Tres dies després de la massacre d’immigrants a la tanca de Melilla, el govern espanyol manté el cap sota l’ala i sense reconèixer cap responsabilitat en els fets que van acabar amb la vida d’almenys 23 persones —el recompte oficial de les autoritats marroquines—, si bé hi ha organitzacions humanitàries que han elevat el balanç a 37. Tant el govern espanyol com el PSOE han continuat aquest dilluns oïdes sordes a les peticions que des de diversos fronts els reclamen que s’obri una investigació que pugui aclarir què va passar. Des de Catalunya els partits en el Govern, ERC i JxCat, han exigit que els fets s’investiguin.
Però en sintonia amb el que ja va afirmar el president del govern espanyol quan només es coneixia la mort de cinc immigrants, tant membres del seu gabinet com els portaveus socialistes s’han aferrat al relat de les màfies per tal d’evitar tota crítica i situar la responsabilitat a una altra banda. La posició del govern espanyol ha generat situacions estrambòtiques com al que ha protagonitzat la portaveu del govern compareixent amb la ministra d’Igualtat, Irene Montero. Fins a cinc cops ha evitat Rodríguez que Montero respongués preguntes sobre els fets de Melilla que li feien els periodistes al·legant que sobre aquesta qüestió els detalls els donaria ella. La ministra d’Unidas Podemos s’ha limitat a respondre els temes referents a la llei trans aprovada avui pel govern espanyol.
La poca disposició a entrar a fons sobre el tema de Melilla també s’ha viscut en la roda de premsa habitual dels dilluns al quarter general dels socialistes a Madrid. El portaveu del PSOE, Felipe Sicilia, ha eludit respondre en roda de premsa si el seu partit està a favor d’investigar les morts que es van produir al costat marroquí després de l’intent de saltar la tanca. Un cop lamentades les morts, Sicilia ha remarcat que les forces de seguretat espanyoles han de treballar amb la gendarmeria marroquina per lluitar contra les màfies.
Planen dubtes sobre el paper de la policia espanyola en l’actuació a la tanca de Melilla
Durant el cap de setmana han aparegut informacions que posen en dubte que aquesta col·laboració sigui específicament per combatre les màfies. Les imatges que alguns mitjans ha aconseguit en el terreny mostrarien que la policia marroquina hauria tingut via lliure per accedir fins a territori espanyol i així pode endur-se en calent alguns immigrants. Les fotografies evidenciarien també càrregues policials que no s’ajusten als estàndards internacionals de respecte als drets humans. Tot plegat amb la connivència de les forces de seguretat espanyoles.
Malgrat les evidències, Sánchez va sortir davant els mitjans elogiant la intervenció policial del Marroc i fins i tot va arribar a dir que l’assalt havia estat “ben resolt”. Dues paraules que presumiblement perseguiran Sánchez per sempre, donada la contradicció de l’expressat i la realitat captada per les càmeres i que ha donat la volta al món. A més a més, els defensors dels drets humans reclamen a Sánchez una rectificació i al mateix temps que s’obri una investigació per aclarir els fets.
Organitzacions de drets humans es posen les mans al cap per les paraules de Sánchez
Però lluny d’estar “ben resolta” la situació que es va produir divendres ha fet que organitzacions de drets humans s’hagin dut les mans inevitablement al cap. Per començar, l’organització que ha permès documentar la brutal actuació policial, Association Marocaine des Droits Humains (AMDH) de Nador, a l’altre costat de la tanca. Diumenge aquesta entitat advertia que s’havien vist moviments al costat marroquí amb l’obertura de fosses per, presumptament, enterrar-hi els cossos de les víctimes de la massacre. Tot plegat sense que se’ls hagi fet cap autòpsia i sense que s’hagin investigat els fets.
Aquesta situació sobre la qual el govern espanyol i el PSOE volen passar de puntetes està esfereint organitzacions com Amnistia Internacional. En conversa amb EL MÓN, el responsable de política interior d’Amnistia Internacional a l’estat espanyol, Daniel Canales, troba “equivocat i injust” que Pedro Sánchez elogiés l’actuació policial i es pregunta si el president espanyol volia dir que “tot val per controlar fronteres”. Tot i que AI reconeix que les forces de seguretat juguen un paper difícil a la frontera, “el missatge que va llençar Sánchez no és respectuós amb els drets humans”.
La manca de crítica i la fredor que es va desprendre del discurs de Sánchez davant d’un drama humà i quan encara les cossos estaven calents al costat de la tanca són reprovades pels defensors dels drets humans. “Va fer un elogi d’un ús excessiu de força”, lamenta Canales. Llançament de pedres, persones retingudes que reben cops de porra de forma reiterada, una multitud de persones amuntegades per terra. “El missatge en línia amb els drets humans —apunta el responsable d’AI— hauria estat diferent: aposant per iniciar una investigació exhaustiva de violacions de drets humans, posar fi a les devolucions en calent i garantir els drets de les persones refugiades”.
