La patacada electoral de l’independentisme en general, i d’ERC en particular, en les eleccions espanyoles de diumenge comença a fer bellugar el sismògraf de la política catalana. Però el fet que dos dies després de la pèrdua de 400.000 vots els republicans hagin pactat amb el PSC entrar al govern de la Diputació de Barcelona encara ha esperonat més sectors de la formació republicana que fa mesos no acaben de veure clara l’estratègia. Moviments a la poderosa Federació d’ERC a Barcelona, comunicats i ampliació d’adherits al Col·lectiu Primer d’Octubre, la iniciativa d’un referèndum intern per avalar o no el pacte a la Diputació i alguns consellers nacionals històrics que ja han començat a fer punta al llapis de cara al Consell Nacional d’ERC convocat per divendres.
Les diverses microtensions que emergeixen a ERC contrasten amb el posat de tranquil·litat es veu a les files de Junts per Catalunya. De fet, el seu secretari general, Jordi Turull, és al Brasil aquesta setmana. Els juntaires han neutralitzat el debat intern sobre la investidura aplicant la fórmula que tot depèn de Pedro Sánchez. Per altra banda, estan còmodes amb el relat que, per passiva, els ha deixat ERC: la Moncloa depèn dels seus set diputats. Un relat que algunes veus d’ERC volen replicar perquè, entre altres qüestions, tenen els mateixos diputats. Per altra banda, aquesta tarda s’ha celebrat una reunió del Consell de la República, on el missatge ha estat clar: les condicions per negociar són “autodeterminació i amnistia”, dos elements que Waterloo sap perfectament que són pràcticament inassumibles per a l’Estat i per al govern espanyol.
L’altre gran damnificat de la nit electoral és la CUP. L’esquerra independentista intentarà superar l’estaborniment de passar de 246.971 vots l’any 2019 als 98.794 el passat 23-J. Una pèrdua que ha fulminat la seva presència al Congrés de Diputats. La reacció dels cupaires implica recuperar el procés intern de reflexió que es va estroncar per la convocatòria avançada dels comicis espanyols. Aquest dimarts, el Secretariat Nacional de la formació va encetar el que defineix com a “procés de refundació que ha de ser aprovat aquesta tardor i que s’allargarà fins al maig de 2024 amb una Assemblea Nacional”. Elements que s’han fet notar en el ple del Parlament d’aquest dimecres.
Moviments a ERC
Els resultats electorals han posat en guàrdia quadres i militants territorials republicans que ja veien venir la clatellada electoral. De fet, l’avís de les municipals era un mal averany que va esperonar un incipient i molt tímid debat intern de la revisió de l’estratègia. Ara, aquests moviments tenen més seguidors, almenys públicament, i més després de l’acord per governar la Diputació de Barcelona amb el PSC. D’entrada, hi ha hagut moviments a la potent Federació de Barcelona, una trobada de militants de base, sobretot dels districtes de Sant Marí i Sant Andreu, per mirar de plantejar una reunió contra a l’estratègia de la direcció del partit, i que algunes veus apunten que podria liderar la diputada i exregidora d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona,Pilar Vallugera, que anava de número 4 a la candidatura dels republicans del passat 23-J. De fet, aquest vespre, s’ha fet una reunió de l’executiva on s’han exposat les queixes i retrets.
Per altra banda, el Col·lectiu Primer d’Octubre ha emès dos comunicats molt crítics amb la direcció i que reclamen un congrés extraordinari per canviar estratègia i la direcció. Fonts del col·lectiu, un sector crític semioficial dins l’estructura de la formació, asseguren que els han arribat “peticions d’adhesió de desenes de militants” en les darreres hores. Així, preparen la seva intervenció de cara al Consell Nacional de divendres, un conclave que la direcció dels republicans van convocar malgrat que en el darrer consell van rebutjar celebrar-lo. La convocatòria es va decidir perquè les enquestes apuntaven cert optimisme amb els resultats superant còmodament Junts. El sector crític no vol desaprofitar l’oportunitat de posar a debat entre els consellers nacionals de la formació la seva proposta de renovació.
