Malgrat que fer pronòstics en política és molt arriscat, tot indica que Pere Aragonès podrà tirar endavant els pressupostos de la Generalitat per al 2023. Quan hi havia dubtes sobre si el govern d’ERC en solitari aconseguiria suport per als comptes –en part per l’avís d’Oriol Junqueras contra la negociació amb el PSC–, el mateix president i la secretària general del partit van al·legar preventivament que si es prorrogaven els del 2022 tampoc seria un daltabaix. Unes quantes setmanes després, aquesta possibilitat s’ha esvaït.
La col·laboració dels comuns està garantida i amb el PSC només és qüestió d’anar-hi donant forma. Els republicans ja no arrufen el nas a l’oferta que Salvador Illa fa des de l’agost i el líder dels socialistes simplement es permet el luxe de malparlar del Govern que apuntalarà per marcar perfil. Però, a més a més, si s’esguerrés la negociació entre ERC i el PSC a Pere Aragonès encara li quedarien els seus exsocis de Junts, que estan nedant i guardant la roba.
El procés de negociació, sens perjudici de com es pugui acabar, diu moltes coses de la situació de la política catalana. Que està instal·lada en un nou (o vell) autonomisme ja no és discutible. Però és interessant observar com Pere Aragonès va construint el seu personatge amb mètodes que han donat bon resultat a Pedro Sánchez: d’una manera o altra, quan sembla que tot se li gira en contra, acaba trobant la manera de caure dret.
Va aconseguir in extremis el pacte amb Junts per poder ser investit malgrat que tant Oriol Junqueras com Carles Puigdemont no el volien. Va salvar a l’últim moment un pacte pel català a quatre bandes que li va donar titulars, encara que a l’hora de la veritat pengi del fil del TC. I ara tindrà uns pressupostos que semblaven molt difícils. D’alguna manera, aconsegueix que els rivals s’anul·lin entre ells. Ha optat per una negociació lenta i ha acabat posant el PSC i Junts a competir per veure qui és més responsable. De tot plegat, a més, se’n surt malgrat l’ombra del líder del seu partit, amb l’aura de pres polític i inhabilitat per a càrrecs públics però no per comandar ERC amb mà de ferro.
El paper que he decidit jugar Junts en la negociació dels pressupostos forma part d’aquest escenari. Malgrat la sortida abrupta del Govern, decidida per la militància, el partit de Laura Borràs i Jordi Turull no s’aparta del comportament d’un partit convencional en relació als comptes. A diferència de la CUP, que ha dit que presentarà una esmena a la totalitat sense manies, Junts –o una part de Junts– considera que no pot prendre aquesta posició. Per això s’ha afanyat a lliurar i publicitar un document amb una cinquantena de mesures que presenta com les seves condicions per aprovar el pressupost: si Pere Aragonès les rebutja, serà culpa de Pere Aragonès. Però, de moment, estan jugant en el seu terreny i compartint-lo amb el PSC. I guanyen Pere Aragonès i Pedro Sánchez, que ja té els pressupostos aprovats perquè els rivals també van competir entre ells.
8
