El Ejido, el municipi on va es va produir la primera explosió de Vox i els seus èxits electorals, és la primera parada que El Món fa a partir d’avui a Andalusia per recollir de primera mà algunes de les principals qüestions d’interès sobre aquesta campanya. Es tracta d’una campanya pot tenir conseqüències importants, no només per l’estat espanyol, sinó també i de forma especial per Catalunya. A El Ejido no tan sols ha prosperat Vox amb un discurs xenòfob que vincula immigració a problemes, també ho ha fet a través del discurs patriòtic que rebutja de ple qualsevol projecte independentista dins les fronteres actuals.
A El Ejido es comprova també com l’auge de l’extrema dreta té a veure amb qüestions econòmiques estructurals i també amb com els sistemes econòmics i de creació riquesa es poden convertir simple i directament en sistema d’explotació i abús. Si bé es considera que El Ejido ha protagonitzat un “miracle econòmic” també és cert que aquest miracle té un abast limitat als propietaris de les 14.000 hectàrees ocupades pels hivernacles de l’agricultura intensiva dedicada a l’exportació de verdures.
Actualment, més del 90% dels treballadors en aquests camps és estranger i alguns —els que van arribar més d’hora— ja comencen a tenir la propietat d’algunes parcel·les. Els espanyols han anat deixant la feina més dura perquè se n’ocupin els immigrants que no volen trobar a la cua del metge. Com reconeixen alguns d’ells a El Ejido s’hi arriba fugint de la gana i de la pobresa i acostuma a ser la primera parada d’un viatge que té per destí altres ciutats de l’estat espanyol, com poden ser Madrid i Barcelona o altres indrets d’Europa.
No es pot perdre de vista aquesta dada lligada també a una altra: la renda per càpita de El Ejido és una de les més baixes d’Espanya. Això reforça la idea que el miracle econòmic ha estat en benefici d’uns pocs. Tampoc diu massa del miracle econòmic d’aquesta agricultura intensiva si la mà d’obra que precisa prové gairebé exclusivament del continent africà, de països assolats per la misèria. Si s’afirma que a El Ejido hi ha riquesa —hi així ho diu tothom a la ciutat— per quina raó no es poden millorar les condicions laborals d’aquells que treballen als hivernacles? Alguna cosa falla en aquest miracle quan pel seu èxit cal que existeixi un sud estructuralment pobre i suficientment desesperat com per acceptar la feina a qualsevol preu.
És a més en aquest entorn on les idees més radicals de l’extrema dreta calen com anell al dit. El Ejido es va convertir en escenari d’una explosió d’extrema dreta en altres comicis i sembla que ho continuarà sent. El seu accés a les institucions suposa un repte per l’interès que té en desplegar la seva agenda de retallada de drets. Alguns partits, com el PP, ho estan permetent. Els resultats de diumenge, tot i la moderació de l’actual candidat Juanma Moreno, decidiran si aquesta moderació —en cas de necessitar la crossa de Vox— és simplement instrumental i circumstancial.