El Parlament, en el punt de mira de la repressió

Quan encara no s’ha constituït el nou Parlament, ja s’ha situat en la diana de la repressió judicial de l’Estat espanyol. El curs polític començarà amb un avís per a navegants: una querella per desobediència de la Fiscalia, a petició del Tribunal Constitucional, contra els membres independentistes de la Mesa de la passada legislatura. La raó? Haver tramitat resolucions a favor de el dret a l’autodeterminació i per reprovar la monarquia malgrat els advertiments de l’alt tribunal que les resolucions ja havien estat anul·lades. La querella s’adreça a l’aleshores president del Parlament, Roger Torrent, als dos vicepresidents, Josep Costa i Eusebi Campdepadrós, i la secretària quarta, Adriana Delgado. Costa ja ha anunciat que n’ha enviat una còpia al Tribunal d’Estrasburg, on tenen una demanda presentada contra l’Estat per la persecució a la qual els sotmet.

Amb aquesta querella, el poder judicial espanyol escalfa motors per afrontar una nova legislatura catalana en què l’independentisme ja ha donat pistes que vol convertir el Parlament en l’epicentre de la confrontació de legitimitats democràtiques amb l’Estat, per la vida de resolucions, mocions, lleis socials i debats de tota mena. Hi ha consens entre JxCAT, ERC i la CUP que la cambra catalana ha de tornar a ser la institució clau per crear “escenaris de confrontació de legitimitats, recuperant, de fet, l’esperit de la legislatura de la presidenta Carme Forcadell, marcada per aquesta confrontació de legitimitats per la via legal i política que va desembocar en la celebració del referèndum el 2017.

Des de la legislatura de Carme Forcadell, marcada per les lleis de la desconnexió i per les querelles contra la Mesa per haver propiciat un debat democràtic a l’hemicicle sobre qüestions relaciones amb l’autodeterminació, que en el cas de la presidenta republicana han acabat una condemna d’una dècada de presó, fins a la de Roger Torrent, en què si bé la confrontació amb l’Estat per la via legal o de debats parlamentaris no va ser tan intensa –ja amb presos polítics, exiliats i la sentència del Suprem contra els líders independentistes, i amb una divisió estratègica evident entre ERC, JxCAT i la CUP sobre com fer front a la repressió- sí que hi va haver una repressió directa contra molts diputats de la cambra. De fet, 17 dels 135 diputats escollits el 21D van patir la repressió de l’Estat per l’1-O, de forma directa, veient suspesos alguns dels seus drets, pressionats fins a tal punt per la justícia espanyola que van renunciar a l’acta, o en el cas de dos diputats d’ERC, mantenint els seus drets i la seva acta de diputat, però investigats per la justícia espanyola arran del setge a la conselleria d’Economia el 20 de setembre del 2017 per intentar impedir el referèndum. A més, es va impedir la investidura de Carles Puigdemont i Jordi Sànchez, tot i tenir la seva acta de diputats, i es va empresonar Jordi Turull abans que pogués ser investit. I al final de la legislatura, el president Torra perdia el seu escó després que la justícia espanyola l’inhabilités pel cas de la pancarta a la Generalitat a favor de la llibertat d’expressió.

Inhabilitacions de diputats

Aquesta legislatura l’Estat espanyol no podrà impedir la investidura més que probable del candidat d’ERC, Pere Aragonès –que ja va estar en el punt de mira de la repressió  arran dels fets del 20 de setembre del 2017, quan era conseller d’Economia i vicepresident de l’executiu de Puigdemont-, però hi ha diversos diputats de la cambra catalana que continuen en el punt de mira de la justícia espanyola. La cap de files de JxCAT, Laura Borràs, un dels noms que té sobre la taula el partit per presidir el Parlament, està investigada acusada de frau, prevaricació en l’administració, malversació i falsedat documental, per, presumptament, fraccionar contractes quan estava al capdavant de la Institució de les Lletres catalanes. Podria ser inhabilitada i fins i tot empresonada, una decisió que quedarà en mans del TSJC com a diputada al Parlament. Una investigació que si bé no té a veure directament amb la repressió de l’independentisme, els junters atribueixen directament a la persecució del moviment.

