La Guàrdia Civil és un dels factors clau en el cas Leire, la suposada trama del PSOE que buscava torpedinar causes judicials i policials contra la formació, el govern espanyol, Pedro Sánchez i el seu entorn. De fet, és un dels punts en què la policia instructora del cas, la Unitat Central Operativa, l’UCO, més ha incidit en els principals atestats que han lliurat al jutge instructor de la causa, Santiago Pedraz, titular del Tribunal Central d’Instància número 6 de l’Audiència Nacional. De fet, aquesta setmana, la directora de l’institut armat va comparèixer al Senat per negar que “mai” ha influït en cap investigació de l’UCO i va treure ferro a les seves reunions amb Leire Díez, coordinadora de la presumpta trama.
En tot cas, l’atestat central de la instrucció, el 89/26 i l’informe ampliatori 98/26, intenten explicar com van ser les actuacions dels imputats en el suposat entramat socialista per convertir en “objectius d’interès” tant l’UCO com els seus integrants. Precisament perquè era la policia instructora en la majoria de causes que assetgen el PSOE. En canvi, és la Unitat de Delinqüència Econòmica i Financera, la UDEF, del Cos Nacional de Policial, l’encarregada de la investigació de José Luis Zapatero i el cas Plus Ultra. Per això, i seguint el mateix relat que comparteix magistrat instructor, fiscalia anticorrupció i els investigadors, l’estructura del PSOE hauria dirigit les seves actuacions a desmuntar les causes sobre frau d’hidrocarburs i sobretot, a trobar informació concreta d’operatius i comandaments de l’UCO per desacreditar investigacions sobre el PSOE.
Precisament, aquest segon punt és el que ha aportat informació més concreta sobre què buscava la trama socialista, arran dels seus contactes amb el comandant de la Guàrdia Civil, Ruben Villalba, investigat en el cas Koldo. Villalba va declarar davant els seus companys d’uniforme el passat 28 de maig. La declaració, a la qual ha tingut accés El Món, va admetre les reunions amb Leire i va aportar “dues actes” on especificava el seu contingut. Dos documents confidencials que va aportar als seus superiors i al Jutjat d’Instrucció número 9 de Madrid que va encetar les perquisicions del cas. Els dos documents són tot el programa d’actuacions que la suposada trama tenia pensat dur a terme i que s’ha convertir en or per als investigadors.
Dues reunions, dues actes
Villalba havia estat cap d’informació de la Guàrdia Civil a Intxaurrondo, una de les casernes amb una reputació discutida. Després va treballar a les Unitats Centrals Especials (UCE 1 i 2) de l’institut armat, l’elit del servei d’informació del cos. Villalba tenia connexió amb Koldo Garcia, assessor de José Luis Ábalos al ministeri de Transports i amb l’empresari Víctor de Aldama. De fet, Villalba va ser qui va donar-los els telèfons mòbils “segurs” que haurien utilitzar per bastir el frau de les Mascaretes, pels quals han estat jutjats pel Tribunal Suprem i resten pendents de sentència.
La connexió amb el comandant Villalba la va fer Leire Díez a través de Francisco ‘Fran’ Ortega, que hauria conegut la lampista del PSOE durant la seva etapa a Correus, on era un adjunt a la direcció de Seguretat de l’empresa. Ortega i Villalba es coneixien de la seva etapa a Euskadi, quan era escorta. Els contactes entre Díez, Villalba i Ortega haurien començat el febrer de 2025, apunta un whatsapp localitzat en la investigació amb data de 21 de febrer de 2025, on Ortega li comunica que ha un contacte s’ha trobat amb Villalba i que està “disposat” i li proposa “donar forma”. (pàgina 258)
Finalment, concerten una trobada el 10 de març de 2025, a la Sidreria El Embarcadero, una trobada de la qual hi ha fotografies. D’aquesta trobada, el comandant va aixecar una acta de 45 punts on detallava els afers que pressumptament havien tractat. Una nova reunió, celebrada el 26 de març següent va reblar el clau de les trobades. El comandant també va elaborar una acta de la reunió establint fil per randa el contingut d’allò que s’havia enraonat. Després d’aquesta reunió, l’oficial de l’institut armat va tallar qualsevol contacte i, curiosament, la informació de les trobades va ser publicada al diari El Mundo, una difusió que va fer saltar les alarmes entre Leire i Ortega.
