Gonzalo Boye, advocat de Josep Lluís Alay –cap de l’oficina de Carles Puigdemont–, ha registrat dos escrits per un possible delicte de revelació de secrets arran de les publicacions sobre les investigacions al seu client quan tenien caràcter secret en el marc de l’operació Volhov. En concret, es refereix les filtracions sobre el contingut del telèfon mòbil intervingut a Josep Lluís Alay i sobre el buidat que n’ha fet la Guàrdia Civil amb l’empresa israeliana Cellebrite. Una instrucció de la qual que el mateix fiscal de l’operació Volhov ha demanat l’arxiu perquè la considera prospectiva i que vulnera drets.
El fet que periodistes del New York Times tinguessin accés al contingut de la investigació abans que el magistrat Joaquín Aguirre, titular del jutjat d’instrucció 1 de Barcelona, aixequés el secret de les actuacions és un indici prou sòlid per demanar no només la investigació dels fets sinó la identificació de tots els guàrdies civils que han participat en l’operatiu així com els responsables de la cadena de custòdia de les proves.
En un dels escrits, als quals ha tingut accés El Món, Gonzalo Boye reclama la identificació certificada de les persones del jutjat que han tingut accés a la peça separada de Josep Lluís Alay amb anterioritat al 2 de setembre d’enguany. Així mateix, reclama la identificació dels membres de la Guàrdia Civil que també hi hagin tingut accés i hagin elaborat els dos atestats sobre el contingut del telèfon mòbil. De fet, en el segon escrit, la defensa d’Alay reclama el sumari i les resolucions que el jutge Joaquín Aguirre ha dictat durant la instrucció, abans d’aixecar-ne el secret. Uns documents necessaris per poder garantir el dret a la defensa a la vista que en aquesta peça “s’han comès irregularitats que necessiten dels oportuns recursos i accions legals per part d’Alay”.
En aquest sentit, Gonzalo Boye sol·licita que es “dedueixi” una peça per la “possible comissió d’un presumpte delicte de revelació de secrets. L’argument és ben simple: “No havent tingut les parts accés a la peça separada, la mateixa –com podem acreditar documentalment– estava en poder, com a mínim, de Michael Schwirtz i José Bautista periodistes del New York Times que, almenys en el que aquesta representació coneix, no són part del present procediment”.
“Si bé ja estem acostumats a les filtracions que es produeixen al voltant d’aquest procediment, la gravetat del que ha passat –així com l’existència de proves documentals d’aquesta violació del secret de les actuacions– obliguen que es procedeixi conforme a dret i fins les darreres conseqüències sigui quin sigui el responsable final de la comissió del delicte”, conclou l’escrit de Gonzalo Boye.
