La model catalana Verónica Hidalgo viu els pitjors mesos de la seva vida. Qui fos Miss Espanya el 2005 i posterior concursant de realities com Supervivientes, està criant la filla d’any i mig sola perquè el seu marit es troba empresonat des de fa quatre mesos. Casada amb Juan Andrés González, a qui va conèixer a través d’Instagram, els va costar molt que es quedés embarassada però des del naixement de la petita Leandra semblava que tot els somreia. La de Begur, que ara es dedica al món de la nutrició, ha rebut la pitjor de les notícies quan el jutge ha condemnat la seva parella a presó provisional comunicada i sense fiança.
La revista Semana ha tingut accés al document on es confirma que l’acusen d’haver comès, presumptament, un delicte d’organització criminal i blanqueig de capitals. Aquesta detenció va tenir lloc en el marc d’una investigació relacionada amb el tràfic de drogues, així que la situació no és gaire fàcil per al marit de la model. Mentre espera que arribi el judici, ha d’estar entre les reixes d’una presó de Madrid i això tindria molt preocupada la seva dona. De fet, fonts properes a ella reconeixen que està vivint “un calvari” des del passat mes d’abril quan van haver de separar-se.
L’enigmàtic missatge de Verónica Hidalgo que ara adopta més significat
Era el passat 16 de juny quan Verónica Hidalgo compartia un missatge a Instagram que sorprenia, ja que feia indicar que travessava un moment molt complicat i no especificava de què es tractava. Doncs bé, ara aquelles paraules enigmàtiques adopten un significat totalment nou perquè se sap que feia referència a les primeres setmanes amb el marit a presó. Tenen una filla molt petitona, en qui s’ha refugiat durant el que ha hagut de ser l’estiu més difícil i trist de la seva vida. I què deia en aquell text? Bàsicament, que el seu món estava “trontollant”: “Hi ha dies en els quals les forces flaquegen, els dubtes pesen més del compte i el camí es fa més difícil“.
En una situació bastant dramàtica, la model catalana ha tornat a casa dels pares perquè necessitava el suport dels seus: “El millor lloc per reconstruir-te sempre ha estat allà, a casa. Tornar a les meves arrels, a llocs que guarden els meus records, la meva infància, la meva família i la meva gent. Aquelles abraçades que no necessiten paraules i aquella sensació de pertinença”.
En aquella publicació, Verónica Hidalgo agraïa el suport que li estava donant la seva família i ara s’entén per què. Però també dedicava unes paraules a la filla, qui deu preguntar-se on és el seu pare sense entendre res: “Agraeixo tenir-te a tu, la meva granoteta, perquè ets el meu motor, el meu impuls i la meva raó per tirar endavant fins i tot en els dies més difícils”. I és que, sense saber-ho, diu que l’ensenya a trobar la llum “quan sembla que no n’hi ha”.
I d’aquells dies al poble del pare on passava els estius, al seu refugi preferit que és la Costa Brava. No ha estat un estiu fàcil per a ella i encara li queden uns quants mesos fins que se sàpiga què passarà amb el marit. Una situació molt complicada que acaba de filtrar-se a la premsa i que, previsiblement, la forçarà a parlar-ne públicament en algun moment.
