Toni Comín, vicepresident del Consell per la República i eurodiputat de Junts, està convençut que la sortida de Carles Puigdemont de la presidència del partit impulsarà l’organisme que des de l’exili actua per mantenir viu el mandat de l’1-O. El Consell es vol convertir en un “laboratori d’innovació democràtica”, per això ara impulsa una consulta digital oberta a tots els catalans sobre els Jocs d’Hivern. En aquesta entrevista, Comín anuncia que el Consell està preparat per fer una consulta cada mes, en cas que així ho decideixin el Govern del Consell o bé els ciutadans que ho proposin i obtinguin l’aval de la Sindicatura Electoral. L’eurodiputat també aborda les raons que han impedit concretar una direcció estratègica del moviment independentista que pensi en el pla B a la taula de diàleg.
D’ençà que el Consell va anunciar la consulta quina resposta ha tingut?
Una setmana després d’anunciar-la hem aconseguit gairebé 4.000 avals i n’hem de recollir 5.000 com a mínim en un mes.
Heu explicat que la consulta es fa perquè fa un any es van posar les bases per poder-ne fer i que qualsevol inscrit al Consell pot proposar. Teniu por que es vegi una intencionalitat política en aquesta consulta en concret?
El govern del Consell no ha decidit el contingut de la consulta ni que se celebri ara. La Sindicatura Electoral va decidir respectar que mentre el govern estés en funcions no resoldrien les propostes que tenien sobre la taula. Ho ha fet un cop el govern del Consell ha estat plenament operatiu després d’un període d’interinitat especialment llarg. Ara, no ens amaguem gens de dir que hem decidit des del Govern del Consell que la consulta s’obri als no registrats, aquí sí que hi ha intencionalitat política.
Per què?
Perquè ens sembl que és un tema d’interès pel conjunt del país i que molta gent que no està registrada al Consell i que no té ara mateix la voluntat de fer-ho probablement té molt interès en votar en aquesta consulta. La pregunta que emmarca aquesta consulta és si els Jocs contribueixen positivament o negativament al procés d’independència, que és un patrimoni de tothom. Per això puc entendre i respecto que la consulta del Govern només s’obri als catalans que viuen allà, per com s’enfocarà probablement. Però, en canvi, en el cas del Consell per la manera com s’enfoca el lògic és que puguin votar tots els catalans.
Tenen contactes amb el govern autonòmic per aquesta qüestió?
Nosaltres l’únic que hem fet és conèixer una mica les circumstàncies que expliquen algunes coses que no enteníem com per exemple que la consulta no es faci digital. O que no es faci en unes altres dates. En això sí que ens hem intentat aclarir i hem entès que hi ha uns condicionaments administratius del Govern de la Generalitat, per un cantó, i hi ha un calendari que li imposa el COE, per l’altra, que fan que la consulta del Govern no pugui ser telemàtica i que s’hagi de fer al juliol.
El Consell per la República pot fer una consulta telemàtica d’aquí un mes i el Govern autonòmic no té sobirania digital per fer-ne una igual?
No sé quines són les capacitats digitals de l’administració de la Generalitat, el que sí puc dir és que el Consell té capacitat per organitzar una consulta segura, fiable i sense riscos pel mes de juny. La Generalitat no sé si pot, el Consell pot. Una consulta en la qual podran votar tots els ciutadans de Catalunya que ho vulguin. A part de tots els inscrits al Consell, tots els ciutadans.
“No sé quines són les capacitats digitals de l’administració de la Generalitat, el que sí puc dir és que el Consell té capacitat per organitzar una consulta segura, fiable i sense riscos pel mes de juny”
Suposa un cost important?
No. Des del principi del Consell teníem molt clar que volíem que fós un laboratori d’innovació democràtica. Sempre vam voler que, a més de tenir una Assemblea de Representants, obrir la porta al model suís i fer consultes com es fan a Suïssa. Quan vam muntar la plataforma del Consell ja ho vam fer pensant que algun dia fós capaç de suportar processos d’aquests. Tenim una plataforma digital molt sòlida. Durant les eleccions que vam fer a l’Assemblea de Representants, la plataforma va patir aquells dies molts atacs i van fracassar tots. No en vam fer molta propaganda perquè no preteníem fer-nos les víctimes de res, però l’important per nosaltres és que vam ser invulnerables.
