Sandra Golpe és una de les cares visibles dels informatius d’Antena 3. La presentadora ha estat notícia en confessar que va patir una agressió sexual fa 20 anys. Ha explicat aquest episodi per primer cop en un fòrum de dones extraordinàries organitzat per Onda Cero. Què va passar? En aquella època Sandra treballava en un altre mitjà, en el qual plegava de treballar molt tard.
Tornava de la feina quan va entrar al portal i la porta no va tancar bé. Darrere seu va veure com entrava un home, qui va pensar que seria un veí. Va saludar-lo mentre esperaven junts l’ascensor, però ell no hauria respost: “Quan va arribar l’ascensor, em va empènyer cap a dins. Em va lligar les mans, em va posar un ganivet en el coll i em va agredir sexualment. Vaig tenir la sort que en aquell moment va haver-hi un soroll i es va espantar. Va tallar el que m’havia lligat, em va dir que em posés d’esquenes i va desaparèixer”.
“No sabia si tindria la força de continuar treballant, estava en xoc… Però l’endemà vaig acudir a la redacció després de valorar-ho molt. No volia que afectés la meva feina. Vaig anar amb la denúncia sota el braç i amb el trauma”, revela.
Sandra Golpe / Antena 3
Finalment va demanar a la seva cap que li canviés el torn: “Vaig acudir a ella amb molta vergonya, però li vaig acabar explicant el que havia passat. Em va dir que ja havia fet els torns dels pròxims tres mesos i que li havia de demanar a algun company el canvi. No va dir res més. Això em va passar amb una dona i no li va donar més importància. Encara avui no ho entenc, però suposo que per arribar a aquell lloc potser va haver d’abandonar la sensibilitat”.
El trauma va provocar que anés i tornés a casa en taxi durant un any sencer: “Vaig comptar amb el suport d’un company, que em va canviar el torn i que em va acompanyar a les rodes de reconeixement per trobar l’agressor. El vam trobar i encara segueix a Soto del real, ja que lamentablement ho havia fet a més noies i vam poder trobar-lo pel seu semen”.
“Aquestes coses passaven quan encara no funcionava molt bé el telèfon d’ajuda. Jo vaig trucar i no vaig obtenir resposta, però això ara ja no és així. Quan més ajuda vaig necessitar, no la vaig obtenir d’una dona i això és el més paradoxal. El que vull dir és que, finalment, el que sempre està allà és el teu entorn més proper i la fortalesa interna”, concloïa la presentadora. Un testimoni que revela amb la intenció d’ajudar altres dones i d’aplaudir la tasca dels telèfons d’atenció i ajuda.
