No és cap secret que el PP és un partit al qual els interessos catalans li importen ben poc. En la llista de prioritats polítiques d’aquesta organització unionista hi ha altres objectius més elevats i els interessos de la població civil catalana sempre queden, evidentment, a la sala d’espera. No m’estic inventant res: el PP de Catalunya (o el PP a Catalunya, mai no sé quin és el nom més acurat) acaba de condicionar el seu vot als pressupostos catalans a l’establiment d’una moratòria en relació a les corrides de toros.
Quins interessos defensa, amb aquesta actitud? Els meus segur que no. Defensa únicament interessos particulars: els del grup Balañá, els dels toreros i els dels pocs turistes que van a veure aquest espectacle de terror, obscurantisme i tortura. I els interessos del 99,99 per cent de la població? Al calaix de la brossa, per descomptat. Que la decisió de suprimir les corrides fos adoptada per una majoria parlamentària i la signatura de 180.000 ciutadans no té cap importància a ulls d’Alicia Sánchez-Camacho. L’esperit democràtic no impera a la seu del PP i allò que no es pugui aconseguir a les urnes sempre es pot repescar als despatxos.
Equiparant tota una negociació pressupostària a un tema tan menor i simbòlic com aquest, Alicia Sánchez-Camacho aprofundeix en la seva ja coneguda frivolitat. No té cap interès en negociar les partides pressupostàries de sanitat, educació, seguretat, recerca o transport. No té la menor intenció de negociar a l’alça els complements de les pensions de les vídues ni negociar la partida destinada a la CCMA. Res de tot això no la motiva. Només li interessa excitar la caverna, rebre aplaudiments des de Madrid i que un torero li regali una orella relligada amb una bandera espanyola per penjar-se-la al capçal del llit.
En tot cas, cal aprofitar l’ocasió que el PP posa en safata. Si els populars s’exclouen voluntàriament de la seriositat i la responsabilitat, cal no badar. És una bona ocasió per a tothom. D’una banda, CiU pot demostrar que el seu ventall de pactes parlamentaris va més enllà del PP. L’home fort de la federació al Parlament, Oriol Pujol, pot jugar bé les seves cartes i demostrar que té horitzons més amplis. També és una oportunitat d’or per a Oriol Junqueras: pot buscar un pacte pressupostari amb CiU a canvi d’algunes concessions en matèria de justícia social i evitar retallades en qüestions sensibles, com per exemple la Bressola. Quina millor carta de presentació per als nous aires que vol imprimir al partit? Solidaritat es podria afegir a aquest pacte sense dificultats. També el PSC i ICV podrien moure’s en aquest sentit, però en ple debat electoral necessiten marcar distàncies amb el govern d’Artur Mas. És una llàstima.
