Sorpresa a la gran sala de vistes del Tribunal Superior d’Andorra que ha esverat l’asserenat president, l’exmagistrat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Enric Anglada. L’advocat Josep Antoni Silvestre, que representa cinc dels 23 encausats en el macrojudici de la Banca Privada d’Andorra (BPA), ha demanat només encetar la vista d’aquest matí “desestimar” la causa i deixar estar el judici, ja que entén que les acusacions han actuat amb “frau de llei i de manera abusiva”. És a dir, el lletrat ha demanat dona per acabat el judici sense que ni tan sols es dicti sentència. El tribunal ha estudiat l’escrit i sense donar trasllat a les parts ha decidit desestimar la petició de manera immediata i de paraula –in voce– perquè considera que no és el moment processal oportú, a la vista que el judici ja ha començat.
El mambo ha començat a quarts de deu del matí, quan el tribunal s’ha constituït amb cert retard. La sensació era que el judici sobre la BPA passava per una fase absolutament diferent. Ahir va acabar la declaració del principal encausat, Joan Pau Miquel, conseller delegat del banc, després de més de 200 hores de preguntes i respostes per part del ministeri fiscal , l’advocat de l’Estat andorrà i els advocats de les parts. Una fase de la vista oral llarga, intensa i detalladíssima que ha servit perquè el principal processat desvirtués les acusacions de blanqueig de capitals de la suposada màfia xinesa que dirigia un client del banc, Gao Ping. A més, Miquel ha aprofitat durant els tres mesos de sessions per brandar i detallar la influència de l’Operació Catalunya en el cas de la gestió i el tancament del Banc.
La sensació de la segona fase ha començat amb el regust i el pòsit de l’extensa declaració de Miquel. Un ganxo que ha servit al lletrat Silvetre per obrir una nova línia de defensa molt directa i contundent. Així, ha presentat un escrit al tribunal que aplicant la llei processal andorrana “s’acordi la desestimació ad limine [una fórmula jurídica que s’aplica per a desestimacions d’actuacions que no s’ajusten a dret] de les accions exercides pel ministeri fiscal i pel Govern d’Andorra, en trobar-nos davant una actuació efectuada en frau de llei i en abús de dret”. En l’escrit, el lletrat apunta la construcció i la manipulació de la prova i la connivència entre la fiscalia espanyola i la d’Andorra per “afinar” les acusacions.
En l’escrit, al qual ha tingut accés El Món, l’advocat avisa que “no pretén evitar la continuació del procés, però sí manifestar que, ens trobem amb una actuació judicial que és i ha estat contrària, des del primer moment, al que s’espera d’un estat democràtic i de dret i al que s’espera d’una conducta normal, recta i honesta (conducta civiliter) per part dels organismes jurisdiccionals”. En aquest sentit, l’advocat assegura que s’ha “constatat la utilització emprada per fiscalia i Govern de vies i mecanismes legals per a finalitats espúries i allunyades de l’essència i objectius que els és pròpia i que disten de les bones pràctiques de la bona fe processal i de l’interès legítim digne, que ha de protegir-se, en trobar-nos davant d’un judici polític”.
“L’acusació efectuada i que es continua efectuant als meus representats i a la resta d’acusats per part de la fiscalia posa de relleu la tendenciositat per part de fiscalia i del Govern per mantenir una acusació que a totes llums és i ha estat injusta”, conclou el lletrat. En l’escrit recorda i la ingent prova documental aportada i les explicacions, així com l’informe final del Servei de Prevenció de Blanqueig de Capitals del Banc d’Espanya, SEPLAC, que sentencia que en cap cas la BPA va portar a terme operacions fora dels controls per evitar el blanqueig i el frau. Ans al contrari. D’aquí que hagi demanat deixar estar el judici per tal d’evitar haver de rescabalar els encausats i no esperar a una sentència absolutòria i que també es repari la imatge reputacional de la justícia andorrana.
El tribunal, després de llegir i analitzar l’escrit, ha rebutjat traslladar-lo a les parts, i ha dictat una interlocutòria in voce amb què ha desestimat la demanda perquè no és el moment processal oportú. Així, ha subratllat que un cop començada la vista, el judici ha d’acabar amb sentència –absolutòria o condemnatòria– o bé amb l’arxiu per la mort del processat, que no és el cas. Després de la negativa, l’enganxada entre tribunal, fiscalia i l’advocat ha continuat arran de la declaració d’Isabel Sarmiento, membre de la direcció de banc. Sarmiento fins ara es feia una autodefensa, i avui ha designat nou advocat: precisament, Josep Antoni Silvestre.