Grande-Marlaska s’ha reunit fins a deu vegades amb el seu homòleg marroquí
Els fets de divendres aixequen interrogants sobre els pactes que hi pugui haver entre el règim marroquí i l’estat espanyol i si estan guiats per la defensa dels drets humans. La massacre a la tanca ha tingut lloc una setmana després d’una reunió que es va produir a Madrid entre el ministre de l’Interior espanyol, Fernando Grande-Marlaska, i el seu homòleg marroquí, Abdelouafi Laftit. No és la primera vegada que els dos responsables polítiques es reunien. Segons la informació del mateix ministeri espanyol, Grande-Marlaska i Laftit s’han reunit fins a deu cops. La cooperació entre els dos països es multiplicarà després que Pedro Sánchez, en una carta al rei alauita, anunciés que el seu govern deixava de donar suport a l’autodeterminació del Sàhara.
Dos mesos després d’aquell canvi de posició i havent despatxat fa una setmana els màxims responsables de la vigilància de les fronteres dels dos països es produeix una de les pitjors massacres a la tanca. Segons AI, els 133 immigrants que van aconseguir saltar la tanca i quedar-se en territori espanyol són sudanesos. Daniel Canales recorda que Sudán és un país en conflicte i, en conseqüència, aquestes persones “tenen tot el dret a sol·licitar protecció internacional i no enfrontar-se a una situació com la viscuda”. Aquesta organització reclama que es faci una investigació i que es “preservin totes les proves i proves forenses”, per això els preocupa l’enterrament de cossos en fosses comunes.
Reclamen una política de fronteres respectuosa amb les drets humans a Melilla
AI considera que, sigui quina sigui la relació d’Espanya amb el Marroc, no es poden aparcar dels drets humans. “La mirada ha de ser molt àmplia, sobretot enfocada en els drets humans”. Per això les organitzacions incideixen en la necessitat de tenir present que “el que s’està abordant és el desplaçament migratori de persones que fugen de conflictes i que haurien de tenir dret a protecció internacional a través d’un procés amb garanties”. Canales creu que aquest punt s’ha de situar en el centre de les polítiques de fronteres. “Seria un primer pas perquè no es torni a repetir i es condueixi d’una altra manera”, afegeix.
AI insisteix en la investigació que el govern espanyol no sembla interessat en obrir. “És essencial que se sàpiga què ha passat com a garantia de no repetició, també perquè aquestes persones tenen dret a escapar del conflicte i la repressió dels països d’origen per vies legals i segures”, diu Canales. Des de la seva òptica, les morts de divendres són “una conseqüència que no existeixin vies legals i segures per demanar protecció internacional, que fan que es recorri a vies perilloses”.
La consternació internacional pel morts a Melilla no s’atura
L’escàndol de Melilla ha donat la volta al món. La premsa internacional s’ha fet ressò de l’estampida i també de les actuacions policials sota sospita. També corren per tot arreu les denúncies de les organitzacions no governamentals, en mitjans de prestigi com Associated Press, The Guardian, The Independent o Al Jazeera, entre molts d’altres. Les denúncies per l’actuació policial s’ha internacionalitzat completament fins al punt que Moussa Faki Mahamat, president de la Unió Africana, s’ha mostrat consternat a Twitter. En el mateix sentit s’ha expressat el ministre d’Afers Exteriors de Kenya, Macharia Makau, que incideix en el tracte rebut pels africans i una actitud que és la mateixa que va generar “condicions d’horror i esclavitud” durant la colonització del continent africà.
També des de l’àmbit internacional, l’Organització Internacional per les Migracions, una entitat intergovernamental fundada el 1951, ha expressat la seva condemna per la massacre a la frontera entre el Marroc i Melilla. Amb referències explícites a Espanya, aquesta organització internacional avisa les autoritats que cal “prioritzar la seguretat dels migrants i els refugiats” en lloc de recórrer a un ús “excessiu” de la força.
La preocupació internacional que s’ha aixecat des de divendres no ha mogut suficientment, però, la consciència del govern espanyol, que ara troba dificultats en corregir les declaracions que va fer Sánchez favorable a la intervenció policial. El més probable és que la Moncloa esperi que la cimera de l’OTAN que se celebra dimecres i dijous a Madrid tregui el focus sobre la massacre. Mentrestant set partits, ERC, Junts, la CUP, Más País, BNG, EH Bildu i Compromís, han demanat aquest mateix dilluns la compareixença al Congrés del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i del ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, perquè donin explicacions.
3 
1 