Rafael Amargo ha hagut de reinventar-se després del pas per presó, ja que la seva imatge pública havia caigut en picat. El van detenir el desembre del 2020 per presumpte tràfic de drogues i pertinença a banda criminal, dos delictes que l’acabarien deixant entre reixes durant cinc mesos. La investigació sostenia que el ballarí i altres persones haurien distribuït estupefaents, principalment metamfetamina, des d’un pis del centre de Madrid. La Fiscalia va arribar a demanar nou anys de presó per a ell, de fet, i tothom donava per fet que l’acabarien condemnant quan l’Audiència Provincial de Madrid va decidir absoldre’l perquè les proves s’havien obtingut sense una petició prou motivada i no podien acceptar-se.
Ara, després d’un llarg temps a l’ombra, Rafael Amargo ha reaparegut amb un canvi professional sense precedents. Amb l’estrena del seu nou espectacle Alá! Iré ha reconnectat amb uns fans que no l’havien abandonat: “És un espectacle amb 16 quadres. El públic hi surt encantat i s’està 5 minuts aplaudint dempeus”. En unes declaracions exclusives a El Español, explica que ha volgut fer un muntatge basat en alguns capítols de la seva vida. No acaba de ser autobiogràfic del tot, de la mateixa manera que també té clar que ha volgut fer-ho des d’un vessant “molt positiu, resilient i de gran factura“.
Realment, sobta que el coreògraf hagi optat per fer un espectacle que ignori el seu pas per presó. Podria haver-ne fet caixa, escriure un llibre dramàtic i aprofitar-se’n del pitjor episodi de la seva trajectòria. En comptes de fer això, ha omplert el seu calendari de projectes molt sorprenents i diferents entre si. Ara mateix, per exemple, està treballant en una proposta escènica centrada en la memòria democràtica: “Portarem a escena casos reals com el de Consuelo García del Cid Guerra o Dolores Gómez Benito, dones amb molt de patiment perquè van ser maltractades i considerades joves rares“.
Els projectes més sorprenents de Rafael Amargo després de la presó
I d’aquesta obra vinculada al Patronat de Protecció de la Dona, a l’oferta que li han fet des de la televisió asteca: “M’han trucat d’un talent show a Mèxic. La idea és anar fins allà i llançar-me de nou“. Feminisme, televisió i també ciència. Perquè, en un moviment encara més inesperat, ha signat un acord amb la NASA per muntar una col·laboració científica i artística que s’anomenarà Zero Gravity. L’art del cant i les lleis de la física convergiran en una proposta “inèdita”: “És una performance amb la NASA, un simulador igual que el terra de la lluna. Hem aconseguit la textura més similar a la lava de volcà de Lanzarote, una mena de flamenco lunar“.
Queda clar que Rafael Amargo vol aprofitar el temps perdut, ja que a tot això també se suma que vol continuar els seus estudis de Psicologia. Després de molt d’esforç, acabarà el primer quadrimestre de la carrera. Sorprenentment, se li dona molt bé si fem cas al que diu: “Les meves notes van des del notable fins al 9,6. He arribat a la matrícula d’honor“.
Rafael Amargo ha volgut aprofitar l’entrevista per alabar la companyia i el suport que ha rebut de la seva parella, que va estar 24 hores al seu costat en l’etapa entre reixes: “Ella ho ha deixat tot per mi i ho ha passat molt malament, ja que qui està fora crec que ho passa pitjor que qui està a dins per culpa dels nervis”. Després de tot el que ha passat, ara confia que les coses vagin a millor: “Estic encantat“.
