La interlocutòria que ordena l’execució forçosa de la sentència que imposa el 25% de castellà a totes les escoles de Catalunya és un exemple, precisament, de la precària situació del català, i no pas del castellà. El text s’fet públic en català i inclou la resolució de la majoria i el vot particular discrepant, que divideix el TSJC en aquesta decisió. Ocupa 15 pàgines i s’hi detecten 50 faltes, entre les errades d’ortografia i les de gramàtica i la utilització equivocada de determinades paraules.
La que crida més l’atenció és l’adjectiu dos, en masculí, utilitzat reiteradament al llarg del text davant de l’expressió “llengües oficials”. És obvi que, correctament, s’hauria d’escriure “dues llengües oficials”, i no “dos llengües oficials”. L’errada es repeteix sistemàticament, fins a vuit vegades: apareix ja al primer paràgraf del text i es va trobant al llarg de les 15 pàgines, i afecta a més a un concepte fonamental en la matèria discutida.
Altres incorreccions són la paraula bé sense accent –amb la particularitat irònica que aquest és un dels 15 accents diacrítics que es van salvar fa gairebé cinc anys quan l’Institut d’Estudis Catalans–, la utilització d’una y on s’hauria de fer servir una i, la partícula que mal aplicada aplicada –en la que en lloc de en què, una errada gramatical clàssica–, un més sense accent (“si mes no”), arrel en lloc d’arran (“…arrel de les sol·licituds formulades), mides (que només es pot utilitzar quan es parla de la mida física d’alguna cosa ) en lloc de mesures –que vol dir mitjans o recursos per aconseguir que alguna cosa sigui possible– i moltes altres faltes.
La interlocutòria dona la raó a Asamblea por una Escuela Bilingüe
El text –contra el qual la Generalitat presentarà un recurs– és un recull d’arguments judicials amb què tres dels cinc jutges del tribunal que han avaluat el recurs presentat per l’entitat espanyolista Asamblea por una Escuela Bilingüe reconeixen a aquesta entitat, o els seus representants que compareixen com a part, la legitimitat per reclamar l’execució forçosa de la sentència. La interlocutòria dona quinze dies a la Generalitat que obeir i aplicar les mesures que calguin per fer realitat la polèmica sentència del 25% de castellà a tots els centres escolars públics i concertats de Catalunya.
El vot particular de dos dels magistrats, en canvi, considera que els representants de l’entitat no estan legitimats per reclamar l’aplicació d’una sentència que afecta tot el sistema escolar i no només els seus fills. L’autor del vot particular, el magistrat Eduard Paricio Rallo, havia de ser el ponent de la interlocutòria, però en trobar-se en minoria va haver de cedir la batuta a un altre dels jutges de la secció cinquena de la sala contenciós administrativa del TSJC, Manuel Santos Morales. En el mateix sentit que Paricio, signa el vot particular, al qual s’adhereix, la magistrada Maria Fernanda Navarro.
La posició del vot particular que divideix el TSJC
Amb tot, aquests dos magistrats discrepants no es mostren en desacord amb el fons del que argumenten els seus companys: coincideixen amb ells que la Generalitat no està complint la sentència amb les mesures anunciades per introduir el castellà com a llengua vehicular en la mesura que es consideri necessari a cada centre segons la situació sociolingüística de la zona i dels alumnes. També creuen que la sentència s’ha de complir. Però es neguen a acceptar que aquest compliment es faci per un camí incorrecte, com és acceptar la legitimació d’una entitat amb un interès “genèric”, i no específic, per fer complir la sentència en totes les escoles a petició seva. Els autors del recurs podrien demanar-ho si es parlés d’una escola en concret on estudiessin els seus fills, però no poden exigir-ho en aquest cas, segons els signants del vot particular.
En aquest sentit, hauria de ser l’Advocacia de l’Estat, que va ser qui en el seu moment –quan governava el PP de Mariano Rajoy– va presentar el recurs que va desencadenar la sentència polèmica, qui demanés l’execució forçosa. Però el govern del PSOE no vol assumir aquesta decisió, i ha fet que l’Advocacia de l’Estat es limiti a posicionar-se a favor de la legitimació de Asamblea por una Escuela Bilingüe per presentar la reclamació, un truc que els ha funcionat.
5 
