agricultura extensiva d’altres regions i no es beneficia dels fons PAC europeus, puntualitza Pablo Pumares. “El fet de sentir-se poc protegits per la Junta d’Andalusia i el govern espanyol és un factor que influeix en la reactivitat d’anar-se’n cap als extrems”. Això explicaria per què el camp almerienc s’ha convertit en un feu de Vox. “És una reacció al maltractament institucional, de no percebre suport, sentir-se criticats i comprovar que ells mateixos són els que s’han de treure les castanyes del foc”.
El camp d’Almeria es veu poc protegit per les institucions mentre viu sota la tensió que li arriba per totes bandes. Per dalt, rep pressions de la Unió Europea, mercat del qual depèn. Però per baix també rep crítiques d’entitats del tercer sector per les condicions dels immigrants que treballen pel sector: “Per dalt reben moltes pressions per les competències de preus, per exigències de les grans distribuïdores que sempre tenen el control, però al mateix temps Europa pressiona perquè cada vegada hi ha més exigències de caràcter social, una tensió latent que afecta un sector vital”. Aquesta sensació d’estar “una mica sols” és el que pot haver afavorit l’èxit de Vox a la província”, conclou el sociòleg.
6 
2 