“Desmuntar la Guàrdia Civil”
Els documents aportats pel comandant Villalba detallen que van estar tres hores i mitja reunits. “Es va parlar d’intentar desmuntar la Guàrdia Civil i aquí és on jo entraria”, escriu l’oficial de l’institut armat. En aquest sentit, li proposen que expliqui informació delicada sobre la Guàrdia Civil i d’alguns comandaments com ara el Tinent Coronel Antonio Balas, responsable del departament de delictes econòmics de l’UCO i que va instruir les causes Koldo i el cas Hidrocarburos que ha generat bona part de les investigacions del PSOE.
En el paquet inclouen Juan Vicente Bonilla, capità de l’UCO i investigador en els mateixos casos, el coronel Rafael Yuste i el comandant Redondo, -exmarit d’una potentíssima exlíder de Vox, Macarena Olona, així com de Manuel Sánchez Corbí, retirat, històric cap de l’UCO, del que la trama suposava que podia tenir molta ascendència sobre la Unitat. Un dels altres noms del que reclamaven informació era el de Francisco José Vázquez Aznárez, alies “Coronel Pape“, cap d’Informació de la UCE-2, especialista amb terrorisme jihadista i home que domina els resorts de l’institut armat i que va “fitxar Koldo i Aldama” com a confidents del poderós Servei d’Informació de la Guàrdia Civil. De fet, tots dos van ser condecorats. De la mateixa unitat d’informació també preguen dades sensibles sobre el coronel Ismael Abad.
També li reclamen informació sobre el Tinent coronel Basilio Luis Sánchez Portillo, involucrat en l’operació Catalunya, sobretot en la trama andorrana per trobar dades financeres dels Pujol a la Banca Privada d’Andorra. El document indica que “tenen moltes proves contra la Guàrdia Civil” i que “s’han plantejat anar contra tot el cos com un elefant en una botiga de parament” per “moure els fonaments de la institució” i “retirar els elements subversius”.
Tres opcions
Segons relaten els documents aportats per Villalba, la suposada trama que li demanava informació compromesa dels comandaments de la Guàrdia Civil sobre la persecució al PSOE o sobre l’operació Catalunya, així com la connivència amb fiscals anticorrupció con José Grinda, li va proposar tres opcions. En primer terme reunir-se amb la fiscalia per tal “d’explicar-los la dinàmica de funcionament de la Prefectura d’Informació i de l’UCO”. En segon lloc, li proposen posar-se a disposició del Cos Nacional de Policia per “destapar tot el que no està traient o explicant en totes aquestes causes judicials i que també aniran contra la Guàrdia Civil amb tota la informació que tenen més la que pugui explicar Villalba”. I en darrer lloc, ser la “mà dreta” de la directora de la Guàrdia Civil, per detallar “la dinàmica” d’aquestes unitats i poder “prendre mesures”. A canvi, li retornarien la seva “reputació” i possiblement li podrien aconseguir un destí d’or en alguna ambaixada, com ara la d’Espanya a Roma.
La intenció era “remoure els fonaments de la Guàrdia Civil, del Generalitat i del Servei d’Informació per fer neteja”. Leire l’hauria apressat per poder obrir diligències d’investigació a finals d’abril. Sobretot, per rebentar les actuacions de l’UCO en el cas Hidrocarburos que farien caure la resta de causes i de l’Operació Catalunya, perquè fins ara semblava que l’institut armat hagués quedat al marge. Finalment, Villalba li va fer arribar un missatge a Leire per tal que “mai més tornessin a contactar” perquè “no oferien cap proposta clara més enllà de pressionar-me per tal que els donés informació sobre comandaments de la Guàrdia Civil, fet al qual em negava”.
