La ciutat portuària de Mariúpol, al sud-est d’Ucraïna, agonitza sense aigua ni llum mentre 200.000 persones estan atrapades per la impossibilitat d’establir corredors humanitaris segurs que permetin l’evacuació dels civils. L’ONG Human Rights Watch (HRW) ha reclamat “restablir urgentment” els subministraments d’aigua i electricitat a la ciutat i ha denunciat que ni Ucraïna ni Rússia compleixen amb les seves obligacions per fer front a la crisi humanitària que viu el país, que entra en el tretzè dia de guerra amb més incerteses que mai.
En els últims dies hi ha hagut diversos intents de facilitar la fugida de la població civil de les ciutats més castigades pels combats i els bombardejos russos, però fins ara molt poca gent els ha fet servir. A la mateixa Mariúpol hi ha hagut dos “acords de mínims” entre les tropes russes i l’exèrcit ucraïnès per evacuar civils, però cap dels dos ha passat d’un simple anunci. Fins i tot abans que es poguessin posar en marxa ja hi havia acusacions creuades de boicotejar els corredors humanitaris i Rússia ha estat acusada de bombardejar civils en repetides ocasions.
Sis dies de crisi
L’investigador de HRW Jonathan Pedneault ha denunciat que els “civils de Mariúpol fa sis dies que estan atrapats en un malson ressec i gèlid, sense electricitat i vivint sota l’amenaça constant de bombardejos”. Pedneault ha reclamat als dos bàndols que prenguin “les mesures necessàries per permetre que els civils abandonin la ciutat de manera segura i garantir les necessitats bàsiques dels que es quedin”.
Les 200.000 persones que encara no han pogut abandonar la ciutat s’enfronten al “doble perill” dels bombardejos i la falta d’aigua potable amb temperatures mínimes de fins a -3°C. El Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR) ha denunciat que la carretera que havia de servir com a principal ruta de sortida de la ciutat estava minada. HRW ha insistit que els dos països han de “permetre i facilitar el pas ràpid de l’ajuda humanitària” i han criticat que s’utilitzi com a eina de pressió.
Desconfiances i retrets
L’ONU també ha multiplicat la pressió sobre els dos països perquè deixin de banda les seves reticències i arribin a acords per reduir el patiment dels civils, cada vegada més afectats per una guerra que va per llarg. Rússia ha anunciat per segon dia consecutiu que obrirà corredors humanitaris a les principals ciutats del país –Kíiv, Khàrkiv, Mariúpol, Sumi– per facilitar l’èxode de la població. El govern ucraïnès ha criticat la decisió unilateral del Kremlin perquè els civils només tenen l’opció de fugir cap a territori rus.
Aquest dilluns es va produir una nova trobada entre les delegacions ucraïnesa i russa per intentar avançar en les converses de pau. Malgrat que els avenços són lents, els dos governs intenten superar la desconfiança creixent. La Xina, Israel i Turquia han intensificat els últims dies els esforços diplomàtics per facilitar trobades al més alt nivell per intentar desbloquejar les negociacions.