Farem consultes de manera recurrent igual que ho fan a Suïssa. A mesura que la Sindicatura vagi validant consultes, s’aniran fent. La gràcia de la democràcia digital és que et permet aquesta densitat de participació. Si la participació és presencial té uns límits logístics que la fan menys densa. En canvi, si superes els límits logístics i fas la participació a nivell digital li pots posar tota la densitat o intensitat que vulguis. Nosaltres podem fer una consulta cada mes si volem i tecnològicament estem preparats per fer-ho. Ens suposa un cost? No és un cost tecnològic, sinó que l’equip del consell, de comunicació i el que gestiona la vida institucional durant uns dies estan centrats en aquella qüestió.
El Govern del Consell pot proposar consultes?
Sí. I no necessita l’aval del 5%. A qui li posem el filtre és al ciutadà. El Govern del Consell té legitimitat per posar una consulta pel seu compte.
En té alguna altra sobre la taula?
La missió del Consell és culminar el procés d’independència. Només es poden fer si tenen a veure amb la missió del Consell. El Consell no té competències en l’organització d’uns jocs, però la consulta sí que té a veure amb la missió del Consell: si els jocs olímpics ajuden o no al procés d’independència. El marc mental de la consulta és aquest, és l’únic que justifica que se celebri. Perquè entenem que té a veure amb el procés d’independència i que l’afecta d’alguna manera. La gent ha de valorar si l’afecta positivament o negativament. Totes les consultes que eventualment pugui proposar el Govern del Consell també han d’estar en aquesta mateixa lògica, han de tenir alguna relació amb el procés.
Una consulta sobre la modificació de la Llei de Política Lingüística com es planteja ara a Catalunya podria celebrar-se?
Si un ciutadà la proposa, compleix els requisits formals, la Sindicatura considera que té a veure amb el procés de construcció nacional i el procés d’independència i la valida, s’haurà de celebrar, si aconsegueix els avals. Això podria passar. Podria passar que el Govern del Consell la proposés directament, però en aquest cas el que havia del fer el Govern del Consell era posicionar-se i és el que vam fer. La llei de Política Lingüística fins ara no està impugnada. La modificació que s’ha proposat ens porta a un text que ens agrada més o que ens agrada menys que l’actual?
El text nou dilueix la vehicularitat única del català i obre la porta a la vehicularitat del castellà. Per què fem un text pitjor? Perquè amb això tenim l’esperança d’impedir l’execució de la sentència del TSJC del 25%. Tenim garanties que la reforma de la llei, empitjorant-la, evitarà l’execució de la sentència? Pregunto a la classe política catalana i als partits que estan proposant aquesta reforma: tenim garanties? Algú les pot donar? Ningú pot contestar aquesta pregunta. L’execució de la sentència avui depèn de la voluntat política del PSOE. Quines garanties ens dona el PSOE de que no executarà aquesta sentència? Estem tocant una de les joies de la corona per evitar una execució de sentència que no podem garantir que evitarem? Perdó?
El Govern del Consell en la seva darrera declaració arran del Catalangate reclamava trencar totes les relacions polítiques amb Espanya. Organitzar uns Jocs d’Hivern no és una relació política?
A molts ciutadans independentistes els va inquietar profundament veure que l’endemà del Catalangate es feia una reunió a nivell tècnic entre els dos governs per seguir preparant la candidatura. Per tant, aquí les presses son mol traïdores i encara s’ha de fer la consulta. Se suposa que el que li passa al Govern és que ha de tenir tots els detalls tècnics prèviament consensuats i això l’obliga a anar fent reunions, però és molt difícil d’explicar a la gent que parles de congelar les relacions amb el govern espanyol i al cap de dos dies t’hi reuneixes, encara que sigui a nivell tècnic per seguir treballant una candidatura. És complicat.
Creu que el Catalangate està endurint la posició d’ERC respecte el diàleg? Hi veu un principi de canvi d’estratègia?
Ho han de contestar ells, més que nosaltres interpretar el que diuen els altres. Si el que diuen els altres necessita interpretació, potser el que han fe fer els altres és ser més clars i no deixar marge per la interpretació. Han de contestar d’una manera clara i inequívoca.
