Les eleccions municipals han deixat a Catalunya un panorama en què el PSC recupera la seva posició de primera força, però sense aconseguir guanyar a Barcelona, i l’independentisme recula, arrossegat sobretot per una caiguda clara d’ERC. Junts passa al davant dels republicans en vots –no en nombre de regidors– però bàsicament gràcies a la victòria de Xavier Trias a Barcelona. De manera que han tingut efecte els moviments que ha estat fent Pedro Sánchez per desmobilitzar l’independentisme, però al socialisme només li ha servit per tenir bons resultats a Catalunya, mentre que a la resta de l’estat està en caiguda lliure, amb majoria absoluta del PP a la Comunitat de Madrid i la recuperació clara dels populars al País Valencià i les Illes.
De fet, la millor dada per al PSC és que, en un context d’un descens de la participació del 9,26%, ha perdut només 54.667 vots (ha passat de 765.236 a 710.569) i ha crescut en percentatge: de tenir el 21,92% dels vots emesos, a obtenir-ne el 23,76%. Això li ha permès retenir feus com el de Santa Coloma de Gramenet, on conserva la majoria absoluta, i el de l’Hospitalet de Llobregat, on s’han quedat a mitges perquè Núria Marín ha perdut la majoria que havia recuperat el 2019. Per això Jaume Collboni, que no acaba de guanyar mai encara que millori en cada convocatòria electoral, ha alertat aquest diumenge, al final de la nit electoral, que el PSC “no renuncia a res”. Un advertiment implícit a Trias perquè sàpiga que malgrat la seva victòria clara –amb un regidor més que el socialista i dos més que Ada Colau– no té l’alcaldia assegurada.
Més de dos punts de caiguda en el percentatge de vot captat
Mentre els socialistes comencen a moure’s per intentar treure el màxim partit de la seva posició a Barcelona malgrat no haver guanyat –exactament com van fer fa quatre anys impulsant l’operació Valls per impedir al republicà Ernest Maragall, el guanyador, ser alcalde–, l’independentisme comença a analitzar el seu retrocés clar: entre ERC, Junts i la CUP, han passat de tenir el 42,34% dels vots en les municipals del 2019 a tenir-ne només el 40,07% aquest 28-M.
La principal sagnia ha sigut en els resultats d’ERC, que ha perdut més de 300.000 vots –ha passat d’obtenir-ne 819.845 a només 517.063–, però Junts ha crescut només 11.191 vots –de 537.463 a 548.654– malgrat la forta empenta de Trias, que n’ha arrossegat 69.955 més que el binomi Elsa Artadi-Joaquim Forn fa quatre anys. Una de les patacades de Junts ha sigut en un territori especialment simbòlic, Girona. A la ciutat on Carles Puigdemont era alcalde per segon mandat consecutiu quan va ser cridat per Artur Mas per ser president de la Generalitat, el partit del president a l’exili ha perdut 6.486 vots (de 13.435 a 6.949) i tres regidors. Han quedat per davant, empatats en nombre de regidors, el PSC i Guanyem (amb la CUP al nucli de la candidatura), amb 8 cadires cadascun. A Girona, ERC ha passat de 4 a 3 regidors.
Per tant, fora de l’efecte local de Barcelona, on Trias ha aplegat vot catalanista contra Colau i li ha pres a ERC 5 dels regidors del 2019 -entre republicans i junters han obtingut 16 cadires i fa quatre anys en sumaven 15, però repartides a la inversa– Junts tampoc ha aixecat el vol. I la CUP ha tornat a quedar-se fora de l’Ajuntament de Barcelona i ha perdut els dos regidors que tenia a Tarragona, malgrat que a Girona pugi i que Lluc Salellas estigui en condicions d’aspirar a l’alcaldia i pugui plantejar-se-la amb una aliança amb Junts, amb un tripartit independentista que inclogui ERC o, fins i tot, amb un pacte a dos amb el PSC.
