La secció cinquena de la sala del Contenciós-Administratiu de l’Audiència Nacional ja està deliberant sobre la demanda que els propietaris de la Banca Privada d’Andorra (BPA) han interposat contra el Banc d’Espanya. Una reclamació de 141.604.000 d’euros pel tancament del Banco Madrid, la filial espanyola de la banca andorrana que hauria estat víctima de l’Operació Catalunya, en el marc de les actuacions de la policia patriòtica per aconseguir dades financeres i econòmiques compromeses dels líders sobiranistes. La demanda, a la que ha tingut accés El Món, de 149 pàgines, arriba després d’un llarguíssim procés administratiu i judicial a Espanya, on s’ha exonerat de responsabilitat els administradors de Banco Madrid i s’han arxivat tots els procediments penals i administratius sancionadors sense cap condemna.
La reclamació està en procés de judici per part dels magistrats Margarita Pazos, Fátima de la Cruz i José Luis Gil, i ben aviat, segons fonts jurídiques, ben aviat hi podria haver la deliberació i sentència. La demanda interpreta que l’actuació del Banc d’Espanya, a partir d’una nota del departament del Tresor nord-americà, va actuar de manera tan “absolutament irracional” que va comportar el tancament de l’entitat i un greuge patrimonial als seus accionistes majoritaris.
Fins ara, en via administrativa, la raó que ha servit per fugir de l’escomesa de la responsabilitat de l’Estat ha estat la prescripció de l’acció, però la demanda gira com un mitjó a aquest argument. De fet, els advocats dels demandants apliquen la doctrina de la mateixa jurisdicció del contenciós administratiu que el termini s’interromp si hi ha processos penals, com va ser aquest cas. Ara l’Audiència Nacional haurà de discernir si una de les derivades de l’Operació Catalunya pot comportar una indemnització.
Quatre reclamants, una nota del Tresor nord-americà i l’Operació Catalunya
En concret, la demanda la presenten l’empresa Cierco Martínez 2 -2003, SL; Successors d’Higini Cierco García S.A., Roser Noguer Enríquez i Ramon Cierco Noguer. Tots quatre ostentaven el 75% de la propietat de Banco Madrid a través de la seva participació a la BPA. El cas es remunta a l’any 2015, quan es registren els esdeveniments que justifiquen la reclamació que ha de decidir l’Audiència Nacional. Així la demanda recorda que a finals de 2014, la BPA -propietària íntegra de Banco Madrid- tenia 1.985 milions en actius i una ràtio de solvència del 15,38%. és a dir, que complia de manera folgada les directrius de Basilea III, la normativa internacional bancària de garantia aprovada després de la crisi financera del 2008. Banco Madrid va ser comprada per BPA a Kutxa Bank, també un banc amb índex rècord de solvència a l’Estat. L’entitat madrilenya tenia en cartera 15.000 clients i gestionava 6.000 milions d’euros, amb 695 milions en dipòsits i amb una morositat per sota del 2%.
El març de l’any 2014,-un any abans de la intervenció- Banco de Madrid, va ser sotmesa a una inspecció ordinària per part del Servei de Prevenció de Blanqueig de Capitals (SEPLAC) per detectar possibles operacions de blanqueig de capitals. La inspecció no va detectar cap mena de delicte o l’existència d’una situació “d’urgència o gravetat excepcional respecte a possibles infraccions en matèria de prevenció”. La inspecció, però, va motivar un expedient sancionador que va ser sobresegut l’agost de 2021 en entendre que no se’n deduïa cap mena de mala praxi o poca diligència. El març de 2015, però, les coses comencen a torçar-se. El Banc d’Espanya va acordar intervenir el Banco Madrid arran que l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) va acordar la intervenció de la seva matriu arran d’una nota informativa del Financial Crimes Enforcement Network (FinCEN) del departament del Tresor dels Estats Units.
La nota considerava la BPA com una “institució financera estrangera sotmesa a preocupació de primer ordre en matèria de capitals”. Aquesta nota, que després el mateix FinCEN va retirar al cap d’un any, el 4 de març de 2016, sempre ha estat relacionada amb l’actuació de la policia patriòtica en el marc de l’Operació Catalunya. És a dir, que la nota, o les seves conseqüències, estaven relacionades amb la pressió que les clavegueres de l’Estat feien a l’entitat per aconseguir dades financeres dels independentistes. De fet, la justícia andorrana investiga aquest cas i ha arribat a imputar l’expresident espanyol, Mariano Rajoy, i els exministres d’Hisenda i Interior, Cristóbal Montoro i Jorge Fernández Díaz. Una dada força curiosa i que la demanda remarca com a “singularment rellevant” és que el SEPLAC va enviar les conclusions de la inspecció del 2014, que no hi veia cap sospita de delicte, només un dia abans de la intervenció acordada pel Banc d’Espanya.
Cap responsabilitat
La intervenció del Banco Madrid va suposar fins i tot, el relleu del seu consell d’administració i una obertura d’un procés de liquidació, tot i el bon nivell de solvència de l’entitat i de la possibilitat que les institucions de control financeres espanyoles podien aplicar mesures menys gravoses. Aquest procés de tancament de l’entitat va generar processos judicials penals, mercantils i administratius. Cap d’aquests procediments ha declarat cap il·legalitat per part dels seus administradors. Ans al contrari. El tres de juliol de 2019, l’Audiència de Madrid, va ratificar el sobreseïment dictat pel Jutjat d’Instrucció 38 de Madrid per un delicte de blanqueig de capitals. Una sentència que, precisament, reconeixia que el Banco Madrid, havia “reforçat” el control per evitar operacions d’aquest risc.
Per altra banda, l’agost de 2021, el SEPLAC va arxivar l’expedient al·legant que cap dels clients declarats d’alt risc entraven dins els paràmetres de sospita de blanqueig de capitals. Així mateix, el Jutjat Mercantil número 1 de Madrid, el 28 de juliol de 2017 va desestimar la demanda del ministeri fiscal de considerar el concurs de creditors del Banc de Madrid de culpable i el va declarar fortuït. Aquests processos han generat una profusa prova documental i inspectora que ara els propietaris utilitzen com argument per reclamar una indemnització.
Pànic bancari i fugida de capitals
Així, raonen que el Banc d’Espanya no va fer “absolutament res” per evitar “un pànic bancari” i la “fugida de fons”. “El Banc d’Espanya va amplificar de manera exponencial les conseqüències danyoses del comunicat del FinCEN amb l’adopció d’un conjunt de decisions completament innecessàries i inadequades respecte del Banc de Madrid com ara el concurs i després la liquidació quan va ometre d’altres de necessàries que li correspondria aplicar”, afirma la sentència. De fet, acusen el Banc d’Espanya de “provocar un venciment anticipat d’obligacions” i “va agreujar de manera notòria la disponibilitat de liquiditat de l’entitat”.
Amb aquests arguments, els quatre demandants fan una estimació de valoració de l’entitat de 267.855 milions d’euros i, per tant pel gruix de la seva participació els hi correspondria 3,93 milions a Roser Noguer; 3,93 a Ramon Cierco; i a les entitats Cierco Martínez 2-2003, SL, 3,93 milions i Successors d’Higini Cierco Garcia, SA, 129.805 milions d’euros. En total, 141.604.000 euros. Però la decisió, relativament imminent de l’Audiència Nacional, no només és patrimonial, sinó que tindrà una lectura política en relació amb un dels episodis més foscos de l’Operació Catalunya.
11
