Úrsula Corberó ha tocat el cel gràcies a La casa de papel. Amb només 32 anys, la catalana ha aconseguit ser considerada com una de les actrius revelació d’aquesta dècada. Triomfa en tot el que fa, encara que el camí fins aquí no ha estat fàcil. Ho ha reconegut en una de les seves entrevistes més sinceres, la que ha concedit a la revista de moda Harper’s Bazaar. En ella, revela que no va tenir una infància acomodada: “Teníem problemes econòmics. Sóc d’una família humil, amb el pare fuster i la mare pescadora. Les meves amigues fantasiejaven amb un vestit de núvia, mentre que jo somiava amb ser artista i comprar-los una casa als meus pares… Vaig començar a fer anuncis amb només 6 anys. La meva família és un matriarcat i el que sento cap als meus pares i la meva germana és molt protector i visceral”.
L’èxit pot arribar a ser complicat de gestionar i Úrsula Corberó n’és conscient: “Tinc una mica de vertigen. He dedicat cinc anys a la sèrie, que són molts, i el que ens ha comportat La casa de papel ha estat una bogeria sense precedents a Espanya. Crec que tots estem encara assimilant la moguda… Quan vaig tancar l’etapa vaig preguntar-me què faria a partir de llavors… Sento que, d’alguna manera he madurat i he crescut. Hem patit molt també perquè la sèrie ha estat molt demandant físicament i mentalment. És difícil i em genera una mica d’angoixa pensar que si volgués desaparèixer, ja no podria perquè la gent em reconeix”.
La catalana era coneguda a Espanya pel seu paper a Física o Química. Aquest l’havia ajudat a aconseguir altres feines, però cap de tan mediàtica. Ara explica que tot just abans de signar per a La casa de papel, de fet, va travessar una època complicada i va arribar a estar a l’atur durant un any i mig. Ara la vida li ha canviat radicalment i no pot més que desitjar que la situació no canviï i pugui continuar gaudint de la seva passió pel món de la interpretació.
