No fa gaire, com a tothom, em va trucar un venedor de Movistar. Com sol passar, m’oferia grans descomptes i avantatges per canviar de companyia. El fet és que anava conduint i tenia temps, així que vaig intentar explicar-li per què estava disposat, si cal, a pagar més. No és que l’oferta no sigui bona, li vaig dir, és que l’empresa que representes no simpatitza ni amb mi ni amb la majoria d’aquest país. Els diners que jo inverteixi en el vostre servei -com, en general, a qualsevol empresa de l’Ibex- aniran a donar suport al règim polític de Madrid. Així que, mentre tingui alguna alternativa, perds el temps.
Un particular no és l’administració, evidentment. Però hem de començar a plantejar-nos, per exemple, per què Florentino Pérez és el responsable últim de l’atenció domiciliària de milers de persones grans a la ciutat de Barcelona, contractat per l’Ajuntament. O quina és la raó per la qual tota la informació sensible dels Mossos hagi anat a parar a mans de la madrilenya Indra, una altra empresa de l’Ibex. I, òbviament, per què Telefònica té i reté les telecomunicacions de la Generalitat, un contracte que és a punt de renovar-se.
Una eina interessant hauria estat l’anomenada “Llei Aragonès”, impulsada per l’aleshores conseller d’Economia. Aquella iniciativa buscava, precisament, que el preu no fos la variable fonamental de les licitacions, sinó que es tinguessin en compte d’altres qüestions, com les condicions laborals o l’arrelament al territori. Aquella iniciativa va ser tombada per una coalició contradictòria, que va aplegar des del PSC, PP i Ciutadans fins als Comuns i la CUP. El resultat ha significat via lliure per a l’Ibex, que sempre oferirà el preu més baix, ni que sigui per destrossar una competència local que, a diferència d’ells, no pot treballar per sota del cost.
Tot i així, les diverses administracions catalanes tenen capacitat i influència suficient per reorientar aquest flux creixent de diner públic cap a Madrid. Però hi ha d’haver voluntat. Que és el que ha faltat en el cas del contracte de telecomunicacions de la Generalitat, que perfectament podia haver-se quedat a Catalunya de la mà de Parlem-Euskaltel i, per contra, continuarà, una vegada més, en mans de Telefònica. El futur del país també es juga a les empreses.
3 
19 