Parlant d’acords i de trencar-los, n’hi ha un altre en què ERC, PSC i JxCat no hi veuen problema: la CCMA. Tem que l’acord per la direcció dels mitjans públics es tradueixi en un veto a informacions sobre el Consell?
Hem d’aspirar a que els continguts informatius i els programes de TV3 no els decideixin els partits polítics. Vull pensar que a TV3 la presència d’un actor la determinin els criteris periodístics. No pretenc que el Consell surti molt al Telenotícies perquè hi ha un partit que vetlla perquè això sigui així. Això és un desastre. Pretenc que el Consell surti a la programació de TV3 perquè, d’acord amb criteris periodísticament objectius, és el que toca, perquè la rellevància del Consell i la seva acció política porta a que s’hagi d’explicar el que fa el Consell. Vull que el Consell surti molt, però no perquè un partit ho digui, espero que els periodistes siguin objectius i neutrals perquè el Consell surti tant com mereix.
També hi ha un pacte a la Diputació de Barcelona, que Junts el defensa. Com ho veu vostè?
Quan demanem que es trenquin les relacions polítiques amb el govern espanyol això és compatible amb el fet d’estar governant amb el PSC a la Diputació? Qui espia els polítics catalans o és el responsable per acció o omissió no és el govern de la Diputació de Barcelona. Qui es nega a fer una comissió d’investigació al Congrés dels Diputats no és la Diputació, és el govern espanyol. Però també és igual de veritat que el govern espanyol està presidit per un senyor que és el secretari general del partit que és el mateix de la Diputació. No fem veure el que no és.
El partit que governa la Diputació és el mateix que governa al govern d’Espanya. Per tant, sempre tindràs més coherència i força a l’hora d’exigir segons què si prediques amb l’exemple. És una constatació gairebé científica. És així encara que a algun no els agradi sentir-ho i amb això no em confronto amb ningú, només faig unes reflexions que em semblen bastant òbvies. Sempre tindràs més autoritat moral i credibilitat per exigir segons què si prediques amb l’exemple.
Carles Puigdemont abandona la presidència de Junts. Com considera que això afectarà les dinàmiques al Consell per la República?
Reforçarà la voluntat que ha tingut el Consell sempre de ser una institució i com a tal no ser partidista. No ho ha estat mai, no ens hem deixat condicionar una sola decisió pels interessos d’un partit o altre, ho puc ben assegurar, mai, soc la garantia d’això. Mai una sola decisió en el Consell, des de la seva fundació, s’ha fet pensant en els interessos d’un o un altre partit. S’ha fet sempre pensant amb la culminació del procés d’independència i per tant donar continuïtat a l’1-O, mantenir el mandat i treballar perquè es faci plenament efectiu. Això es l’únic que ens ha guiat.
A partir d’aquí, que el president del Consell deixi de presidir un partit concret crec que reforça claríssimament la independència del Consell en relació als partits polítics. Nosaltres sempre hem volgut que els partits participin al Consell, però per condicionar-los nosaltres a ells, no perquè ens condicions ells a nosaltres. La idea era implicar els partits en la nostra estratègia, vincular-los. Es tracta que el Consell tingui independència i estigui per damunt dels partits polítics, que el president deixi de tenir els dos barrets i es quedi només amb de president del Consell, clarament contribueix a això. Enfortirà molt el Conselle i crec que és un argument més per desmentir els que deien que el Consell estava especialment vinculat a Junts, és una cosa que no ha sigut mai veritat, però ara menys.
Una entitat unionista ha denunciat una iniciativa del Consell a Torres de Segre. Esperen més xocs a l’estat espanyol per les seves accions?
Era de preveure, ja hi comptàvem, per desgràcia. Que sortiria algú de l’unionisme més recalcitrant criticant això és fins a cert punt previsible. El govern espanyol vol deposar les armes o no? Qué és el que vol? Vol seguir fent de Rajoy? La repressió? L’ofensiva judicial contra l’independentisme judicialitzant el conflicte polític o no? Desitjaria molt que el govern espanyol no entri a discutir un acord que és perfectament legal, fins i tot dins de la legalitat espanyola, no hi ha cap dubte d’això.
El Parlament Europeu va dir que revisaria els mòbils dels europarlamentaris per buscar traces de Pegasus. Ja hi ha informació d’aquestes exploracions?