També estan sota el punt de mira els diputats d’ERC Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, la causa dels quals segueix oberta. Tots dos van ser detinguts el 20 de setembre del 2017 arran del setge a la conselleria d’Economia com a alts càrrecs del departament. Si bé van ser exclosos de la causa per rebel·lió que instruïa Pablo Llarena al Suprem, a hores d’ara continuen investigats. El seu processament es va confirmar l’abril del 2020, per desobediència, prevaricació, malversació i revelació de secrets per la seva participació en l’organització de l’1-O. Les llistes d’ERC també s’han vist alterades per la recent inhabilitació del conseller Bernat Solé, per la seva participació com a alcalde l’1-O, que li ha impedit formar part de les llistes dels republicans.

A les files de la CUP, el diputat Pau Juvillà també podria quedar inhabilitat. La Fiscalia demana 8 mesos d’inhabilitació per no retirar llaços grocs del despatx de la Crida-CUP de la Paeria quan Juvillà era regidor l’abril del 2017. Se l’acusa d’un delicte de desobediència per autoritat o funcionari públic.

Altres diputats represaliats

A les files de la CUP hi ha altres diputats en el punt de mira de la repressió de l’Estat. Es tracta de la diputada Laia Estrada, que té procediments en marxa que no tenen la transcendència suficient per a una inhabilitació, però sí per posar pressió. El 2017, quan era regidora a Tarragona, va ser condemnada pel cas Bershka a tres mesos de presó per protestar davant de la botiga de moda per la pressió estètica que reben les dones, una protesta que va acabar amb aldarulls amb la Guàrdia Urbana. Després, va tenir dues causes arxivades per la vaga del 3-O i del 8-N per desordres. I ara està essent investigada per desordres –s’ha sol·licitat el trasllat al TSJC per la seva condició de diputada- per la protesta pel consell de ministres que es va celebrar a Barcelona el 21 de desembre del 2018.

El també diputat Dani Cornellà, alcalde de Celrà, té una denúncia a la Fiscalia de Cs com a alcalde per no haver retirat llaços grocs de la façana de diversos edificis públics en la campanya electoral del 14F, que fonts de la CUP no descarten que pugui acabar complicant-se. Finalment, la també diputada Eulàlia Reguant contina tenint una causa oberta per haver-se negat a declarar davant de Vox durant el judici del procés al Suprem, que implicaria una causa penal per desobediència. Es va demanar l’arxivament de la causa però un jutjat d’instrucció de Madrid la va denegar. El diputat Carles Riera va ser investigat per la protesta a les escales del TSJC el 2018, però la seva causa ha estat arxivada.

El vot dels exiliats, garantit?

Per altra banda, Meritxell Serret (ERC) i Lluís Puig (JxCAT) són diputats aquesta legislatura, però per la seva condició d’exiliats no podran exercir el seu vot presencialment. El cas del president Puigdemont no serà problemàtic perquè no ha pres possessió del seu escó i posteriorment hi renunciarà, tal i com han confirmat fonts de Junts. Sobre el vot dels exiliats, fonts jurídiques del Parlament expliquen a El Món que “els grups no han plantejat encara la possibilitat del vot delegat”, però recorden que “hi ha acords de la Mesa que permeten la delegació del vot a causa de la Covid-19”. Aquestes fonts recorden que quan el jutge Llarena instruïa la causa al Suprem “es van produir autoritzacions de delegació de vot via interlocutòria”. Altres fonts consultades per aquest diari asseguren que el vot dels exiliats estarà garantit justament gràcies a la delegació de vot forçada per la restricció de plens a 21 diputats.