A Andorra encara cueja, amb molta vivor, la intervenció de la Banca Privada d’Andorra (BPA), l’entitat financera on els Pujol tenien el suposat llegat de la deixa al marge del fisc espanyol. Una entitat financera que va ser la principal víctima del que es coneix la trama andorrana de l’operació Catalunya i que va acabar intervinguda, tancada i amb el seu equip directiu processat. Ara bé, l’Institut Andorrà de Drets Humans (INDHA) va presentar una querella contra els principals responsables polítics i policials espanyols que haurien articulat l’operatiu. Una querella que encara és viva i que manté imputats l’expresident del govern espanyol Mariano Rajoy i els seus exministres d’Interior i d’Hisenda Jorge Fernández Díaz -processat per l’operació Kitchen- i Cristóbal Montoro, imputat en el cas del càrtel del gas.
La querella, però, va ser objecte d’una ampliació l’octubre del 2023. Un nou escrit en què es demanava no només ampliar els delictes en investigació, sinó que la imputació d’un dels personatges que en el seu dia es va vantar d’haver col·laborat amb les autoritats nord-americanes per facilitar la intervenció del banc. En concret, és el tinent coronel de la Guàrdia Civil Basilio Sánchez Portillo, la presumpta connexió de l’institut armat amb l’operació clandestina contra el Procés. L’ampliació de la querella va ser aturada, a l’espera de completar les diligències de la primera part -la declaració del comissari d’intel·ligència ara jubilat José Manuel Villarejo i dels exministres andorrans Jordi Cinca i Gilbert Saboya -i de la resposta a les comissions rogatòries internacions enviades a Espanya.
Precisament, una de les indagatòries va ser la declaració Villarejo, una de les principals proves del cas. El comissari, també processat en el cas Kitchen i protagonista gairebé en la quarantena de peces separades de l’operació Tàndem, va declarar el 4 de novembre de 2025. Ara fa un any. En la seva declaració va tornar a embolicar a Sánchez Portillo. Una declaració que va servir a l’INDHA per reclamar la tramitació immediata de l’ampliació de la querella en haver reunit més indicis. A més, hi ha les declaracions de membres de la policia patriòtica al judici contra els Pujol Ferrusola, on van admetre que havien pressionat els executius de la BPA per aconseguir informació compromesa dels líders sobiranistes. Per altra banda, la primera inadmissió de l’ampliació de la querella es va recórrer al Tribunal de Corts andorrà, l’òrgan judicial superior -un homòleg de l’audiència provincial-, que ha decidit admetre el recurs. En tot cas, ja li han fet arribar la comissió rogatòria andorrana per tenir-lo assabentat de l’admissió del recurs. Per tant, ara dos organismes estudien investigar la participació de membres de la Guàrdia Civil en la intervenció de la BPA. Sánchez Portillo també ha estat protagonista del cas Leire, perquè el suposat equip investigador del PSOE va buscar informació compromesa i que acredités la seva participació en l’operació Catalunya.
Un altre agent encobert
La figura del tinent coronel Basilio Sánchez Portillo és una de les figures més enigmàtiques de l’operació Catalunya. Un agent encobert que també actua amb el nom d’Alfonso Ruiz. Un detall que l’informe 18162/VIII-JG, de la Unitat de Droga i Crim Organitzat (UDYCO) del Cos Nacional de Policia, de 22 de juliol, també recull. Basilio Sánchez/Alfonso Ruiz va reconèixer davant la jutgessa instrutora d’una denúncia del cap de la secció d’Internacional de la BPA que ell mateix havia dirigit la investigació contra el banc amb una cinquantena d’agents de l’institut armat destinats a Catalunya. En aquella instrucció es va vantar que, arran de la seva investigació, el FINCen dels Estats Units, la unitat del servei de prevenció de blanqueig, va actuar contra la BPA.
La història de Sánchez Portillo va esclatar en ser denunciat per un dels directius del banc responsable de la secció d’internacional de l’entitat, Luis Pablo Laplana, el 2015. Un procediment judicial que va acabar amb un curiós arxiu, però, en canvi, va delatar un dels punts claus de la trama. El sumari del cas, al qual ha tingut accés El Món, donaria per a una novel·la. Un guàrdia civil encobert que tenia com a advocat el portaveu de Ciutadans al Congrés i candidat de la formació espanyolista a presidenciable de Madrid, Edmundo Bal. Precisament, la casualitat també ha volgut que Bal defensés l’inspector de la UDEF que es va inventar l’informe del pendrive dels Pujol i que va admetre “animadversió als Pujol”, Álvaro Ibáñez.
El descobriment del paper de Sánchez Portillo que va vehicular la denúncia arriba gràcies a una entrevista del 20 de març de 2015 a Antena 3, suposadament relacionada amb la investigació que duia a terme la Guàrdia Civil sobre un suposat blanqueig de capitals de la Banca Privada d’Andorra. En la gravació no se l’identificava amb el nom i la seva imatge apareixia enfosquida en un contrallum per evitar que se’l reconegués. El mateix tipus de declaració que va fer a Telecinco. Les dues entrevistes incloïen gravacions de converses telefòniques, autoritzades judicialment en el marc de les diligències 26/2012 sobre blanqueig del Jutjat Central d’Instrucció 6 de l’Audiència Nacional, en mans aleshores de Manuel García-Castellón. La querella de Laplana entenia que les gravacions estaven subjectes al secret del sumari i que hauria estat el mateix comandant Sánchez Portillo qui les hauria filtrades. Per tant, revelava material reservat d’una investigació policial i judicial secreta.
Un procés judicial arxivat
La querella va obrir una investigació policial en què Sánchez Portillo va reconèixer que era ell el protagonista de l’entrevista, atès que la imatge estava enfosquida expressament. Ara bé, en cap cas va admetre que hagués estat ell qui havia filtrat els àudios al·legant que hi havia una cinquantena de persones del jutjat i de la investigació que hi tenien accés. La titular del Jutjat d’Instrucció número 23 de Madrid es va creure el comandant i va decidir arxivar el cas el 17 de gener de 2017. Però la investigació va deixar qüestions negre sobre blanc sobre la relació d’Andorra amb l’operació Catalunya, a través de la BPA.
El vuit de març de 2016, el comandant va declarar davant la jutgessa i va subratllar que gràcies a la seva investigació el FinCEN dels Estats Units, la unitat del servei de prevenció de blanqueig, va actuar contra la BPA. De fet, indicava que arran de les seves perquisicions el Tresor dels EUA va obrir un procediment contra el BPA que va acabar amb el seu tancament.
La declaració de Sánchez Portillo aclaria un dels punts més foscos de la trama andorrana: qui va passar informació des d’Espanya als EUA. Tot hauria estat gràcies a una causa judicialitzada a Espanya que dirigia ell mateix sobre la màfia russa i en què el Servei de Prevenció de Blanqueig de Capitals del Banc d’Espanya (SEPBLAC) no hi va veure motius de reprovació. Ara, el sumari del cas posat en relació amb l’encara oberta causa contra el BPA a Andorra deixa entreveure que Sánchez Portillo només és una peça, clau però només una peça, de la corretja de transmissió espanyola amb el Tresor nord-americà per pressionar la BPA i obtenir dades dels líders sobiranistes.
