Si hi ha un exercici imprescindible per a periodistes és parlar amb gent que no és periodista ni es dedica a la política ni a cap aspecte de la vida pública. Per no passar-nos de frenada. Per ser conscients del que no s’entén quan no es té la informació extra que creiem que tenim. Aquests dies tenim dades, no sempre públiques o publicables, de per què els partits implicats en la negociació d’un nou govern es comporten com es comporten. I tendim a entendre per què encara no han arribat a cap acord sis setmanes després de les eleccions. Però els votants de qualsevol dels tres partits allunyats de les fonts d’informació no ho entenen i comencen a rebre amb escepticisme el que els mitjans expliquem.
El votant independentista no és com els altres. No salta d’una banda a l’altra de l’eix nacional com ho poden fer part dels votants que es mouen només en l’eix esquerra/dreta. És persistent, malgrat disgustos, enrabiades i desenganys, perquè té un objectiu que percep com a històric i difícil. Per això, i malgrat que algunes veus menystenen el 52% al·legant que el bloc independentista ha perdut centenars de milers de vots, la realitat és que, del milió i mig de vots que s’han perdut en total per l’abstenció, els partits no independentistes n’han perdut 1.158.358 i els independentistes molts menys, 636.067. Per la mateixa raó l’electorat independentista envia un cop darrere l’altre el mateix missatge: vol que els partits que es presenten com a independentistes treballin conjuntament. I, aquesta vegada, malgrat el sorpasso d’ERC, ha deixat un marge molt estret entre republicans i JxCat, i ha fet créixer la CUP en escons perquè tingui veu i vot.
ERC i Junts saben tot això i admeten que ho saben. Tenen clar el mandat que han rebut. Cosa que afegeix perplexitat als seus votants. Si ho tenen tan clar, i si ja han fet un primer acord per a la Mesa del Parlament, què fan? Sense negar que uns i altres puguin tenir raó en aspectes parcials del debat que mantenen, el fons del problema és que estan actuant amb mecanismes antics, velles tàctiques de la negociació entre partits, en una situació nova. Relativament nova, perquè aviat farà deu anys que es va començar una etapa que, per molt que l’unionisme ho esperi cada vegada que hi ha urnes, els electors es neguen a tancar.
1 
21 
