Santi Millán s’ha obert en canal en una entrevista al programa de Jordi Basté a La 2 Cat, un Pla seqüència que s’ha caracteritzat per l’encadenament d’un titular rere un altre. L’actor ha tret a la llum, per exemple, que va descobrir que tenia trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) una mica per casualitat. La cosa és que va portar els seus fills al psiquiatre per tractar-los i, allà, va adonar-se que se sentia identificat amb el que ells explicaven: “Vaig adonar-me que era el que m’havia passat tota la vida“. El presentador estrella de RAC1 també en té, una coincidència que ha donat ales a Millán per deixar anar que creu que al món hi ha molts més “neurodivergents” que “neurotípics”.
Totes les seqüeles que li comporta l’ajuda a algunes coses, però en altres fa que sigui “disfuncional”: “Els que som diferents tenim virtuts perquè et fa ser únic, això de ser diferent”.
En el cas de Santi Millán, reconeix ser molt despistat, que li costa prioritzar i que experimenta hiperfocus: “Si estic motivat amb alguna cosa, m’hi concentro tant que el món exterior desapareix”. És d’aquests que perd les claus constantment i, en alguna ocasió, ha arribat a oblidar on havia aparcat el cotxe i la va acabar fent grossa: “A l’hora de sortir del teatre, ja no estava ben ubicat. Surto i vaig mirar dient que hòstia, que se l’havia endut la grua. No m’havien posat cap etiqueta, però vaig trucar i em van dir que no hi havia cap cotxe amb aquella matrícula…“.
“Que estrany, vaig parlar amb la Guàrdia Urbana i vaig anar als Mossos a posar una denúncia. T’ho juro. El concessionari em va dir que el cotxe tenia geolocalitzador, me’l van desbloquejar i em van dir que el cotxe estava aparcat allà on jo deia que no era. I, efectivament, allà hi era“, ha explicat en una anècdota que ha deixat boig Jordi Basté.
La mort del pare, el pitjor moment de la pandèmia per a Santi Millán
Santi Millán va experimentar en primera persona la pitjor cara de la pandèmia del coronavirus el 2020, quan el seu pare va contagiar-s’hi a la residència de gent gran on estava ingressat. L’actor ha recordat la trucada que van rebre quan encara ningú sabia a què ens afrontàvem, quan va dir-los que el pare tenia una mica de febre: “Vaig mirar a la meva mare i li vaig dir que tenia mala pinta, que aniria fins allà. El fet de sortir a la televisió et dona certs privilegis i em van deixar entrar. Vaig parlar amb el director i em van dir que no ho sabien, no tenien tests i no sabien què passava. Em deien que hi havia alguns interns que tenien febre però que no sabien per què…”.
Davant d’allò, Santi Millán va trucar a una ambulància i van traslladar el pare fins a una clínica privada de Barcelona: “El treballador de l’ambulància, que ja venia amb tot l’escafandre, no em va deixar que hi anés. Nosaltres, en aquell moment, no sabíem què passava. Vaig anar a l’hospital, on el van ingressar perquè tenia pneumònia bilateral i vaig passar una setmana a l’habitació amb ell”. No tenien mascaretes, guants ni gel: “Jo em rentava les mans amb sabó que pràcticament les tenia en carn viva. De fet, li donava el sopar i m’estossegava a la cara… i jo pensava que ho agafaria sí o sí”. No va contagiar-se, però va haver d’acomiadar-se del pare, que va ser una víctima més de la llarga llista de morts per coronavirus.
Una entrevista en què ha deixat anar diverses confessions sobre la vida privada després de molts anys envoltat en l’hermetisme.
