Poques històries contenen tants ingredients foscos i tèrbols. És el relat, amb base documental, de les gestions que el comissari José Manuel Villarejo, ara jubilat, va portar a terme per ajudar un traficant d’armes, Abdul Rahman El Assir, amic i soci de Joan Carles de Borbó, per encàrrec de Centre Nacional d’Intel·ligència. Un entramat que va requerir d’una densa conversa per intentar convèncer el jutge que l’investigava que el deixés estar. El magistrat, Javier Fermín Echarri, és ara membre del tribunal de l’Audiència Nacional que jutja l’excomissari per tres peces del cas Tàndem. Un fet que el comissari jubilat considera que és prou motiu de recusació.
L’afer és, segons les converses del comissari, “molt delicat”. Es tracta de saber què sap El Assir exactament de la monarquia espanyola i dels negocis privats de Joan Carles de Borbó, i per altra banda, de treure el cas del jutjat. La fiscalia francesa colla la justícia espanyola per tal que li mantingui una imputació i així sigui més fàcil extradir-lo des de Suïssa, país que es nega en rodó a lliurar-lo a la justícia francesa. La voluntat del Centre Nacional d’Intel·ligència, per ordre de la Sarsuela, és impedir que els tribunals espanyols empaitin El Assir. Una veritable trama de corrupteles que implica comissaris, membres del gabinet del ministre de l’Interior, agents encoberts, espies i magistrats. Tota la documentació serà entregada per Villarejo a l’Audiència Nacional per sostenir la recusació.
França va obrir una investigació contra el traficant d’armes per la sospita que podia estar relacionat amb l’atemptat a Karachi, al Pakistan, el maig del 2002, contra un autobús que transportava enginyers francesos experts en submarins nuclears. Un atemptat on van perdre la vida onze tècnics francesos. A priori, les investigacions franceses apuntaven que l’atemptat s’hauria perpetrat amb munició subministrada per El Assir. La idea expressada pel traficant era que el jutge antiterrorista francès Jean Louis Bruguiere hauria de demanat a l’Estat espanyol que a través de l’Advocacia de l’Estat iniciés una causa per delicte fiscal i així collava a les autoritats suïsses que no el volien extradir.
“R1 dona l’OK per operar”
Comptat i debatut, es pot afirmar que la història per evitar, més que l’extradició, la difusió de documents compromesos per a les institucions de l’Estat, comença el 29 de gener del 2014. És la data d’un mail enviat des del domini areatec.com (nom pantalla del Centre Nacional d’Intel·ligència), signat per un tal Aquiles dirigit a Villarejo. El missatge és clar: “Ens posem en marxa amb allò parlat. R1 dona el seu OK per operar. “Endavant amb el teu pla per acostar-te a l’objectiu que és prioritari i si tot surt bé veurem si acaben les tensions per aquí”. “R1” respon al nom en clau de l’aleshores director del CNI, el general Félix Sanz Roldán.
El correu electrònic, deixa clar que Villarejo s’ha de referir a El Assir com a OP14. Així mateix li ordenen que un cop comenci a establir contactes amb ell “no mencioni” el CNI tot i que ho acabi sabent un cop s’hagi guanyat la seva confiança”. Així indiquen que cal “fer les coses amb discreció i sense que ningú sàpiga res”. “Una mà ximple encén el que l’altra mà apaga”, alerta el correu, perquè segons es desprèn del text es va intentar el contacte anteriorment i va resultar un fiasco.
Notes d’Intel·ligència amb densos resums de les trobades amb El Assir
La resposta al críptic mail és una nota d’intel·ligència del 7 de febrer del 2014. Una nota força densa i concreta. Consisteix en un informe policial on es detalla la primera trobada amb El Assir. “Pel que fa a les gestions encomanades per aconseguir una aproximació a l’objectiu assenyalat, designat en comunicacions internes com OP14, es participa que s’ha mantingut un primer contacte a Suïssa, el seu país de residència actual”, assenyala.
