Els escacs de la partida entre Catalunya i l’Estat espanyol han tremolat aquest dilluns i l’independentisme s’ha activat per fer pinya quan s’ha conegut que Espanya ha estat espiant una seixantena d’independentistes durant els darrers cinc anys. Així ho ha confirmat una investigació de The Citizen Lab, un grup de la Universitat de Toronto, que ha publicat en exclusiva The New Yorker. Els investigadors han volgut ser prudents i han matisat que no atribueixen “de manera concloent l’orientació a un govern específic”, però alhora han insistit que “proves circumstancials àmplies apunten al govern espanyol”. De fet, el programa Pegasus, que es el que es va fer servir, només el poden comprar els estats, suposadament per combatre la delinqüència.
L’afer el que ja s’anomena Catalan gate i suposa un escàndol internacional sense precedents. També podria comportar un abans i després en el conflicte obert amb l’Estat, tot i que això encara s’haurà de veure. I de moment l’independentisme està deixant de banda les tensions internes per reaccionar conjuntament a l’afer i reclamar explicacions.
La reacció institucional serà demà, en una compareixença incòmoda per a Pere Aragonès, que ha apostat pel diàleg amb l’Estat des que va ser investit i, per ara, encara no ha donat fruits. La declaració institucional serà aquest dimarts a la tarda. Això suposa cancel·lar la roda de premsa del Govern habitual del migdia, que es fa sempre després del consell executiu i en què normalment compareix la portaveu Patrícia Plaja, per donar prioritat a aquest assumpte que afecta tot l’independentisme.

Roda de premsa que ajuntarà Puigdemont, Junqueras, la CUP i les entitats
Poques hores abans de la compareixença del Govern, els grups parlamentaris afectats i les entitats sobiranistes faran una roda de premsa unitària des de Brussel·les per denunciar davant el món aquest espionatge massiu contra independentistes. Ajuntarà Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Elisenda Paluzie, Xavier Antich i Carles Riera, que, almenys aparentment, deixaran de banda les tensions internes de l’independentisme per fer front comú. També hi seran John-Scott Railton (de Citizen Lab) i David Kaye (exrelator especial de l’ONU sobre llibertat d’expressió. La roda de premsa serà en anglès i francès per mirar que l’escàndol arribi a l’estranger.
L’escàndol és immens perquè l’espionatge ja no és només a una o dues persones, com al 2020 quan The Guardian va desvelar el ciberespionatge a l’expresident del Parlament, Roger Torrent, i al diputat d’ERC i regidor a l’Ajuntament de Barcelona Ernest Maragall. Ara són 65 les víctimes d’aquest espionatge il·legal de l’Estat espanyol. Els noms més destacats de la llarga llista són quatre últims presidents del Govern català: Artur Mas, Carles Puigdemont, Quim Torra i Pere Aragonès. També hi ha membres destacats de Junts per Catalunya com la presidenta del Parlament, Laura Borràs, Toni Comín, Josep Lluís Alay, Elsa Artadi i Jordi Sànchez i persones de l’entorn més immediat de Puigdemont com la seva dona, Marcela Topor i el seu advocat, Gonzalo Boye.
Les entitats independentistes també s’han vist afectades, amb l’espionatge a diversos membres de l’Assemblea Nacional Catalana com Elisenda Paluzie i d’Òmnium Cultural, com l’exvicepresident Marcel Mauri. L’actual president de l’entitat, Xavier Antich, no ha estat espiat perquè acaba d’arribar al càrrec, però ha acusat l’Estat d’estar “fora de la llei” i ha assegurat que “no ens quedarem de braços plegats davant d’un escàndol intolerable que amenaça drets i llibertats de tots”.
L’eix Puigdemont
El president de Junts per Catalunya i del Consell per la República és el nom a l’entorn del qual gira bona part de la llista. Per això ha estat un dels més contundents a l’hora de reaccionar. Ha titllat el ciberespionatge de “nou GAL” aquesta vegada en “versió digital”. Puigdemont ha assegurat que continuarà defensant “una idea legítima” com l’independència malgrat la “guerra bruta” de l’Estat contra l’independentisme.
Una de les dones fortes de Puigdemont, Laura Borràs, també ha estat víctima de l’espionatge i “persecució” de l’Estat quan era diputada de Junts al Congrés. Per això ha denunciat sentir-se perseguida “per terra, mar i aire” per acabar amb l’independentisme “per tots els mitjans”. “Ens peguen quan votem, ens assetgen judicialment, ens empresonen i ara sabem que també ens espien”, ha reblat.
El fins ara secretari general de Junts, Jordi Sànchez, ha assegurat que “com a víctima” portarà la reclamació perquè s’investigui aquesta trama “fins al final”. Sànchez ha lamentat que “en un país democràtic el catalan gate comportaria explicacions, dimissions i accions judicials”, però considera que a Espanya no passarà.

