Corinna Zu Sayn Wittgenstein, coneguda com a Corinna Larsen, estrenarà aquest dilluns un podcast del qual ja se n’han filtrat alguns continguts explicant la seva relació amb Joan Carles de Borbó. Un document, però, amb cert gust de reestrena. Bàsicament, perquè Corinna ja va explicar la seva història amb l’emèrit, les amenaces del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) i els documents i negocis dels borbons tant al comissari jubilat José Manuel Villarejo com al seu amic Juan Villalonga, així com a un notari londinenc. En concret, va exposar com es va trobar un llibre a casa seva sobre l’estranya mort de Lady Di i una trucada truculenta: “Hi ha molts túnels de Niça a Mònaco”. Tota una metàfora. Tota una amenaça velada.
Una declaració notarial cel 7 d’abril de 2019, una trobada amb cafès amb llet vegetal i un posterior dinar de peix –registrada en una gravació a la qual ha tingut accés El Món-, fotos de sicaris i missatges telefònics reuneixen el conjunt proves que van servir per exculpar Villarejo d’una querella de l’exdirector del CNI Félix Sanz Roldán, que segons la declaració i els documents aportats per Corinna va amenaçar-la per recuperar documents i diners i aconseguir el seu silenci sobre Joan Carles de Borbó. A l’ombra de la sospita i de la conspiració, un suposat informe batejat com a “Control de togues”, que recollia informació compromesa sobre jutges, magistrats i fiscals espanyols.
Foto de signatures del notari
Una primera reunió
És el 16 d’abril del 2015. Corinna rep Villarejo i Juan Villalonga al seu apartament de Londres. Decideixen que la conversa serà en anglès i escullen prendre un cappuccino amb llet vegetal i un té verd amb menta. Villalonga, empresari i expresident de Telefónica, es vanta que tots dos són amics i que vol ajudar-los, però que no vol tenir res a veure amb l’afer. Retiren els telèfons, es comprometen insistentment a fer veure que “la trobada no ha existit mai” i l’aristòcrata comença a explicar-li la història que ha mantingut amb l’ara rei emèrit espanyol.
També detalla com el servei d’intel·ligència espanyol la va amenaçar perquè tornés documents, fons i diners que li hauria lliurat Joan Carles de Borbó. Entre aquests documents, el comissari Villarejo insisteix que es troba Control de Togues, un expedient dels serveis d’intel·ligència amb informació sensible sobre jutges i fiscals. La relació entre el comissari i Corinna es basa en un win-win: un vol tenir informació sobre el CNI i l’altra vol denunciar les irregularitats del seu examant.
Papers i amenaces
Corinna narra als seus interlocutors durant una hora i 45 minuts com el CNI va coaccionar-la. Ella mateixa es posa les mans al cap perquè considera que costa més el farcit que el gall i que la utilitzen com a “enemic fantasma”.
Explica els contactes que ha tingut amb el director dels serveis d’intel·ligència i com li van robar documents de la seva oficina i de casa seva a Mònaco. Segons Corinna, el CNI ho va fer amb els seus equips i a través d’una empresa de seguretat anomenada Algiz. La història l’ampliarà a través de la seva declaració davant notari.
Corinna es queixa que l’han amenaçada, a ella i els seus fills. Villarejo li aporta uns papers que l’aristòcrata reconeix que són part dels documents que se li han endut. A més, el comissari li dona dos papers d’un informe del CNI sobre Corinna. De fet, se’n riuen del nom de l’expedient perquè el titulen PC, acrònim de princesa Corinna.
“Per la meva filla estic disposat a matar-te”
Corinna detalla com funcionen els entramats financers de Joan Carles, i posa com a exemple el cas d’una compra de terrenys al Marroc. La van posar com a titular i ara l’hi reclamen, una petició que, si la satisfà, suposaria un delicte de blanqueig. Corinna insisteix en les pressions “bàrbares” que rep. “Jo tinc les proves de qui ha fet aquestes estructures financeres”, assegura. “És un malson enorme”.
Villalonga adverteix que es pot endur la monarquia per davant. “No em fa això perquè m’estimi molt, sinó perquè soc resident a Mònaco” admet. I parla dels comptes de l’emèrit a Suïssa, que estan a nom del cosí del monarca Álvaro de Orleans. “Em fan la guerra… perquè deien que millor Iñaki i Corinna que Iñaki i Cristina”, raona en referència al cas Musk,de delicte fiscal, on estava implicada la casa reial espanyola. Corinna va demanar explicacions al rei sobre aquests afers i li va respondre que ho havia fet per la família, amb la frase “la sang pesa”. “Per la meva filla estic disposat a matar-te”, assegura Corinna que li va dir Joan Carles.
Una empresa de seguretat
Corinna va desgranant les amenaces concretes del rei emèrit espanyol que rep a través del director del CNI. Una història que repeteix davant del notari. Així, es remunta a l’abril i maig del 2012, quan el general Sanz Roldán va organitzar-li “una operació encoberta” amb membres de l’empresa de seguretat Algiz, de Mònaco, -que va identificar-li amb unes fitxes- i un equip del CNI espanyol. Era una “escombrada”, diu.
“El veritable propòsit, com es va fer evident més tard, era utilitzar l’empresa de seguretat com a tapadora perquè l’equip d’intel·ligència espanyol pogués accedir a casa meva i a l’oficina i s’emportés els documents i altres proves”, constata Corinna. De les comunicacions entre Sanz i ella mateixa, Corinna va aportar mails i missatges de telèfon que suposadament haurien intercanviat.
El llibre inquietant
Com que finalment va impedir l’actuació, el CNI hauria apujat el to de les seves amenaces. Corinna explica que el 5 de maig de 2012 es va reunir amb Sanz Roldán, a petició de l’emèrit, a l’Hotel Connaugth de Mònaco. La reunió va durar una hora i la intenció era advertir l’aristòcrata que no podia dir res de la seva relació, ni dels negocis ni dels documents que el rei li havia donat perquè era una informació que afectava 45 milions de persones. Fins i tot, li va apuntar que Joan Carles sospesa abdicar. “Em va dir que no em podia garantir la meva seguretat ni la dels meus fills”, si enraonava amb els mitjans de comunicació. “Em va atemorir”, afegeix Corinna davant al notari.
Però, l’amenaça no s’acaba aquí. Després de la reunió va tornar cap a casa i es va trobar al rebedor un llibre sobre la mort de Lady Di. “L’endemà vaig rebre una trucada de telèfon i una veu que no vaig poder reconèixer em va dir que hi havia molts túnels entre Mònaco i Niça”, comenta. De seguida, Corinna va entendre la referència a la mort de Diana de Gal·les al túnel de l’Ànima del París. Tota una declaració d’intencions. Continuarà.
8
