Acte I, 9 de juliol: Pedro Sánchez, replica a Puigdemont, que ha repetit que emissaris del PSOE li van oferir un indult si torna, dient que això és “paper mullat” i que el president a l’exili ha deixat de ser un problema per a Espanya i ara és “una anècdota”.
Acte II, 23 de juliol: Pedro Sánchez obté un molt bon resultat a les eleccions, però una aritmètica endimoniada el deixa en mans de Junts si vol ser president. L’aritmètica i la campanya i darrers anys d’ERC, que fan pensar a tothom que el líder del PSOE té el vot dels republicans garantits per a la investidura (encara que només sigui una suposició per demostrar).
Acte III, 24 de juliol: Meritxell Batet és entrevistada a Catalunya Ràdio l’endemà de les eleccions, a primera hora (encara no s’ha reunit l’executiva), i durant un quart d’hora més llarg que un dia sense pa evita respondre a totes les preguntes que intenten aclarir si el PSOE entén que haurà de negociar amb Junts.
Acte IV, 26 de juliol: Totes les veus del PSOE i rodalies (comuns i Sumar), com un orfeó ben entrenat, ja parlen obertament de negociar amb Puigdemont, que en tres setmanes ha passat de l’anècdota a la categoria. Diuen que hi negociaran discretament i que estan segurs que hi haurà un acord amb Junts.
Acte V, sense data: està per escriure. I depèn de l’independentisme que el final no sigui de tragèdia.
Ara, Puigdemont, Junts i la resta de l’independentisme tenen el mandat de saber fer servir l’oportunitat d’uns resultats electorals dolents –han perdut vots– però que els posen al centre. No es pot admetre una (altra) aixecada de camisa del PSOE ni tampoc provocar que els dos grans partits espanyols refacin ponts contra Catalunya. És un mètode que coneixen bé i no els costaria retrobar-s’hi. Difícilment pactaran entre ells per formar govern ara, però si es veuen ficats en unes noves eleccions poden girar la seva estratègia com un mitjó.
L’objectiu és difícil i l’independentisme ha de començar la casa pels fonaments. Com ha advertit Òmnium Cultural, el primer pas ha de ser generar una unitat estratègica mínima de la qual els partits sempre parlen però mai executen. Els pactes a la Diputació per separat i els enfrontaments superflus al Parlament no són el camí. Que comencin per escoltar les bases, que ho són tot en un moviment com l’independentisme, que va de baix a dalt. I les bases són l’electorat, les entitats i els militants sense càrrec. ERC ho haurà de fer aquest divendres en un Consell Nacional que no serà tan plàcid com altres vegades, però també ho ha de fer Junts, i la CUP ja s’hi ha posat. Aquesta vegada, no hi ha dreceres.
10
4
