Cristina Cifuentes és una de les concursants d’Hasta el fin del mundo, un reality de TVE que posa a prova a parelles de famosos ben curioses. L’expresidenta de la Comunitat de Madrid s’ha sincerat amb Alba Carrillo sobre el pitjor dia que ha viscut mai, un moment horrible en què va estar a punt de morir tres vegades. El relat ha estat bastant impactant, ja que esgarrifa imaginar com de malament devia passar-ho. Però què li va passar? Tot començava quan les tertulianes vivien un ensurt en el programa, quan el conductor havia de fer un cop de volant molt forçat per evitar un accident de trànsit.
Mentre que l’Alba es posava molt nerviosa, l’expolítica mantenia la serenor: “A mi ja no em fa por morir. Quan vaig estar malalta i creia que em moria, vaig començar a pensar que els meus fills ja estaven col·locats i no em necessitaven. Vaig estar tan malament que em vaig arribar a sentir llesta per morir i, de fet, vaig deixar morir-me“.
Era el 2013 quan la presidenta patia un accident de moto per Madrid. Un cotxe va tirar-se-li a sobre i van haver de traslladar-se d’urgència l’hospital, on s’estaria tres setmanes en coma. Durant l’experiència a Masterchef, Cifuentes va donar més detalls sobre aquell fort ensurt: “Vaig estar a punt de morir-se tres vegades i allò va canviar-me la vida perquè vaig aprendre que hi ha molt poques coses importants”.
Què ha explicat Cristina Cifuentes sobre l’accident que gairebé li costa la vida?
A Los miedos de, va explicar que aquell dia els metges donaven per fet que acabaria perdent la vida: “El primer cop que vaig estar a punt de morir va ser a l’ambulància, tot just després de l’accident. Després, a Urgències també em vaig salvar de miracle i, finalment, a l’UCI em va tornar a passar. A la meva família li van dir que potser no superava aquella nit perquè tenia una fallada multiorgànica“.
Quan es va despertar del coma i li van explicar que havien hagut de fer-li una traqueotomia, va ser conscient del que realment podria haver-li passat: “Tenia clar que havia de tornar a aixecar-me, em vaig dir a mi mateixa que no podia morir-me sola a l’UCI. Si ho feia, havia de ser a casa meva o en una habitació amb la meva família”. Una determinació que ara, anys després, creu que va ser cabdal per salvar-se i sortir de les cures intensives abans del que havien pronosticat els metges.
Sorprenentment, no li han quedat seqüeles gaire greus d’aquella experiència. Sí que és cert que, per exemple, en aquest programa no pot carregar la motxilla com fan els seus companys precisament perquè la traqueotomia que li van practicar fa que li recomanin no carregar pes durant gaire estona.
