Celia Vega-Penichet és la neboda més famosa d’Ana Obregón, ha compartit una foto des de l’hospital que ha preocupat de valent. La noia apareix amb molt mala cara, estirada a la llitera i amb la via posada. Eren finals de setembre quan els metges li diagnosticaven la malaltia de Lyme, complexa i multisistèmica. Ara, els símptomes han estat molt greus i s’ha espantat de debò tal com hem pogut comprovar en llegir el text que ha compartit al seu perfil d’Instagram.
La nit de Nadal, la noia va arribar a casa de la mare per ajudar-la a preparar el sopar sense esperar-se que acabaria trobant-se molt malament: “Malestar general, mal de cap, mareig i la sensació que no em trobava bé”. Poques hores després, la situació va empitjorar amb vòmits, febre molt alta, calfreds i un dolor articular brutal: “No sabia què fer ni com posar-me per poder suportar-ho, dissimular i no espantar la meva mare”.
De sobte, els dits de les mans se li van posar rígids i va començar a costar-li respirar: “Vaig perdre la sensibilitat a la cara i als peus, així que vaig acceptar a Urgències per a felicitat de la meva mare. El trajecte en cotxe ni el recordo, sé que tremolava, delirava i lluitava per mantenir-me conscient. Crits de dolor i, per fi, em posen una via i la meva cara rígida i fred gèlid“.
Els metges van començar a fer-li proves, però els resultats no van ser bons. La llista d’alteracions que comparteix així ho demostra: leucocitosi amb neutrofília, alteracions d’electròlits, inflamació sistèmica i una infecció en sang sense un foc clar. No cal saber de medicina per saber que no tenia bona pinta. I tot això, quan la neboda d’Ana Obregón ja venia d’uns dies malalta i amb unes angines potents. La setmana prèvia, de fet, havia tingut pielonefritis aguda i un altre ingrés hospitalari.
Què li passa a la neboda d’Ana Obregón i per què l’ingressen tantes vegades?
Celia conviu amb la malaltia de Lyme, que no col·labora gaire i és difícil de diagnosticar encara. No és gaire coneguda i viure amb ella és similar a pujar-se a una muntanya russa amb dies dolents, alguns de boníssims i canvis en qüestió de poques hores: “Tot i això, estic bé. Tinc un diagnòstic i un pla. He après a sentir el meu cos i a qüestionar idees molt arrelades com que descansar no és rendir-se“.
Un post molt sincer que acaba amb un agraïment cap a la gent del seu voltant: “Gràcies a tots els qui m’heu acompanyat, respectat els silencis i estat allà. Estic bé i plena de motivació”.
Com que ha estat malalta, no ha pogut començar el tractament d’antibiòtics contra aquesta malaltia però confia poder fer-ho aviat. Es tracta d’un problema de salut infecciós que es produeix per la picada de diferents espècies de paparres, un malson que confia superar i deixar enrere al llarg de l’any nou que comença d’aquí a poques hores.
