Benet Salellas carrega contra la manca de protecció als espiats per Pegasus

La tercera compareixença a la comissió d’investigació al Parlament de Catalunya celebrada aquest matí ha estat a càrrec de l’advocat Benet Salellas. De fet, ha estat el tercer lletrat en comparèixer després de Gonzalo Boye i Andreu Van den Eynde. Tots tres, a més d’advocats de líders civils i institucionals de l’independentisme i de clients espiats, també han estat víctimes de Pegasus. Salellas fidel al seu estil plàstic en la seva explicació ha furgat en la desprotecció judicial que han rebut els afectats per l’espionatge.

En aquest marc, ha lloat el Parlament de Catalunya com un abanderat d’aquesta iniciativa per controlar i saber l’abast del Catalangate. Una situació que ha contraposat amb la manca d’investigació que s’ha dut a terme a l’Estat espanyol i per part dels seus poders, en un Estat precisament ric en organismes i institucions. L’exdiputat de la CUP ha tornat a la cambra catalana com advocat i víctima de la repressió de l’Estat espanyol.

Del franquisme fins avui dia

Salellas ha iniciat la seva intervenció recordant els Furs que regien l’estat franquista, en concret l’article 13 que regulava el secret de les comunicacions. “No n’hi ha prou que ho digui un text constitutiu o constitucional”, ha alertat per demostrar que els drets fonamentals mai no són del tot protegits. En aquest sentit, ha valorat que la Constitució del 78 va incorporar l’article 53.2 amb què s’obria un camí “sumari i preferent” en el sistema judicial on es podien acollir els ciutadans que creien que s’havien vulnerat els seus drets fonamentals. En canvi, en el cas de Pegasus aquesta vulneració continua desprotegida i sense cap solució. “No s’ha adoptat cap mecanisme de supervisió d’una presumpta vulneració dels drets fonamentals dels afectats pel ‘Catalangate'”, ha emfatitzat.

D’aquí que hagi donat la benvinguda a la comissió de la cambra catalana amb el benentès que és “una primera passa” com a via de “reparació” de les víctimes. “Almenys hi ha algú que està intentant buscar una solució”, ha insistit. En aquest sentit, si bé ha demanat “dirigir les mirades cap al CNI”, com ha fet Van den Eynde, ha reclamat que es miri i es demanin responsabilitats a altres organismes com l’INCIBE, l’institut que controla els ciberatacs que precisament va fer una alerta per Pegasus.