L’independentisme ha fet aquest divendres un primer pas per complir amb el deure moral que li van imposar les urnes el 14F de seguir defensant, unitàriament, la construcció de la República. Una defensa que comporta i comportarà més repressió judicial, política, econòmica i cultural no només contra els líders independentistes sinó contra tota la societat catalana. Amb una Mesa amb una sòlida majoria absoluta independentista, i amb la novetat, substancial, que la CUP ha assumit per primera vegada responsabilitats institucionals en el ‘procés’, comencen ara dues setmanes en què ERC, JxCAT i la CUP han d’enllestir un full de ruta estratègic compartit per a la propera legislatura que no es quedi en simple retòrica. Les disputes per les cadires, lògiques en les estructures de poder com són els patits, han de ser només l’inevitable soroll de fons. De les converses dels propers dies m’ha de sortir un pacte de ferro, un pacte de suport mutu incondicional davant dels atacs de l’enemic.
Perquè les urnes així ho demanen i perquè l’independentisme ha de recuperar la iniciativa que ha cedit a Madrid els darrers tres anys. I ara, quan Espanya pot entrar en un període d’ingovernabilitat per la guerra entre en el bloc de la dreta i per un govern de coalició molt dèbil, es donaran les condicions per enfortir Catalunya. L’independentisme ha de tancar un projecte potent per als propers anys, amb objectius clars i reals. Els camins de JxCAT, ERC i la CUP no són excloents sinó complementaris, cal seguir confrontant democràticament amb un Estat autoritari que persegueix exiliats i retorça el dret penitenciari per castigar els presos polítics. Però alhora Catalunya ha de mantenir la porta oberta al diàleg amb Madrid. I en paral·lel, cal un nou cicle de mobilitzacions al carrer que mantingui la tensió necessària per no caure en la rendició. Tot plegat passa per pactar les discrepàncies.
Seran dies en què el deep state tindrà la maquinària a ple rendiment per intentar evitar un acord independentista. Un deep state que intentarà guanyar amb tota mena de pressions allò que no guanya a les urnes. Sigui com sigui, només és a les mans d’ERC, JxCAT i la CUP que això no passi.
75 