No, perquè encara en falten molts. Però hem volgut contrastar amb experts si aquesta revisió que farà el Parlament Europeu és tècnicament molt robusta i si és suficientment solvent i és una revisió una mica de mínims. Aquí hi ha nivells de revisió i si no que li ho expliquin a Pedro Sánchez, que ja li havien revisat el mòbil, i quan ha decidit fer una revisió més a fons és quan se suposa que han descobert que sí li havien entrat.
L’exministre el PP José Manuel Margallo, ara eurodiputat, ha admès aquesta setmana que Puigdemont podria visitar l’estat espanyol amb la missió europea per investigar el cas Pegasus. Diu que tindria immunitat en els desplaçaments específics de la missió.
Tenim immunitat des del minut u. No l’hem perdut mai, ni amb el suplicatori. Això ens hauria de permetre tornar a Espanya. Fa estona que el Tribunal Suprem hauria d’haver anul·lat l’ordre de detenció nacional. No podem ser detinguts mai quan tornem a Espanya perquè és una immunitat que la portem a sobre pel fet de ser eurodiputats. Perquè… on s’especifica quin tros d’un viatge a Espanya fas d’eurodiputat i en quin no? Som representants dels ciutadans i per tant en qualsevol moment del dia podem estar pensant en treballar o actuant en tant que eurodiputats. L’estat espanyol ha de donar totes les garanties de que en un viatge del president Puigdemont a Espanya li serà respectada la seva immunitat, ha de donar les garanties prèviament.
“L’estat espanyol ha de donar totes les garanties de que en un viatge del president Puigdemont a Espanya li serà respectada la seva immunitat, ha de donar les garanties prèviament”
Creu que el cas Pegasus aturi la feina que l’independentisme ha de fer per fixar una direcció estratègica del moviment com a alternativa al fracàs de la taula de diàleg?
Al revés, si amb el Pegasus la taula de diàleg ha esdevingut inútil i el Govern ho admet dient que l’aparca, encara amb més motiu cal treballar l’alternativa. L’acord d’investidura recordo que, amb la lògica del 52%, no només no renunciava a seguir endavant amb el procés d’independència sinó que s’intentava continuar endavant i que s’intentaria per dues vies: per la via del diàleg amb el govern espanyol —en la qual hi creia més una part del Govern que l’altra—, però a més hi ha d’haver un pla B que s’ha de preparar en un espai de direcció estratègica i aquest espai de direcció estratègica, si el pla A ha entrat en guaret encara és més important redirigir els esforços cap al pla B. El pla B és un espai de direcció estratègica que pensi i concreti què vol dir l’embat, què vol dir desbordament democràtic i què vol dir la confrontació. Passa a ser molt més imperatiu i peremptori .
Per on començar? Posar dates?
El Govern del Consell va fer una declaració abans que explotés el Pegasus on ja dèiem que estava clar que no hi ha taula de diàleg si el govern espanyol no hi vol seure. També dèiem que tots els esforços que s’han fet durant mesos amb la resta de partits i les entitats per intentar construir aquest espai de direcció estratègica no han fructificat perquè s’ha constatat que hi ha una discrepància sobre la vigència del mandat de l’1-O. Això és el que ha impedit que aquest espai de direcció estratègica fructifiqui i es pugui constituir.
És irreparable aquesta discrepància?
Si som demòcartes i ens creiem el Parlament de Catalunya i el que vam fer el 6 i 7 de setembre, és a dir, la llei del referèndum i si ens creiem el referèndum, aleshores hem de tenir clar que el mandat de l’1-O és de la gent, no és dels parits. No són els partits els que poden decidir si el mandat de l’1-O segueix vigent o no. El mandat segueix vigent perquè com a demòcrates que som, fins que la gent no digui el contrari, segueix vigent. És un mandat que s’ha obtingut en un referèndum i per tant que jo sàpiga no hi ha hagut cap referèndum fins a dia d’avui que l’hagi revocat. Què vol dir tenir dubtes sobre la vigència del mandat de l’1-O? Que no som demòcrates? És de la gent i els ciutadans són els únics que el poden derogar.
