Ana Milán ha fet molta gràcia en la seva entrevista a El Hormiguero, una intervenció al programa de Pablo Motos que ha aprofitat per treure a la llum anècdotes molt curioses de la seva vida personal. El titular que més ha cridat l’atenció té a veure amb l’angoixa que va sentir quan tenia només 6 anys, un dia en què va arribar a estar totalment convençuda que havia matat una amiga. Les dues nenes estaven jugant al fet i amagar quan, la protagonista de Física o Química, va atacar-la amb una perxa com si fos una arma.
L’altra va caure a terra i es va fer la morta, amb una interpretació tan convincent que va arribar a preocupar-se de debò: “Vaig pensar que estava morta, creia que l’havia matat i vaig marxar corrents de casa. De fet, vaig marxar en pijama sense pensar-m’ho perquè estava convençuda que l’havia matat“. Abans de fugir de l’escena del crim, però, va tapar-la amb un llençol “perquè no la veiessin”. Tot un ensurt que va fer que ja s’imaginés a presó: “Sentia que estava perduda, va ser un drama“.
Totalment fora de si, la petita Ana Milán de 6 anys va arribar a fer-se pipi a sobre: “Vaig posar-me a plorar i vaig dir-li a una senyora del carrer que truqués a la meva mare, que estava al carrer de darrere“. Una història que ara explica entre riures, però que va arribar a ser un dels seus pitjors records.
De què treballaria Ana Milán si no fos actriu?
En aquesta entrevista distesa, les formigues han estat fent preguntes compromeses a la intèrpret que ha respost a tot sense problema. Per exemple, ha resultat curiós que respongués a un dubte que molts tafaners podien fer-se. De què treballaria si no fos actriu? Doncs ho té bastant clar, ja que explotaria una de les seves passions. Ella mateixa ha explicat de què es tracta: “Seria directora d’hotel, m’encanten els hotels i em fascinen els que són més bons“.
De fet, també s’ha plantejat moltes vegades com seria l’hotel que muntaria: “El meu hotel perfecte seria gran, d’estil parisenc, amb jardins i equips treballant a l’uníson. Tindríem esmorzars molt bons com fem a casa meva, on s’esmorza increïblement bé amb pa de carabassa torrat, dos ous fregits, formatge, fruita tallada i una mimosa”.
En un altre moment de l’entrevista, Ana Milán ha deixat clar que sempre ha estat una nena entremaliada. Entre les anècdotes que ha compartit amb els teleespectadors, n’ha destacat una que ha fet molta gràcia: “Van haver de desenganxar-me els dits de les mans perquè me’ls van enganxar amb Loctite… Una de les frases que més sentia era que no se m’ocorria res bo“.
Era molt mentidera i, un exemple d’això, té a veure amb un dels personatges de la novel·la que ha anat a presentar: “Sor Presentación era la meva professora a l’escola, qui un dia em vaig inventar que havia mort per evitar que em castiguessin“. La cosa és que, un dia que havia nevat, l’Ana Milán va quedar-se jugant amb la neu fins tard amb una amiga. Quan va arribar a casa, va dir-li a la mare que havia mort la professora: “La meva mare va enviar una corona de flors amb condolença a l’escola i, és clar, van trucar-li per dir-li que no havia mort ella ni ningú”.
