La negativa de la justícia belga a entregar a Espanya el raper Valtonyc ressalta, una vegada més, l’estructura autoritària de l’Estat espanyol, que manté delictes que arrelen en el passat medieval d’una monarquia amb origen en el dret diví. Al rei espanyol no se’l pot criticar ni quan delinqueix, i qui ho faci tindrà enfront un sistema repressiu organitzat i referenciat durant el franquisme. L’única salvetat és que, de la mateixa manera que passava durant la dictadura, ara l’Europa de tradició democràtica ofereix recer jurídic als que optin per l’exili.
Però el més significatiu del cas Valtonyc és l’actitud menyspreativa tant dels poders de Madrid com de l’opinió pública espanyola, que, majoritàriament, vol reprimir l’exili català amb els mateixos arguments i el mateix nivell de reflexió que vol que perdi el Barça. Increïblement, els mitjans espanyols no estan preocupats per la llibertat d’expressió, sinó per crear un ambient propici al retorn de Joan Carles de Borbó, que tot indica que tornarà tan campetxanament com ha viscut sempre. Un fet que deixarà la justícia espanyola al nivell de prestigi internacional que es mereix.
Tot plegat indica molt clarament quina serà l’estratègia dels poders de Madrid quan comenci el daltabaix definitiu de les sentències del Tribunal Suprem. Aquí hi tindrà un paper clau l’exili català, amb el president Puigdemont al capdavant, però també les organitzacions i partits independentistes, que perdran aquesta condició si es neguen a reaccionar amb la determinació que espera la majoria de la societat catalana. No som en un mentrestant, som en un compte enrere.
