Les preguntes de l’alcaldessa

"L’alcaldessa, que parla de participar i de pressupostos fets entre tots, menysté a la vegada el recent clam d’entitats i personalitats públiques a favor de l’ampliació de l’aeroport"

L’alcaldessa de Barcelona vol que els pressupostos que vénen siguin els més participatius de la història, i s’ha gastat uns quants calerons en farcir d’anuncis els autobusos i les seves parades convidant la gent a votar-los. Li podríem objectar que, com va passar amb la consulta del tramvia que s’endugué per davant Jordi Hereu, els pressupostos de Barcelona interessen tant a la gent que dorm a la ciutat com els que passem en ella la major part de la nostra vida conscient. Però no crec que l’alcaldessa hi hagi pensat, i que ni tan sols l’interessi aquesta anomalia, pròpia de les grans metròpolis, perquè de fet, una invitació d’aquesta mena és res més que un altre exercici de postureig. I és fàcil comprovar-ho.

Si els pressupostos són com la web de l’Ajuntament, que per trobar les ordenances que ens regulen la vida s’ha de fer un exercici de paciència i temps que la gent que treballem no ens podem permetre, no vull ni imaginar com seria intentar analitzar els comptes i dir la nostra respecte d’aquesta o aquella partida. De veritat vol que el ciutadà mig hi pugui entendre alguna cosa?

Però el més irònic no és això, sinó el fet que l’alcaldessa, que parla de participar i de pressupostos fets entre tots, menystingui a la vegada el recent clam d’entitats i personalitats públiques a favor de l’ampliació de l’aeroport, una qüestió molt més tangible i d’evident benefici per a la ciutat que esbrinar quin concepte o import es pot impugnar en uns pressupostos. És per això que sabem que no es tracta de participar en l’elaboració de res, tot i que, prenent-nos la invitació en el sentit que ens interessa, podríem buscar en els pressupostos la partida destinada a la inversió en infraestructures i escriure-hi a sobre un gargot amb el següent i senzill (potser un pèl llarg) missatge: volem competir sense tenir les mans lligades a l’esquena amb la resta de metròpolis europees que ja tenen un hub aeroportuari. ¿Quina part de la iniciativa, competència, lliure mercat, ocupació i millora de les condicions de vida de la gent que duria aparellats l’ampliació de El Prat l’alcaldessa no pot entendre?

Comentaris

    I què vol, Sra. Nebrera? 08/06/2021 12:22 am
    D'on no n'hi ha no en pot rajar, i la Colau és molt limitadeta

Nou comentari