El titular del jutjat central d’instrucció número cinc de l’Audiència Nacional, Manuel García Castellón, té una peça separada, la número 31, dins la macrocausa Tàndem que està donant moltes sorpreses. És la coneguda com a Operació King, una instrucció que s’està tractant amb una delicadesa inèdita per part de tots els implicats perquè investiga una tèrbola operació internacional per sostenir una de les faccions de la família del dictador de Guinea Equatorial Teodoro Obiang.
Una investigació que està aportant sorpreses a la macrocausa dels negocis del comissari d’intel·ligència del Cos Nacional de Policia jubilat José Manuel Villarejo. En aquesta peça, de la qual ara se’n prorroga la instrucció, hi apareixen el CNI, anònims a la fiscalia, cotxes de luxe, operacions immobiliàries, comissaris de fronteres, empreses energètiques i, de retruc, més indicis i proves de l’Operació Catalunya que ja començarien a implicar els bancs andorrans, especialment la Banca Privada d’Andorra, que va tancar les portes presumiblement arran de les pressions espanyoles per aconseguir informació financera dels líders sobiranistes catalans.
Pròximes declaracions i una llista que dona moltes claus
Precisament, el pròxim 18 d’octubre García Castellón havia citat a declarar una peça clau d’aquesta investigació, José María Clemente Marcet, àlies Clon, un exbanquer investigat per blanqueig de capitals i col·laborador de l’FBI. Clemente ha demanat posposar la seva declaració a mitjans de novembre per tal que el seu advocat, l’exjutge de l’11-M Javier Bermúdez, pugui preparar-la amb prou temps. En aquest context, s’han aportat en aquesta peça –que es pot considerar la principal de la macrocausa– documents que mostrarien la relació de Clemente Marcet amb l’Operació Catalunya, fins al punt que va proporcionar a Villarejo una nova llista d’objectius a investigar, una nova llista negra d’independentistes i els seus possibles draps bruts amb “dades concretes, plantilles i noms d’implicats”.
Una tercera llista negra d’independentistes després de la realitzada per Alícia Sánchez Camacho i una segona de Javier de la Rosa. Clemente també va ser un dels espies de la policia patriòtica per intentar aconseguir informació financera i compromesa d’ERC. La investigació de l’Operació Catalunya, doncs, encara que sigui per la porta del darrere, torna a l’Audiència Nacional. El fil de la peça 31 pot, segons el sumari al qual ha tingut accés El Món, arribar a explicar fets transcendentals de l’operació Catalunya, com ara part del seu finançament.
Un vell conegut de la policia a Barcelona
José María Clemente va ser detingut a Barcelona el 12 de desembre del 2002 per ordre de l’Audiència Nacional. Era un procediment d’extradició sol·licitat per l’FBI arran d’un delicte de blanqueig de capitals que procedia del tràfic de drogues, amb implicacions a tot Europa. Segons ha pogut saber El Món, entre el 30 de juliol del 2004 i el 19 de desembre del 2008, va tenir en vigor una ordre de prohibició de sortida de l’Estat espanyol decretada per l’Audiència Nacional. El seu historial i els seus coneixements, però, el van fer col·laborador dels serveis d’intel·ligència financera, tant espanyols com dels Estats Units, i Clon va continuar les seves activitats.
Ara bé, tot i aquesta prohibició i trobar-se immers en aquest procés judicial amb ramificacions internacionals, segons un informe de la Unitat d’Afers Interns del Cos Nacional de Policial del passat 21 d’agost, Clemente va entrar en contacte ja l’any 2006 amb Villarejo a través d’una estranya trama de negocis immobiliaris que el fiscal del cas, César de Rivas, encara malda per aclarir. Segons recullen els informes policials als quals ha tingut accés El Món, hi ha disposicions de fins a 1.925.000 euros des d’un compte de Suïssa, prèviament ingressats per una empresa de Clemente, a diversos comptes Uruguai, Panamà i el Regne Unit que gestionava Cenyt, l’empresa principal de consultoria de Villarejo.