La figura de Rufián
Altres consellers nacionals consultats per El Món asseguren que també hi volen dir la seva en la reunió de divendres. Sobretot de cara el relat de les virtuals negociacions. “Però, abans de res, la direcció ha d’entomar els errors”, avisen. D’aquí que una fórmula que pensen plantejar és “doblar la proposta de Junts i si Junts flaqueja, ERC quedaria com la clau, una nova oportunitat d’or”. “La campanya dels republicans, la predisposició immediata d’ERC a fer president espanyol Pedro Sánchez, ha donat tot el protagonisme a Carles Puigdemont”, critiquen. “Tenim la mateixa força que Junts i, en canvi, la foto aquella que queden lliures els 7 diputats dels juntaires és brutal! Allà hi hauríem de ser nosaltres!”, retreuen. “Ara tota la premsa dona per fet que votem Sánchez, com ja ha dit Bildu”, conclouen.
Altres consellers nacionals abonen la tesi que cal un “Rufián amb barretina”, la proposta que en el seu dia va formular l’exconseller i tòtem de l’ERC socialdemòcrata Josep Huguet. En aquest context, reclamen un “canvi de cares a Madrid per tal que Gabriel Rufián es dediqui al seu compromís de treballar per guanyar Santa Coloma de Gramenet”. “Cal posar gent que faci creïble un canvi d’estratègia”, remarquen les mateixes fonts. És més, fins i tot, critiquen obertament el fitxatge de Francesc Marc Álvaro. “No pot ser que tingui l’acta un tertulià que ens ha deixat a parir i que Joan Capdevila, que s’ha treballat afers molt delicats, com la Solvay de Martorell o els autònoms, no aconsegueixi l’acta, on és la meritocràcia? Ampliem la base però per dalt?”, raonen les mateixes fonts.
El referèndum intern
Una de les iniciatives que més suports està rebent les darreres hores és la impulsada pel terrassenc Carles Caballero: un referèndum intern per avalar o no el pacte d’ERC a la Diputació de Barcelona. Diversos militants que fan costat a la idea de Caballero insisteixen que “el pacte amb el PSC és inexplicable, i més dos dies després de la patacada electoral”. “Hi ha acords que les àvies no els entenen”, afegeixen, per advertir que de “continuar en aquesta línia, ERC està fent que les pròximes eleccions al Parlament les guanyi Salvador Illa”. L’impulsor de la iniciativa troben absurdes les declaracions del líder republicà a la Diputació, l’alcalde de Moià Dionís Guiteras, justificant el pacte per “l’estabilitat”. “El PSC no necessita per a res l’estabilitat”, conclou.
Caballero manifesta que ha rebut molt retorn de la seva proposta i espera que la mateixa executiva nacional del partit la tramiti. De fet, els estatuts de la formació preveuen tres maneres de participació de la militància: a través de les assemblees territorials, la consulta a la militància i el referèndum. L’única vinculant és el referèndum i es pot convocar per majoria de l’executiva o del consell nacional o pel 10% de la militància. Els impulsors de la iniciativa esperen que sigui la mateixa direcció del partit qui la posi en marxa la direcció “per la importància que té” el tema. Ara bé, si la direcció no fa el pas, no els tremolarà el pols per recollir les signatures per demanar el referèndum. “Ens han de preguntar què en pensem, i més després de la castanya de diumenge”, interpel·la Caballero.
La tranquil·litat de Junts
“La sort ha estat una bona aliada”, argumenten dirigents de Junts que admeten que la carambola de diumenge i “l’esclavatge que suposa per a ERC el seu compromís a investir Sánchez” els permeten viure molt tranquils aquests dies. “Són els socialistes els que s’han de bellugar”, ressalten les mateixes fonts. La tranquil·litat és tal que Jordi Turull, el secretari general, es troba al Brasil, tot i que dilluns va enraonar amb la secretària general d’ERC, Marta Rovira, per analitzar la situació. De moment, Junts ha posat en marxa un equip negociador amb Turull, Míriam Nogueras i el mateix president a l’exili, Carles Puigdemont i, el president del grup parlamentari, Albert Batet, serà l’encarregat de dialogar amb ERC.
