De la Norma al ‘Treu la llengua’

Des de fa 60 anys, la principal tasca d’Òmnium Cultural, la que fa cada dia silenciosament, és la defensa de la llengua i la cultura catalanes. Els darrers anys, l’entitat ha hagut d’accentuar la seva feina política –fins al punt de tenir un president gairebé quatre anys a la presó– i la presència als tribunals. Per exemple, està batallant al TSJC contra la imposició del 25% del castellà a l’escola de Turó del Drac de Canet, un cas que volen guanyar perquè creï jurisprudència. Però la lluita per la supervivència de la llengua –un tret essencial de Catalunya com a país i eina de cohesió– té ara mateix un altre gran front: la caiguda de l’ús social del català.

És en aquest terreny que Òmnium ha llançat una campanya molt ambiciosa, amb el lema Treu la llengua, que dona un nou impuls a accions que ja havien començat, com ara el programa Vincles, i en proposa de noves. Per donar-hi una visibilitat excepcional i mobilitzar el mig milió de voluntaris que vol convertir en activistes per la llengua, l’entitat ha dissenyat un pla màrqueting que porta el seu segell, amb un espot molt ben pensat: modern, divertit i inclusiu. Per anar bé, aquesta campanya hauria d’assolir el grau de popularitat d’aquella Norma que recorden diverses generacions. L’objectiu i el context, però, són completament diferents.

Com indicava el nom del personatge que protagonitzava la campanya dels anys 80, en aquell moment se sentia la necessitat de difondre la normativa del català per compensar les llacunes de la majoria de la població després de dècades de prohibició i d’absència de la llengua de les aules. Quaranta anys després, estem pitjor. Tot i que el català és la llengua vehicular a l’escola –resistint les envestides dels que volen que deixi de ser-ho–, hi ha una realitat social incontestable: fora de classe, es parla menys que mai. La preocupació per la correcció lingüística ha deixat pas a l’emergència lingüística, que posa el català en un compte enrere cap a la desaparició si no es reverteix. Continuem necessitant preservar la sintaxi, salvar els pronoms febles o conservar el gaire, però això aviat serà un luxe. Ara, per començar, cal convèncer els catalans –les persones que viuen als Països Catalans– perquè facin servir el català. I això, que hauria de ser natural, requereix un gran esforç. Requereix treure la llengua, en tots els sentits.