Clon s’incorpora a la plantilla de l’Operació Catalunya
A mesura que l’Operació Catalunya comença les primeres passes, Villarejo contacta amb Clemente per tal que també hi aporti els seus coneixements. Tot indica que Villarejo era l’encarregat de protegir Clemente de l’acció de la justícia a canvi d’informació i d’un sistema de finançament encobert de les operacions clandestines. A priori, a Clon li era relativament fàcil aconseguir informació financera a través dels seus contactes assolits durant una llarga experiència laboral en el mercat bancari. Serà el 10 de novembre del 2012 quan Clemente i Villarejo celebren una reunió i el financer li prepara una llista d’objectius. Una llista on es barregen entitats bancàries on es pot trobar informació –bancs andorrans i fons d’inversió– així com contactes que el mateix Clemente havia tingut amb suposats socis o coneguts de noms que prèviament li haurien traslladat l’aleshores líder del PPC, Alícia Sánchez Camacho, o Javier de la Rosa.
La llista: de Duran i Lleida a David Madí passant pels Sumarroca i un directiu de Donuts
Així, a quinze dies de les eleccions al Parlament del 2012 avançades pel president Artur Mas, Villarejo recull els noms i els objectius que poden ser susceptibles de ser investigats. En aquesta llista també s’inclouen qüestions personals de polítics en actiu per tal de pressionar-los o fer-los xantatge. A la relació s’hi compten la BPA, la Banca Mora i el BBVA, la família Molins, la constructora Closa Alegret -que va patir problemes financers i mercantils-, Carles Vilarrubí, la família Sumarroca, Felip Massot, Juan Llopart, que va ser imputat pel cas Bankia, el Grup Torre Bonanova, Ángel Ortuño, gerent del grup Miquel Alimentació, Albert Costafreda, de Donuts, Josep Antoni Duran i Lleida, Ventura Duran, o el fons d’inversió privat Pictet, a més d’Intertrust, el grup d’inversions amb seu a Luxemburg.
Tots aquests noms s’integren en la investigació que encomana Villarejo a Clemente per trobar relacions entre uns i altres i possibles irregularitats dels líders sobiranistes, en concret de la família Pujol Ferrusola. També esmenta en la llista “Felix Puig” (Felip Puig), que relaciona amb el grup Alba, Macià Alavedra i Josep Maria Penín, un intermediari que va ser implicat en el cas Adigsa. Clemente, per això, alerta al cap de vuit dies de la investigació que “té por que el descobreixin”. Villarejo el calma. El 7 de desembre amplia la llista a Privat Bank, el gestor de fortunes Carles Arbó, David Madí, l’advocat Piqué Vidal i una oficina bancària d’Spiritu Santo a Curaçao.
El Ministeri de l’Interior estava al corrent del paper de Clon
El fitxatge de Clemente no era aliè a la direcció política de l’Operació Catalunya. Ans al contrari. El 10 de desembre del 2012 Villarejo detalla el “Pla de Treball”, on apunta la reunió amb “MD”, María Dolores de Cospedal, que continuarà amb una reunió de la “Junta de Coordinació”, amb “Chisco”, l’àlies de Francisco Martínez, el secretari d’Estat de Seguretat, “Oli”, acrònim de José Luis Olivera, excap de la UDEF i aleshores cap del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO), i el “número 1”, que correspondria al ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, així com Eugenio Pino, director adjunt operatiu del Cos Nacional de Policia. En aquesta relació es fa constar que explicaria els contactes amb Indra (per la venda de l’empresa de Josep Pujol Ferrusola) i del “banquer suís”, en referència a Clemente.
De fet, el misteriós Clemente va ser protegit de Villarejo. La direcció policial en tenia coneixement, però només el comissari hi tenia el contacte. No serà fins al 4 de març del 2014, que en una reunió de Villarejo amb Pino i el cap de la Unitat d’Afers Interns, el comissari Marcelino Martín Blas, que el coordinador de l’Operació Catalunya no els demana una identitat operativa per a Clemente, “per a alguna maldat”. Villarejo primer va proposar batejar-lo com a Bambi, però després s’inclinen per anomenar-lo Alfred, o Alfredo Stuart, un cognom que utilitzava el seu pare i que li escau perquè “parla molt bé anglès”. L’entramat de Clon i Villarejo comença a aclarir-se. De moment, el jutge ja l’ha imputat.
