Els darrers quatre dies l’expectació ha girat entorn el misteri del submarí desaparegut que es dirigia a visitar les restes del Titanic. El compte enrere d’oxigen ha fet que la gent perdés l’optimisme de rescatar-los sans i estalvis, un compte enrere que acostava cada vegada més al desenllaç més tràgic. I així ha sigut. Les cinc persones que navegaven a bord del submergible batejat com a Tità han perdut la vida. Fa poc més d’una hora, la Guàrdia Costera dels Estats Units que s’ha bolcat durant aquests dies en la cerca dels desapareguts ha confirmat la mort dels cinc passatgers.
Abans que les autoritats americanes confirmessin la mort dels tripulants, l’empresa que organitza les travessies fins al Titanic, OceanGate, anunciava a través d’un comunicat la seva defunció. “Ara creiem que el nostre CEO Stockton Rush, Shahzada Dawood i el seu fill Suleman Dawood, Hamish Harding i Paul-Henri Nargeolet, lamentablement han perdut la vida. Aquests homes eren veritables exploradors que compartien un esperit distintiu d’aventura i una profunda passió per explorar i protegir els oceans del món”, explicaven. Però, quines han estat les causes de la mort?
Què ha causat la mort dels tripulants?
Aquesta tarda s’han trobat les primeres restes del Tità. Concretament, eren s’ha localitzat “un marc d’aterratge i una coberta posterior” del submergible. Tot feia apuntar a una possible impulsió del submarí, motiu que feia creure als experts que els passatgers haurien mort instantàniament sense tenir consciència dels problemes del submarí. Pocs minuts després, la Guàrdia Costera dels Estats Units ha confirmat en una roda de premsa que l’embarcació ha implosionat.

Segons apunten els responsables del rescat fallit, la impulsió es deu a les condicions extremes de pressió atmosfèrica en les quals navegaven. Tot i que encara no han pogut determinar ni el moment ni el lloc exacte de l’explosió, els experts apunten que l’accident hauria tingut lloc a una profunditat de 3.300-3.500 metres, és a dir, a pocs metres de les restes del Titanic (3.800 metres). Les seves estimacions són aquestes gràcies a les troballes que han fet els robots de recerca marina aquesta tarda.
Falta de seguretat
Tot i que el cost per accedir a formar part d’aquesta investigació era de 250.000 euros per persona, el viatge no era segur. Fonts expertes recollides pel ‘Periódico’ apunten que el submarí d’OceanGate no havia superat els tests de control que permetrien que inicies immersions d’aquestes característiques. Segons apunta, no estava llest per endinsar-se a més de 2.000 metres. Uns indicis que semblen ser certs veient el desenllaç d’aquesta fatídica exploració.