El que van fer els partits el 27 d’octubre va ser només una ratificació formal, era un acte degut al qual els obligava la llei de referèndum. Per tant, amb aquella ratificació no es van apropiar del mandat. Una de les coses que ha fet més mal a l’independentisme en els últims quatre anys, i que ha impedit la unitat estratègica, és aquesta idea sense cap fonament segons la qual els mandats democràtics caduquen. Els mandats en democràcia no caduquen fins que el poble no diu el contrari. I aquesta idea que els mandats caduquen ha fet molt de mal. Això ho hem dit poc. És una idea poc democràtica. Els partits amb la Declaració del 27-O, que insisteixo, va ser una ratificació formal, el que van fer va ser vincular-se i comprometre’s ells amb el mandat de l’1-O, no és que se’l quedessin. Se’n poden desvincular? Sí. Un partit potser té dret a desvincular-se’n, però no te dret a donar per caducat ni revocar aquell mandat. Si un partit es desvincula del mandat aquest no queda anul·lat. Igual que s’hi van vincular en el Parlament de Catalunya a través d’una resolució parlamentària, perquè la Declaració tècnicament va ser una resolució parlamentària, qui se’n vulgui desvincular ho hauria de fer amb un acte equivalent. Qui es vulgui desvincular d’aquest mandat que vagi al Parlament, agafi una resolució i ho digui. Que ho faci públic i formalment i tot serà més fàcil.
Aleshores creu que cal derogar la DUI?
En absolut! Tot al contrari. La declaració d’independència no és derogable per part del Parlament, perquè, com dic, el que va fer el Parlament el 27-O va ser és un acte degut, que es deriva d’un mandat, i aquest mandat només el pot revocar el poble. Fent aquest acte degut, és a dir, votant la Declaració, el que va fer els partits va ser vincular-se a aquest mandat. El màxim que pot fer un partit és desvincular-se’n, però no el pot derogar, el Parlament no la pot derogar, perquè el que va fer va ser només una ratificació formal. A partir d’aquí, un govern si que podria convocar un referèndum per derogar el referèndum de l’1-O, així sí que la gent podria votar derogar el que va decidir aquell dia. No crec que cap govern format per partits independentistes s’atreveixi a fer això. I en tot cas espero que no ho faci mai. Qui vulgui desvincular-se del mandat al qual es va vincular votant la Declaració el 27-O, em refereixo als partits polítics, que vagi al Parlament i faci una resolució, és a dir, un acte equivalent amb la mateixa solemnitat amb la qual s’hi va vincular, expressi que se’n desvincula.
Troba suficient sintonia per aconseguir superar diferències per construir aquesta direcció estratègica i un full de ruta?
Constato que de moment, els mesos de reunions no han aconseguit aquest objectiu de tenir una direcció estratègica perquè hi havia una discrepància molt de fons precisament sobre el mandat de l’1-O. Això explica moltes coses i potser s’ha de seguir discutint sobre aquesta qüestió. No es pot discutir la vigència del mandat de l’1-O, el que poden fer aquells actors que en aquestes reunions van expressar els seus dubtes sobre la vigència de l’1-O és anar al Parlament i desvincular-se’n, i dir que ja no treballen per fer-lo efectiu i que se’n desentenen. Si s’aclareixen les coses en aquest sentit veurem quins consensos són possibles i quins no. Però primer s’han de resoldre aquestes qüestions perquè si no…
És un pas previ abans de tenir una direcció estratègica del moviment doncs…
La direcció no ha estat possible a conseqüència d’aquesta discrepància. Potser si que és una condició prèvia de la creació de la direcció estratègica assolir un consens en relació amb aquesta . A no ser que tots els partits decideixen que es desvinculen del mandat de l’1-O i que construeixen el seu consens estratègic al marge del mandat de l’1-O. Però aleshores en nom de què culminem el procés d’independència? Amb quina legitimitat volem treballar per culminar el procés d’independència si no hi ha un mandat per fer-lo? És molt difícil crear un grup de direcció estratègica en què tots els actors prescindeixin del mandat de l’1-O i se’n desentenguin com si no existís. És molt difícil que hi hagi un acord que tingui a veure amb desentendre’s de l’1-O. Pero també es molt difícil una direcció estratègica on hi hagi un desacord sobre aquesta qüestió. El fet es que fins ara no ha estat possible crear un espai de direcció estratègica si no hi ha un acord previ en relació a aquest punt. I en tot cas es aquest mandat el que ens autoritza a treballar pel procés d’independència.
6 
6 