Berto Romero s’ha mostrat d’allò més còmode en l’entrevista sorpresa que ha concedit al programa que té Silvia Abril a la 2Cat. La confiança entre ells es nota després de tants anys d’amistat, un clima de bon rotllo que ha permès que el convidat tragués a la llum alguns aspectes desconeguts de la seva vida privada. Per exemple? Que hagi dit que té “moltes manies” i que això fa complicada la convivència amb ell: “No és fàcil conviure amb mi, la veritat és que no. Quan comences a sortir amb algú, hauries d’anar directament a parlar de les misèries. En el meu cas, jo no pixar si entra algú al lavabo i soc molt sensible al soroll“.
El pitjor de tot plegat és que, amb els anys, aquestes dèries han anat empitjorant: “A casa som molts i molt sorollosos, cada vegada em costa més. Sempre m’ha molestat, però ara ja és una cosa…”. Ha lamentat, entre altres coses, que creu que l’eixugadora es troba massa a prop de la televisió: “Comences a veure una pel·lícula i penses… bé, a veure com l’eixugacabells aquesta nit. Per la meva sensibilitat, sí que sento com centrifuga mentre estic veient la tele. Per a la sensibilitat de l’altra gent de casa, doncs no”.

Berto Romero triomfa, des de fa molts anys, com un dels humoristes amb més feina a televisió. Ara bé, ell no és d’aquests que es consideren graciosos. De fet, reconeix que li va costar molt entendre que feia gràcia tot el que feia: “Un dia, la meva mare em va enviar a la botiga a comprar formatge. Jo era molt petit, tindria cinc o sis anys, així que va ser molt clara quan em va demanar que comprés 100 grams de formatge tallat finet”.
Un cop allà, el dependent hauria tallat el formatge massa gruixut i això va posar nerviós el petit Berto: “Estava a la botiga, plena de gent i li vaig dir que la meva mare volia el formatge tallat finet i no ratllat. No ho vaig fer amb la intenció de ser graciós, però tota la botiga rient-se dient que què graciós el nen de la Carmen. Li van dir que em donés uns caramels i vaig sortir d’allà pensant que allà havia passat alguna cosa”.

El regal més fastigós d’Andreu Buenafuente a Berto Romero
El Berto i la Sílvia Abril estan units per la seva relació amb Andreu Buenafuente, un trio “sense haver explorat la vena sexual” que fa molts anys que es coneix. L’humorista li ha reconegut a la seva amiga que sempre li va fer “molt de respecte” parlar amb el seu marit, ja que ell ja era “una institució” quan van començar a treballar junts: “Per mi era una barrera l’admiració que sentia cap a ell. Recordo que al programa ens mostràvem com supercol·legues, però fora de càmera jo gairebé no m’atrevia a parlar amb ell“.
Amb els anys, però, van acabar tenint molta confiança i ara fan un munt de coses junts. El Berto considera que la clau en la seva llarga amistat ha estat que siguin molt similars, però alhora prou diferents. Han trobat un equilibri, encara que també reconeix que és perillós que tots dos siguin còmics perquè, a vegades, porten les bromes massa lluny. Això ho reflecteix l’anècdota que ha tret a la llum, el regal enverinat -i fastigós- que va rebre fa un temps del seu amic: “L’Andreu va començar a deixar-se llarga una ungla del peu i a mi m’ofenia, li deia que era desagradable de veure i ell va prosseguir amb la broma perquè li feia gràcia”.

La cosa és que Andreu Buenafuente es va acabar deixant l’ungla extremadament llarga només per fastiguejar-lo. I, un dia, el Berto va rebre un paquet a casa: “Quan el vaig obrir, em vaig trobar l’ungla llarguíssima. No us enganyo quan us dic que feia d’ample com un dit”. Poc després, l’Andreu Buenafuente ha entrat en directe en una videotrucada que ha aprofitat per mostrar en pantalla com està ara la seva ungla.