A través d’una piulada a Twitter el president ha demanat al govern espanyol que “assumeixi la responsabilitat” amb “transparència” i ha assegurat que s’ha sentit “vulnerable” en saber que ell i la seva família estaven sent espiats. El president ha assegurat que aquest espionatge és ”extremadament greu” i ha avisat que “arribarà fins on calgui” per denunciar-ho.
El Ministeri de l’Interior se’n desmarca
El govern espanyol ha fet oïdes sordes malgrat que l’escàndol ha tingut resó internacional. El ministeri de l’Interior ha insistit a desvincular-se de l’espionatge i ha recordat -com ja va dir al 2020 amb el cas de Torrent, que va ser igual però a petita escala- que “ni el Ministeri, ni la Policia Nacional, ni la Guàrdia Civil han tingut mai cap relació amb l’empresa NSO -la propietària de Pegasus– i, per tant, mai han contractat cap dels seus serveis”.

Les fonts consultades per l’ACN neguen contactes entre el ministeri de Fernando Grande-Marlaska i l’empresa israeliana propietària del NSO, tot i que The Citizen Lab assegura en l’informe que hi ha evidències d’un “fort nexe” de l’espionatge amb ““una o més entitats del govern espanyol”. De fet, citen el Centre Nacional d’Intel·ligència com a client i a Interior com a posseïdor de “capacitats similars”. “Considerem improbable que un client de Pegasus no espanyol faci una operació tan extensiva a Espanya”, sosté el grup. L’empresa, a més, assegura que només ven aquest software a governs i estats per combatre el crim organitzat i el terrorisme.
Amnistia Internacional reclama que s’acabi amb les “greus violacions de drets humans”
L’organització de justícia Amnistia Internacional ha reclamat a les institucions europees que posin fi a les “greus violacions dels drets humans” que s’estan cometent amb aquest programa espia. S’ha dirigit directament a Espanya per instar el govern espanyol a “aclarir si és un client del grup NSO” i fer una “investigació exhaustiva i independent” sobre l’ús de Pegasus contra els independentistes catalans. Així ho ha reclamat Likhita Banerji, investigadora de Tecnologia i Drets Humans d’Amnistia Internacional, després de confirmar que l’organització ha avalat l’informe de The Citizen Lab i la seva metodologia d’estudi.
Aprofitant l’ocasió, Amnistia ha recordat que l’octubre del 2020, quan The Guardian va destapar el cas de Torrent, va posar-se en contacte amb el govern espanyol per demanar-li que revelés informació sobre tots els contractes que tingués signats amb empreses privades de vigilància digital. Aquest, però, ho va refusar. Mesos més tard l’entitat es va tornar a dirigir al ministeri de Defensa per demanar informació concretament sobre Pegasus al CNI. Aquesta informació, segons la Moncloa, està en documents classificats, per la qual cosa que no la va enviar ni la farà pública.