Toni Cruanyes ha estat un dels convidats d’El suplement de Catalunya Ràdio, un programa que aquest diumenge s’ha emès al Teatre Romea per posar punt final a la gira dels seus 35 anys. El Roger Escapa se l’ha endut en taxi i l’entrevista ha començat precisament allà, un moment en què l’icònic presentador del Telenotícies vespre de TV3 ha reconegut que el seu horari de feina li impedeix poder fer molts plans: “Arribo a casa a dos quarts d’onze i amb el fill gran, de gairebé nou anys, sempre fem la mateixa broma. Fa veure que està adormit, però se li escapa el riure per poder tenir una última conversa”.
“Els matins els aprofito al màxim perquè l’organització amb la feina i la família és una mica complicada, intento dur-los jo a l’escola i dinar amb el gran tres dies per setmana perquè no vull veure’ls créixer només els caps de setmana. Són dues hores i mitja de qualitat, sobretot en parlar de temes de fons… i molt de futbol. No estic cansat del TN Vespre, però acuso un cert desgast familiar. Jo estic content perquè el programa va molt bé en l’àmbit de la informació i les audiències, la gent té una impressió molt bona de l’informatiu. Els mitjans de comunicació han canviat, però nosaltres som el de tota la vida i ens mantenim allà amb força perquè és un programa molt pensat. M’agradaria continuar en aquesta feina uns anys i després no ho sé, a mi el que m’agrada és explicar històries i entrevistar gent”, ha explicat.
Toni Cruanyes reconeix que li va costar molt acceptar la seva homosexualitat
Ara farà 10 anys que presenta el Telenotícies i en farà 20, gairebé, que surt amb el seu marit: “La meitat de la vida junts“. La premsa rosa comença a parlar de la seva vida privada, una fama a la qual no s’acostuma: “És una mica estrany perquè he explicat en públic, una mica, la meva situació familiar perquè creia que podria servir d’exemple. Volia que en aquest aparador hi hagués gent de tota mena, ja que quan jo era adolescent no hi havia ningú que fos homosexual que aparegués com una persona que fa la seva feina. A mi em va costar molt acceptar-me a mi mateix com a homosexual només pel fet de pensar què és el que tens al cap quan dius gai o marieta, gairebé l’única manera que s’utilitzava per parlar de la gent amb una orientació sexual que no fos heterosexual”.
“Trobo que estic en una certa trampa perquè volia dir que això és normal públicament i que puc agafar-me una baixa de paternitat quan tinc un fill o que puc dir que tinc una parella i això no em treu cap credibilitat a la feina que faig com a periodista. Però, alhora, el món de la premsa rosa es fa ressò de qualsevol cosa petita que publiquis. La gent està sent molt amable, per això, i la meva vida privada es limita a una paella o a una jornada en bicicleta”, reconeix.
Diu que li va costar molt acceptar-se: “Crec que ens falta encara una mica de perspectiva perquè ho veiem tal com era. Jo no era d’una generació en què els homosexuals anaven a presó, però sí de l’època en què la gent va patir la SIDA. Molta gent va morir perquè no es va investigar sobre una malaltia de transmissió sexual que sobretot va afectar les comunitats gais. En aquell moment jo era adolescent i no ho vaig viure molt, així que segons el que digui explicat des d’ara sembla una ximpleria perquè jo mai no vaig estar en risc d’anar a la presó. Això sí, tots els referents que tenia eren dolents. Els homosexuals eren gent de l’espectacle de més baix estofa, del món de la prostitució… Davant de tot això, el primer que feies era negar-te a tu mateix perquè ser homosexual volia dir que no podries tenir família o una parella estable”.
Pel que fa als projectes que té al cap, ha deixat clar que tornarem a veure’l publicar un llibre: “Estic buscant informació per poder fer la continuació de La vall de la llum, ara centrat en la història de la meva besàvia; una mena de preqüela”.