Mostra la seva alegria perquè la “reunió celebrada el cap de setmana passat, ha estat fructífera; encara que al principi va ser freda i distant, per la desconfiança del propi subjecte amb qui va actuar com a enllaç, que no hi va haver més remei que fer-lo anar a la trobada, fet pel qual la tensió inicial gairebé frustra l’acostament”.
“A manera de síntesi de l’actuació respecte a OP14”, continua, “així com de descripció de les dades, algunes ja anticipades per a l’acció, s’assenyala a efectes de ser identificat en el futur que OP14 és un libanès nacionalitzat espanyol anomenat ABDUL RAHMAN L’ASSIR, també conegut com ABBDOUDI KAMEL ABDER RAHMAN EL ASSIR i/o ABDERRAMÁN EL ASSIR, excunyat d’ADNAM KASHOGGI (OP ja referit en altres projectes, així com, expadrastre del difunt DODY AL FAYED (el qual en el seu dia es va rebre l’ordre d’avaluar)”.
El sumari al Jutjat d’Instrucció 52
A continuació, justifica la trobada. “La raó per la qual es va aconseguir aquesta trobada amb OP14, va ser perquè se li va oferir ajuda en els seus problemes judicials actuals, sempre que es comprometés a col·laborar amb ESPANYA, a través d’un interlocutor de confiança, amb plenes garanties de discreció i confidencialitat, per tractar entre altres assumptes de mutu interès, sobre aquells documents que afectarien l’Estat i que estarien en poder seu i que havia esmentat per pressionar i negociar un tracte”.
En concret, la nota informa que a “Espanya, pendent de confirmar, una vegada realitzades les comprovacions oportunes, es troba sotmès, segons la seva versió inicial, en un sumari al jutjat d’instrucció núm. 52 de MADRID, acusat d’uns delictes, en funció d’unes farragoses imputacions que ell mateix no encerta a comprendre, però que, de totes maneres, considera un muntatge orquestrat i dirigit pels francesos i/o en tot cas, amb la complicitat i certa ajuda d’enemics del REI d’ESPANYA, a qui tenen intenció de forçar la seva abdicació”. De fet, emfatitza la nota que saben de la relació del rei espanyol en “el negoci de les armes i creu que han aprofitat aquest moment de debilitat per atacar-lo”.
La nota subratlla que la investigació va ser iniciada pel jutge Baltasar Garzón que després va ser substituït per Fernando Grande-Marlaska, que “ va pressionar perquè informés dels suposats pagaments que OP14 hauria efectuat al rei d’Espanya sobre nombroses vendes d’armes, com les bombes de dispersió, prohibides per organismes i/o tractats internacionals, informació que, segons ell, mai no va facilitar”.
El cas es va embolicar, i sempre segons la nota d’intel·ligència, quan un “advocat anomenat Aliste titllat d’esbirro dels americans li va exigir 20 milions de dòlars que havia d’ingressar en un compte off shore a canvi d’aturar les actuacions judicials a Espanya”. El Assir no va fer cas del “xantatge”. Paral·lelament l’Advocacia de l’Estat i la fiscalia van presentar un recurs i es va reobrir el cas al jutjat d’instrucció 52 de Madrid.
El 21 de maig del 2014 torna a emetre una nota d’intel·ligència on desgrana una nova trobada amb Al Kassir. En aquesta nota es refereix als contactes de la justícia francesa amb la Direcció de Relacions Internacionals del Ministeri de l’Interior. Aquests contactes els comenta el mateix comissari del Cos Nacional de Policia Juan Cuesta en una trobada amb el comissari Villarejo el 25 d’abril de 2014. Cuesta és aleshores el subdirector general de Cooperació Judicial Internacional, qui tramita les peticions més sensibles de la justícia internacional. La gravació de la trobada, a la qual ha tingut accés El Món, mostra com Cuesta li explica a Villarejo com la justícia francesa els està pressionant per tal que processin a El Assir. “És un afer ultracomplicat”, assevera Cuesta. “Este ha sido el socio del rei nuestro”, li recorda Villarejo per justificar la seva preocupació.
