Inquietud dins de l’Assemblea de Representants del Consell de la República, és a dir, dins el Parlament de l’entitat que defensa el mandat del Primer d’Octubre des de l’exili. Tot per una proposta de resolució per defensar l’abstenció a les eleccions espanyoles del 23-J, que no havia superat el tràmit per ser debatuda al conclave previst per a aquest dissabte. Una trobada de l’assemblea que serà a porta tancada, perquè els diputats han d’avalar els pressupostos de l’entitat. Les queixes dels impulsors de la proposta, però, han fet recular a la mesa de l’assemblea, que ha donat més temps per recollir els avals, i finalment ha superat el tall.
Segons expliquen fonts del Consell, la proposta de resolució que proposava la Comissió d’Acció Política Interior només havia obtingut 21 vots a favor de la seva tramitació, quan en necessitava 31. Onze membres van votar que no i 4 es van abstenir d’un total de 121 representants. Una xifra de baixa participació que va fer aixecar les orelles a diversos membres del Parlament de l’òrgan a l’exili. D’aquí les queixes i els retrets i la sospita d’una mà negra que hauria cridat a no participar de la votació. La pressió i l’objectiu d’evitar una “espantada” en el conclave de dissabte ha obligat la mesa a fer marxa enrere i permetre que obtingui els avals per tal que es pugui debatre i votar aquesta proposta de resolució sobre l’abstenció i el vot nul a les eleccions.
Paral·lelament, aquesta mateixa comissió, quan va veure que se li tancava la porta, va intentar presentar una nova proposta de resolució, que demanava que cap membre del Consell de la República participés de les institucions espanyoles. La resolució no va entrar per “qüestions tècniques”, perquè no s’havia enviat a l’adreça correcta de tramitació. Ara, la mateixa comissió s’ha vist obligada a fer una “resolució de posicionament”. Un embolic que ha desanimat força els membres de la comissió política que consideren la decisió una mostra de la “manca de voluntat democràtica per debatre un afer clau”. Un malestar que creix més perquè “hi ha membres del Consell que esperonen la participació en aquestes eleccions de les seves formacions o bé d’altres que ja han fet el pas, com el portaveu Toni Castellà, que és candidat pel Senat com a cap de llista de Junts. Membres de la comissió, però, asseguren que dissabte intentaran que el posicionament entri a l’ordre del dia.
Ampliació del termini per obtenir els avals
La comissió política va presentar una resolució que apostava per “defensar el vot nul o l’abstenció com a acte passiu”. El document s’havia de debatre i obligaria la cambra a l’exili a definir-se sobre una qüestió que està força candent en el debat polític de l’independentisme. De fet, els membres de la comissió calculaven al juny que tindrien còmodament els avals necessaris per passar el filtre de la mesa de l’assemblea.
Però finalment no va ser així: només 21 diputats van avalar que es debatés, 11 van votar en contra i 4 es van abstenir. En total, 36 vots d’una assemblea que té 121 membres. “Sembla que hagin demanat a la gent que no voti”, apuntaven fonts de la comissió. Per altra banda, fonts del consell asseguren que “sovint hi ha més soroll que realitat”. És a dir, que el debat de l’abstenció no era un debat que interessi la totalitat de l’independentisme i que els membres del parlament del Consell han rebutjat fins i tot que es debati. La notícia del suposat veto va arribar a diversos membres de l’assemblea i de l’entorn del Consell de la República i va començar una ofensiva de pressió a la qual la presidència de l’Assemblea ha cedit, prorrogant el termini per recollir els avals, que finalment s’han obtingut.
Una altra proposta
Per altra banda, la mateixa comissió va intentar tirar endavant l’altra proposta de resolució en la mateixa línia, en què demanava que cap dels membres del Consell participés en les institucions espanyoles. El text es va rebutjar per “qüestions tècniques” perquè no s’havia enviat pels canals oficials. Un fet que neguen els membres de la comissió, que mantenen que sempre han enviat les resolucions a la mateixa adreça electrònica. Finalment, han optat per reconvertir la proposta de resolució en un “posicionament”.
Aquest document, aprovat en una reunió celebrada aquest dijous, assegura que “cap membre del Consell de la República o de la seva Assemblea de Representants pot acceptar un càrrec a les cambres legislatives espanyoles i mantenir càrrecs polítics a la nostra institució perquè entren en contradicció”. D’aquí que expressin que no hauria de ser “compatible participar en aquests processos electorals”, en referència a les eleccions estatals del 23-J.
En aquesta línia, recorden que en els darrers deu anys “els càrrecs independentistes a Madrid no han aportat resultats útils per desestabilitzar l’Estat i govern espanyol”. Per tot això, demanen la “retirada immediata de membres del govern del Consell de la República o de l’Assemblea de Representants del procés electoral a les cambres legislatives espanyoles o bé la dimissió de tots els seus càrrecs al Consell de la República per incompatibilitat amb els principis i valors del Consell”. Un document especialment crític, sense citar-lo, amb l’actual portaveu del Consell, el demoindepe Antoni Castellà, cap de llista de Junts al Senat per Barcelona. Els impulsors d’aquest segon document, els mateixos que el primer, ja han avisat que intentaran colar-lo en l’ordre del dia de la reunió de dissabte.
23
5
