El suïcidi de Verónica Forqué ha iniciat un debat sobre la salut mental en el que també ha volgut participar la seva filla María. La jove s’ha acomiadat de la mare amb una carta colpidora a la revista Shangay en la que, sorprenentment, defensa la manera en la que ha volgut morir: “La meva mare va venir al món per donar llum. Ara no ha marxat, només està en una altra habitació. No té cos, però la seva energia està més present que mai perquè ara és omnipresent. Quan necessito una abraçada, se la demano i tu també pots fer-ho. L’ésser humà és molt limitat i tendeix a creure només en el que veu, però no només es veu amb els ulls. Hi ha moltes coses que existeixen i no veiem… i la meva mare és una d’elles”.
Unes paraules místiques que demostren que María confia en poder seguir tenint la mare a prop: “Ella no es veia capaç de seguir donant llum a la Terra i va decidir marxar a un lloc més elevat i no material per seguir amb la missió d’omplir-nos de llum. S’ha de respectar la seva decisió. A ella el que li agradava era ajudar i aquí la seva missió havia acabat. La sento ocupada ajudant a molta gent ara mateix perquè és un àngel”.
Verónica Forqué tenia una mentalitat budista, la que va traslladar a la filla: “Ella em va ensenyar que la mort no existeix però que la reencarnació sí, que el cos humà només és un cos que transporta el que som en realitat. La mort és el naixement de la següent fase, no és el final. Hem de canviar aquesta manera trista i negativa de veure la mort a Occident perquè és irreal i ens fa patir”. A més a més, María Iborra lamenta que no s’entengui el suïcidi: “Està molt estigmatitzat per la influència de l’església. Per què algú no pot acabar amb la seva vida si és seva? Qui millor que un mateix per decidir que no vol seguir més en aquest joc i anar-se’n al següent. Tinguem respecte”.
En qualsevol cas, la filla de l’actriu té clar que la mare havia d’avançar i que ara deu ser feliç: “El moment de la meva mare havia arribat perquè la seva missió aquí havia acabat. Ella ha tornat a néixer en un nou estat en el que és feliç i la seva llum és infinita. T’estimo infinit, mama. Quina enveja que ja sàpigues què hi ha després de la mort terrenal! Et sento i ens veiem aviat, en la següent etapa, perquè la vida dura un segon”.