Negocis sucosos i trobades amb jutges
Es van realitzant noves trobades. Una nota d’intel·ligència del 27 de juliol detalla fil per randa la col·laboració entre Al Assir i la casa reial espanyola. Sobretot, a través de la societat Alkantara Iberian Exports. Segons el relat d’aquesta nota, els negocis d’El Assir no només eren amb l’emèrit sinó “amb la resta de la seva família”. L’entramat mercantil, a parer de l’anàlisi de Villarejo, estava format en un 50% saudita per Adnan Khashoggi a través de la companyia TRIAD INTERNATIONAL LTD. La meitat espanyola estava representada pel senador per designació reial i administrador i secretari personal de l’emèrit Manuel Prado i Colón de Carvajal, que aportava el capital de l’Institut Nacional d’Indústria i Focoex –empresa pública de comerç exterior–, amb un 25% cadascun. El Assir, segons Villarejo, tenia els comprovants que les comissions espanyoles anaven a parar a comptes de la Société Générale Alsacienne de Banque, que han estat objecte d’investigació de manera recent per la fiscalia belga i espanyola, per suposat blanqueig de Joan Carles de Borbó.
El 27 d’octubre comença la segona fase del procés. Bàsicament als jutjats. Així utilitza el seu gran contacte amb els tribunals de Madrid, un nom dels veterans magistrats, l’exjutge degà de la capital de l’Estat, José Luis Armengol. Serà el pont per tal que arribi al jutjat 52 de Madrid on es dirimeix la causa d’El Assir i a mans de de Javier Fermín Echarri. Villarejo hi manté una conversa el 8 de juliol de 2014, que va quedar registrada, amb una gravació a la qual ha tingut accés El Món.
La conversa comença deixant clar que la trobada se celebra gràcies a la mediació d’Armengol. Villarejo li explica que l’afer és delicat i el jutge, abans de res, l’avisa que ell no hi va veure delicte. De fet, assegura que “els únics que sostenen l’acusació són l’Advocacia de l’Estat i el ministeri fiscal”. Villarejo indica que El Assir “tenia una sèrie de relacions amb la casa reial”, i el jutge respon que ja ho sap. Ara aquest jutge forma part del tribunal de l’Audiència Nacional que està jutjant Villarejo per tres causes de l’Operació Tàndem, en què li reclamen 100 anys de presó. Echarri insisteix que l’Audiència Nacional l’ha obligat a dictar la interlocutòria de seguiment del procediment judicial però deixa la porta oberta al fet que es pugui arreglar amb l’Advocacia de l’Estat. “Jo ja no puc fer res”, sentencia el jutge.
Convidar a dinar a un parent del traficant amb els jutges
Ara bé, Fermín Echarri deixa el jutjat 52, i Villarejo ha de tornar a picar pedra, i a través d’Armengol, manté una llarga trobada amb el nou jutge Degà de Madrid, Antonio Viejo, el 27 d’octubre de 2014. És una primera trobada, i Villarejo li explica la situació i li recorda l’amistat del rei espanyol amb el traficant. Així que fa per saber quin jutge portarà el cas al Jutjat 52 de Madrid per poder intercedir. El magistrat Viejo li concreta que serà una jutgessa i no Diego Egea -jutge que provè de la carrera militar- el que portarà el cas.
L’onze de gener de 2015 Villarejo resumeix com a bones les trobades amb els magistrats, fins i tot, un dinar amb un dels familiars del traficant. “Els contactes judicials es van mantenir, seguint instruccions al llarg d’octubre, novembre i fins i tot desembre, amb tota mena de trobades, reunions i menjars tant amb el degà sortint JLA (Armengol) com amb el seu substitut AV (Viejo), els que en tot moment van mostrar col·laboració, acceptant fins i tot , que en ocasió d’un dinar celebrat al novembre se’l convidés a la sobretaula a un familiar d’OP14, perquè després pogués rebre directament del seu cercle més proper, les impressions que se li anaven dient, comprovant a través d’una font del seu confiança, l’interès oficial sobre el seu assumpte judicial i les gestions realitzades”.
8 
1 