El govern ucraïnès ha rebutjat l’ultimàtum de Rússia i ha assegurat que no entregarà Mariúpol a les tropes russes, tal com havia exigit el Kremlin aquest cap de setmana. La ciutat, que fa setmanes que està assetjada i té un greu problema de subministrament d’aliments i productes de primera necessitat, és un bastió clau de la resistència ucraïnesa al sud del país i la seva caiguda suposaria un cop fort, ja que és l’últim obstacle perquè Rússia pugui unir la península de Crimea amb les repúbliques separatistes del Donbass.
La viceprimera ministra d’Ucraïna, Irina Vereshchuk, ha explicat que Moscou els ha fet arribar una carta on vincula l’evacuació de civils de la ciutat amb la rendició de les tropes que encara aguanten a Mariúpol –liderades per la unitat neonazi del Batalló Azov, que té allà la seva base d’operacions–. “No hi haurà rendició ni entrega de les armes”, ha reiterat Vereshchuk, que considera que tot plegat és una operació de “manipulació” de Rússia, que en realitat el que vol és “retenir persones com a hostatges” i ha reclamat l’obertura d’un corredor humanitari per sortir de la ciutat portuària.
Rússia havia donat fins a aquesta matinada a Ucraïna perquè les seves tropes abandonessin la ciutat i es rendissin. El Kremlin acusa les autoritats locals de fer servir civils com a “escuts humans”, tot i que en cap moment ha estat capaç d’aportar proves contundents que justifiquin el bombardeig indiscriminat d’un hospital infantil, un teatre i una escola d’art. El govern ucraïnès ha denunciat que l’exèrcit rus “deporta” cap a regions remotes els veïns de Mariúpol a mesura que avança pels suburbis dels afores de la ciutat, una estratègia cruel que el govern del Regne Unit, un dels millors informats sobre el que passa a Ucraïna, ha condemnat amb rotunditat.
La UE enviarà més armes
Els ministres d’Exteriors de la Unió Europea es reuneixen aquest dilluns per avaluar la situació de la invasió russa i aprovar un nou paquet d’ajuda militar valorat en uns 500 milions d’euros. El Consell d’Afers Exteriors és la primera reunió en una setmana frenètica a Brussel·les, on dijous i divendres està previst una cimera on participarà el president dels Estats Units, Joe Biden. El cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, va avançar la setmana passada la intenció de la UE d’enviar més armes a Ucraïna, una declaració que no va agradar els estats membres perquè s’estava avançant a una mesura que encara no estava tancada.
De fet, no s’espera que aquest dilluns es pugui formalitzar l’anunci, ja que encara hi ha serrells legals que s’han de tancar. “Cap estat membre qüestiona la necessitat de continuar ajudant militarment Ucraïna”, expliquen a Europa Press fonts de la UE. “El missatge polític serà a l’uníson”. Els 27 també treballen per concretar una cinquena ronda de sancions contra Rússia.
