Fa tres anys es va publicar una novel·la titulada I a cada casa hi haurà un mort (Pagès Editors, 2020). La va escriure el professor Ramon Breu, un picapedrer de la història que repassa vides de lluitadors catalans en els períodes contemporanis més convulsos. Precisament aquesta novel·la està dedicada a la vida de Francesc Layret, una figura que la Generalitat republicana, verda, feminista, transversal, multivers i amb gelat de xocolata hauria d’homenatjar amb tots els honors. La tesi de la novel·la de Breu i, en concret, del seu títol, és que la mort a trets per pistolers del Sindicat Lliure va provocar un lament popular que es va fer sentir a cada casa.
Aquesta idea sempre m’ha fascinat. Figures o fets individuals que són la mostra del que està passant i com pot afectar-nos a tots. El que poden fer a certes figures, personatges, lideratges o, simplement individus que convençuts d’una creença, aposten per un activisme militant en la causa que considerin justa. D’aquí la inquietud que suposa tenir accés, com l’hem tingut a El Món, a les diligències d’investigació de la famosa Unitat Central Especial 3 de la Prefectura d’Informació de la Guàrdia Civil, que amb la cobertura de l’Audiència Nacional ha instruït la causa del Tsunami Democràtic. Són les diligències 85/19.
Un manual de l’espionatge massiu que han dut a terme, i no són quaranta persones les víctimes. S’hi poden sumar unes quantes més. De fet, s’hi poden afegir les acumulades en les diligències 104/17, tancades a pany i forrellat durant més de quatre anys, o les 99/18, amb l’excusa de l’Operació Judes. A totes hi ha centenars d’espiats i una acumulació de dades ingent, gegantina i descomunal, de qualsevol persona que de manera conscient o inconscient, voluntària o involuntàriament hagués, tingut algun contacte amb el Procés sobiranista. A tot això cal afegir que els Mossos d’Esquadra van aportar les dades de 3.118 ciutadans de Catalunya que van donar el seu nom en els escorcolls previs al referèndum. Dades com nom, filiació, DNI, domicili, telèfon, feina o mail. Si apliquen la teoria de l’antic Facebook, tot català ha de conèixer algun català que ha estat espiat.
L’escàndol és majúscul. A més, el president del govern espanyol afegia més misteri a l’afer, quan aquest dijous va avisar, en l’entrevista amb Jordi Basté, que l’espionatge amb Pegasus a persones com els presidents Pere Aragonès o Carles Puigdemont no estava clar que ho fes el CNI. El festival de dades i informació que té l’Estat en aquests moments és incommensurable. Un perill i un risc per a la seguretat dels ciutadans, la seva confiança i la seva llibertat. Dades que en mans de fanàtics o simplement de funcionaris imbuïts d’un esperit kelsenià poden fer una destrossa a les llibertats públiques irreparable i poden corcar el ja tocat sistema democràtic. La lliçó és clara. Que la nova gernació que intenti desafiar l’Estat tingui clar que pot cometre errors, però, si us plau, que procuri que siguin errors diferents. Pel bé de tothom.
