Ciutadans (Cs) ha demanat que es persegueixi els ajuntaments que permeten l’ús de la Identitat Digital Republicana (IDR) del Consell de la República per fer tràmits municipals. El president de la formació al Parlament, Carlos Carrizosa, ha enviat una carta al delegat del govern espanyol a Catalunya, Carlos Prieto, per reclamar que s’investigui si hi ha consistoris que estan acceptant l’ús del ‘DNI català’ per a aquestes gestions. Segons Carrizosa, si aquesta informació que ha publicat algun mitjà de comunicació es confirma, seria un “atac sense precedents a l’estat democràtic i de dret”. El líder de Cs insta Prieto a, en el cas de confirmar-se, advertir els responsables “d’accions legals”. Carrizosa, que ja ha avançat que el seu partit presentarà una denúncia davant l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, espera que el delegat de l’executiu espanyol prengui les “mesures necessàries” per restablir la legalitat.
11 ajuntaments col·laboren amb el Consell de la República
En total, són 11 municipis els que han signat convenis amb el Consell de la República. A finals de març es va saber que sis nous municipis van sumar-se a la llista i havien aprovat mocions als seus plens sobre Consum Institucional i ús de la Identitat Digital Republicana, els dos àmbits de treball de l’entitat. El primer conveni, que es va posar en marxa amb un pla pilot el 29 d’abril del 2022, es va signar amb l’Ajuntament de Torres de Segre. Mesos després, el Consell de la República va signar més convenis del projecte Consum Institucionals amb quatre consistoris més. El de Sant Pol de Mar, Arbúcies, Amer i Sant Feliu de Pallerols. La xarxa de consum i l’ús de la IDR a l’administració pública s’ha seguit ampliant, amb sis nous municipis fins al març -dos dels quals capitals de comarca-. Es tracta de Vic (Osona), Amposta (Montsià), Olvan (Berguedà), Santa Eugènia de Berga (Osona), Artés (Bages) i Bescanó (La Selva).
La proposta de l’entitat de l’independentisme presidida des de l’exili per Carles Puigdemont és oferir a les administracions públiques de Catalunya la possibilitat d’adoptar la ID republicana i permetre als seus ciutadans fer tràmits municipals amb aquest document d’identitat en lloc de fer-ho amb el DNI espanyol.
L’activació d’aquests convenis ha provocat la reacció de l’unionisme espanyol en diverses ocasions. Per exemple, amb el pla pilot a Torres de Segre, l’entitat Impulso Ciudadano va instar la que era la delegada del govern espanyol a Catalunya, Maria Eugènia Gay, a actuar contra el conveni i va demanar que suspengués l’acord del ple i que el denunciés a la justícia.
40 
18 