Una de les entitats sorgides arran del Procés i que ha patit una decadència més enllà de la política és el Consell de la República. El que havia de ser la gran representació de l’independentisme i del Primer d’octubre fora de Catalunya, allunyada de les urpes de l’Estat espanyol, va patir una duríssima crisi, amb múltiples disputes internes i manca de rumb i d’una estratègia clara. Però, sobretot, hi va haver el cas de la fosca gestió econòmica de Toni Comín, que va obligar a apartar-lo de les funcions de gestió i financeres i fer una auditoria que va demostrar el forat econòmic de la institució, pràcticament en fallida.
Un veterà de la política com Toni Castellà es va haver d’arremangar per evitar el naufragi, buscar un candidat idoni per redirigir el Consell, posar l’entitat en un calculat segon pla i encetar una segona reforma a fons de l’entitat. La segona perquè en el seu moment ja havia posat en marxa una reforma estatutària que intentava treure de la paràlisi, un intent que no va reeixir. Tot i que el febrer de 2025 Jordi Domingo va encetar la seva presidència, el Consell de la República no va deixar de convulsionar. Noves dimissions i un accident van alentir-ne l’evolució.
Ara, la presidència de l’entitat ha informat als seus inscrits que “posarà a votació una reforma integral del Codi General de la institució”. Una inciativa que “s’emmarca en el procés de renovació i millora organitzativa” impulsat per l’executiu de Domingo. Les votacions se celebraran, telemàticament, entre el 22 i el 26 de juliol. Comptat i debatut, des del Consell ressalten que “el canvi més destaca és l’ampliació a quatre anys dels mandats de la Presidència, de l’Assemblea Territorial i de l’Assemblea de Legislació Republicana, ampliant així els dos anys que preveu la legislació vigent fins ara”. Una durada que s’aplicaria a partir de les eleccions del febrer de l’any vinent. Així mateix, per agilitzar la governabilitat, s’estableix un termini màxim de dos mesos perquè el President nomeni els membres del Govern un cop hagi estat elegit.
“Reestructuració profunda”
Segons ha comunicat el Consell als seus inscrits la proposta de reforma també planteja una “reestructuració territorial profunda que consistirà en la fusió dels Consells Territorials i dels Equips d’Acció Internacional sota una única figura: els Consells Locals”. Una demanda que feia temps que es feia des del país per donar més agilitat i més protagonisme i aconseguir més capil·laritat. “És una unificació, que equipara els drets i deures de tots els comitès, permetrà ampliar l’Assemblea Territorial i obrir-la directament a la participació dels òrgans locals repartits arreu del món, evitant així duplicitats i guanyant eficiència”, assenyala el consell. Pel que fa a les gelegacions internacionals continuaran amb les mateixes funcions i estructura.
Així mateix, el Consell subratlla “l’esforç” per “l’harmonització per reduir la burocràcia i simplificar els tràmits interns”. D’aquesta manera, el “Codi General que es sotmetrà a votació es limitarà a recollir els principis fonamentals i les remissions bàsiques de l’entitat”. “Tota la operativa i la gestió diària es traslladaran als anomenats Codis de Desplegament, un canvi metodològic que obligarà el Govern a revisar de manera immediata tota la normativa vigent”. Un sistema que permetrà la posada en marxa dels Plans Locals d’Acció Republicana i regularà detalladament la producció de decrets, acords, actes i la seva publicació oficial al Butlletí Oficial del Consell (BOC). De fet, agilitarà les funcions del govern del consell. La reforma també inclou un “nou marc de garanties, ètica i participació”.
