Tamara Gorro i Ezequiel Garay han donat la millor notícia als seus seguidors: després d’uns mesos separats, han confirmat que s’han reconciliat. El futbolista i la influencer formaven una de les parelles més consolidades entre els famosos després de 12 anys junts i dos fills en comú, per la qual cosa va fer molta pena que anunciessin que havien decidit separar els seus camins. Això va er el 3 de gener, una separació que ha durat menys de cinc mesos tal com acaben de confirmar. “Millor junts“, diuen tot acompanyant una fotografia molt romàntica que han compartit en els seus respectius perfils d’Instagram.
Primeres paraules de Tamara Gorro després de la reconciliació
Com era d’esperar, els seguidors han omplert la publicació d’aplaudiments i missatges tendres en els que deixen clar que s’alegren molt d’aquesta reconciliació. Tamara, una de les influencers més naturals i transparents amb els seus seguidors, ha donat més detalls sobre el tema a la seva família virtual: “Volia que vosaltres ho sabéssiu primer, que no ens fessin unes fotos i us assabentéssiu així; us ho volia explicar jo. Diuen que no són bones les segones oportunitats, doncs jo desafiaré aquesta afirmació perquè sóc intensa i molt tossuda. Si la cosa surt bé, doncs fenomenal i endavant. I si la cosa surt malament… doncs no passa res. Estic segura que anirà bé, per això”.
La parella no havia deixat de veure’s ni de parlar en tots aquests mesos, el que feia que fos habitual veure’ls junts i donant-se suport mútuament. S’havien estimat moltíssim i, després de pensar-ho molt, s’haurien adonat que estan millor junts: “Ara engego una nova etapa amb il·lusió i moltes ganes. Tots dos estem molt contents i molt feliços, així com els nostres fills. Ells s no havien notat res respecte a la crisi de parella, del que estem molt orgullosos”.
La influencer es troba en tractament psiquiàtric, el que va començar els darrers mesos des que comencés a escriure una autobiografia que li ha fet recordar alguns dels pitjors moments de la seva vida: quan van abusar d’ella quan era una nena, quan un familiar la va segrestar o el moment en què va pensar en treure’s la vida. Davant de tot això, va decidir començar a fer teràpia i reconeix que li ha anat molt bé: “Ara el que queda és que el meu cap s’arregli, que em recuperi al 100% perquè estic en camí. Tinc l’esperança que tot això acabi i torni a viure, perquè en aquesta malaltia no es viu bé o com eres abans”.
