Carlos Navarro El Yoyas era condemnat el mes passat a gairebé sis anys de presó com a autor de set delictes, sis d’ells contra la seva exdona i els seus dos fills menors. Recordem que Fayna Bethencourt va denunciar l’exconcursant de Gran Hermano per maltractament continuat en l’àmbit familiar. Aquest dijous la canària ha acudit a Sálvame per explicar com es troba i compartir el seu testimoni, amb el qual espera poder ajudar altres dones que es trobin en la seva mateixa situació.
Allà s’ha sincerat com mai abans, en un relat terrorífic i colpidor: “Vaig arribar a normalitzar comportaments que no eren sans, eren tòxics. No em deixava fer certes coses ni vestir de certa manera. Em va costar molt adonar-me que Carlos no canviaria mai. Creus que és amor, però no ho és. En el moment en el qual l’altra persona t’està fent mal o et fa sentir malament, allò no és amor i això ho han d’entendre les altres dones. Una parella t’ha de fer sentir bé i si no ho fa, has de sortir d’allà corrents”.
Fayna recorda una agressió en concret que ho va canviar tot: “Va ser molt agressiu en les paraules i em va donar cops. Em vaig adonar que el que volia era un miratge. Els meus fills ho van presenciar i allà es va trencar alguna cosa. Ell em va retreure que ho havia provocat tot jo, el que és normal perquè aquestes persones mai no es responsabilitzen dels actes. Aquell dia em vaig adonar que no havia estat culpa meva i que no m’ho mereixia, el que em va ajudar a veure que no era amor. El problema és que després d’allò vaig estar cinc anys més amb ell. És difícil de resumir, però la dependència psicològica és brutal. Jo pensava que ell era rebel i que el podria canviar. Però al final vaig poder sortir i vosaltres també podeu fer-ho”.
“Em va amenaçar moltes vegades amb matar-me, però estic viva. La gelosia no és amor, per cert. Ell em controlava el mòbil, sabia les meves contrasenyes i tenia control absolut sobre mi. El primer que fan és aïllar-te del teu entorn, el que amb mi va tenir fàcil perquè tenia la meva família lluny. Vaig deixar de parlar amb els amics perquè sabia que a ell li molestava”, explica.
Les agressions eren la pitjor part: “Ell era molt curós en el maltractament, no volia que s’assabentés ningú. A més a més, jo sempre moria de vergonya perquè sempre l’havia defensat públicament. Ell sempre m’agraïa a llocs que no es veien a simple vista. He tingut por de morir, he temut per la meva vida. Quan t’està agredint i saps que no et deixarà anar… Però vaig tenir sort”.