Vistos els resultats, tant Oriol Junqueras com Carles Puigdemont, els dos líders que van negociar i rivalitzar durant el Procés i en les eleccions europees d’ara fa quatre anys –coincidents amb les municipals de més participació en molts anys–, han fet notar la seva preocupació, tot i que amb plantejaments diferents.
Fracàs de l’estratègia d’ERC a l’àrea metropolitana
Junqueras, des de Barcelona, ha comparegut al costat d’Ernest Maragall i Pere Aragonès com a president del partit i ha parlat clar. “No són els resultats que desitjaríem perquè ens allunyen dels objectius que tenim com a organització política, entre els quals hi ha la independència i la República Catalana”, ha dit. Després d’una campanya en què el debat independentista ha estat gairebé del tot absent –només es va destacar en els mítings de Girona d’ERC i de Junts–, el líder dels republicans l’ha repescat i ha promès: “A partir d’ara intentarem explicar-nos el millor que puguem, perquè en gran manera hem estat incapaços de mobilitzar el nostre electorat”.
De fet, l’estratègia d’ERC d’intentar ampliar la seva presència a l’àrea metropolitana ha fracassat visiblement: a l’Hospitalet de Llobregat, on havien fet una aposta forta amb el fitxatge de Jaume Graells –el regidor que havia estat del PSC i que havia destapat el cas de les presumptes irregularitats que encara s’investiguen al consell esportiu del municipi–, els republicans han passat de 5 regidors a 4. A Terrassa, han passat de 5 a 2. I, a Sabadell, on el PSC ha obtingut una majoria absoluta que no tenia, els republicans han caigut de 7 a 3.
Mentrestant, a Junts, i malgrat l’eufòria per la victòria de Trias que els sondejos a peu d’urna no donaven, també s’ha subratllat la necessitat de fer “una reflexió” i han cridat a la unitat de l’independentisme. Acompanyada del secretari general, Jordi Turull, la presidenta del partit, Laura Borràs, ha precisat que “falcar” determinades opcions polítiques “les afavoreix” i que “quan l’independentisme actua unit és quan més avança”. Un avís a navegants a ERC respecte dels seus acords amb el PSOE i amb el PSC.
En el mateix sentit, des de Waterloo, Puigdemont també ha advertit que cal una reflexió de l’independentisme amb referències (poc) velades a ERC. En una llarga piulada, ha celebrat els resultats de Sant Cugat del Vallès –on el seu partit ha mantingut els 9 regidors que tenia però ERC, PSC i la CUP, el tripartit que els va desbancar el 2019, han reculat– i de Figueres, on Junts s’ha disparat –de 8 a 13 cadires– i ha obtingut la majoria absoluta. Per contra, ha admès la seva decepció pel que ha passat a Girona, on el relleu de Marta Madrenas amb l’exconsellera Gemma Geis no ha funcionat bé.
L’avís de Puigdemont als republicans
En l’anàlisi global és on Puigdemont ha deixat entreveure advertiments als republicans. “Estic preocupat pel que alguns sospitàvem que passaria a conseqüència d’una estratègia profundament equivocada: el creixement del PSC en un país que aquest partit ha contribuït a reprimir i a perjudicar”, ha etzibat. I ha continuat: “Cal veure si s’ha produït o no un creixement de la base independentista en els municipis on s’havien proposat estratègies explícites en aquest sentit; cal demanar raons a tots aquells politòlegs de saló que auguraven un desastre després de la nostra sortida del Govern, que són els mateixos que creien treure profit d’un govern de gestors”. Sobre l’abstenció ha reconegut que ha estat “majoritàriament d’independentistes” i ha reclamat: “Cal veure com ha impactat en cadascuna de les formacions, perquè és obvi que no afecta tothom per igual, i quines conclusions se n’extreuen. Perquè en caldrà extreure’n”.
15 
2 