De tota manera, Junts té clar que qui té la “primera i última paraula és Waterloo”. “Si Sánchez vol trucar al president que ho faci, però ho tindrà difícil perquè abans li haurà de demanar a Marlaska que li tregui el Pegasus del mòbil”, ironitzen des del nucli dur dels juntaires. “Ens han deixat el protagonisme i ja ens va bé, perquè ens enforteix, o amnistia i autodeterminació o no hi haurà pacte, ni una llei de llengües ni un reconeixement nacional, res dels caramels que es pensen que poden oferir”, al·leguen. “S’equivoquen si es pensen que oferint una solució personal per a Puigdemont es resoldrà la governabilitat d’Espanya, vol dir que no han entès res, que té molt clar quin és el seu futur”, argüeixen des de Junts.
Altres membres dels juntaires, a més, recorden que repetir eleccions és un “win-win“. “A Sánchez ja li va bé perquè pot afirmar que no ha negociat Espanya amb els independentistes, i a nosaltres ens reforça el nostre discurs i la nostra coherència”, addueixen. En aquest sentit, els juntaires recorden que de les “tres famílies de Junts”, les dues importants coincideixen a no bellugar-se si el PSOE no es belluga amb l’autodeterminació i l’amnistia. Així puigdemontistes i borrasistes es mantenen ferms, i els girondins, partidaris de les tesis de Jaume Giró, no tenen marge de maniobra perquè tampoc tenen “tropa” dins la formació. “Està clar, que la reunió de grup parlamentari per decidir el nou curs polític es farà a Brussel·les”, avisen els juntaires que estan convençuts que ERC aguantarà fins al màxim la legislatura i això els permetrà alimentar el seu relat, discurs i estratègia. Sobretot, la posició important és la que ostenta Josep Rull, que té tots els números per ser el candidat juntaire de la presidència de la Generalitat, que, de moment, no veu l’acord per enlloc.
Tot i això, hi ha sectors a Junts que alerten que no estan capitalitzant els vots que perden ERC i la CUP. És més, ressalten que diumenge també van perdre 150.000 vots. Una situació que obliga a pensar en la tàctica, l’estratègia, el discurs i l’aparell territorial. En aquest punt, apareix el fantasma de la “quarta llista” que podrien liderar els “ponsèties“, seguidors de l’exconsellera Clara Ponsatí. Una opció que Junts veu neutralitzada si no pacta la investidura. “A més, els ponsèties estan barallats amb Uriel Bertran, el cap d’acció política de l’ANC que esperona la quarta llista”, apunten les mateixes fonts. En aquesta situació, el Consell de la República s’ha reunit virtualment aquesta tarda per certificar el seu posicionament: només es pot negociar sobre autodeterminació i amnistia.
Optimisme als Comuns i reflexió a la CUP
Els únics optimistes amb una investidura de Pedro Sánchez facilitada per Junts són els Comuns. Fonts de la formació estan convençuts que Junts pactarà i que tant Pedro Sánchez com Yolanda Díaz oferiran acords “més enllà de ser simbòlics” i que “seran assumibles per a l’independentisme”. “No es poden permetre que Vox i el PP obtinguin la majoria per governar, i que es carreguin la immersió, la gent els cremaria les seus”, assenyalen. D’aquí que entenen que serà “a darrera hora, i forçant la màquina, però hi haurà acord”. És més, els pactes i solucions que s’ofereixin seran a “principis de la legislatura per passar el tràngol com més aviat millor”. “Cal tenir present que tenen 7 diputats, però un, a Girona, els ve de 350 vots i un altre, a Tarragona, de mil vots. Podria ser que en uns nous comicis es quedin en quatre o cinc”, comenten.
En canvi, la CUP es troba en un estat del tot moix. Fins al punt, que abans de registrar motins interns o un ball de comunicats dels diferents sectors, el Secretariat Nacional ha reaccionat proposant obrir “un procés de refundació de l’organització, que ha de ser aprovat aquesta tardor”. Un procés que s’allargaria fins al maig del 2024 i culminaria amb una assemblea nacional que establís les bases d’una nova estratègia. En una carta a la militància, el secretariat considera que no s’ha fet una “bona lectura de la situació, del clima, del moment, de l’esgotament i del cansament” del moment polític actual i que no s’ha estat a l’altura a l’hora de “construir aquells espais i estructures necessàries per fer salts qualitatius a escala organitzativa i a escala política”. En definitiva, el cicle polític s’ha reconfigurat.
18
1
